miquel àngel llauger

Franky era, fins fa dos dies, humorista gràfic del Diario de Ibiza. Fins fa dos dies perquè ja no ho és. El seu pecat? Haver fet, de manera reiterada i alevosa, dibuixos relatius a la invasió d'Eivissa per l'asfalt. Vinyetes com aquesta:

Això de les caricatures és un problema, darrerament.

Feis CACs (Tripartit), encarregau informes secrets sobre periodistes (Pujol), promoveu congressos internacionals sobre codis de conducta periodística (Moratinos). Mals temps.

Good night and good luck.

Per cert: informa Eivissa confidencial que El Jueves s'interessa pel treball de Franky.

El pla de sanejament presentat avui per la SEPI i RTVE als representants sindicals no està dictat, òbviament, per una òptica de veure els mitjans de comunicació públics com un servei públic de qualitat. No: reducció de costs, optimització, competitivitat amb les cadenes privades, programació en funció de criteris comercials, etc.

El pitjor, però, és la sentència de sanejament i d'optimització que cau sobre els Centres Territorials: seran una subdivisió de l'Àrea d'Informatius, amb emissions limitades a una "desconnexió informativa" de 30 minuts de dilluns a divendres.

Molt de TDT i molt de canal temàtic, però aquesta tecnologia també es podria posar al servei d'una concepció de l'Estat com a realitat plurinacional i plurilingüística, o no?

Pel que fa a Balears, la tasca dels mitjans públics de promoure el català queda a mans d'IB3. SOS.

El Govern fa propaganda gratuïta d'Endesa, i ho fa pel conegut recurs de la publicitat calcada.

Fa uns mesos, Endesa va llançar una campanya que tenia com a motiu principal un "ON" que es repetia a diferents tamanys. La campanya ja era un calc d'una prèvia de l'alemanya EON. La comparació és ben evident, i posa de manifest com els directius d'Endesa s'apuntaven a el que fos abans de caure davant l'OPA separatista del Tripartit:

Avui, la premsa publica una campanya del Govern Balear sobre energies netes. La disposició de les creus suggereix de manera poc dissimulada el moviment dels "ON" d'Endesa, sobre un fons que ha passat de ser un firmament a ser marítim.

El Govern Matas pren posició en la guerra de les OPAs. Ho fa, naturalment, contra els pèrfids catalans. Visca el mercat lliure.

Un banc de sang de Tucson (Arizona) conserva cèl·lules mare de l'infanta Leonor. Es tracta de cèl·lules extretes del cordó umbilical, i es conserven per una possible utilització futura per al tractament de malalties com la leucèmia.

Preguntes:

1. A quan li surt al contribuent aquest caprici de ciència ficció?

2. Alçarà la veu el PP, que ha votat contra la Llei de Reproducció Assistida recentment aprovada?

3. Hi haurà algun pronunciament de la Conferència Episcopal?

4. Es preveu una intervenció militar en el cas de rapte de la cèl·lula reial per part d'una cèl·lula islamista?

5. La finalitat d'aquesta reserva de cèl·lules mare és purament terapèutica o hi ha un objectiu secret de clonació?

6. En el cas que hi hagi un objectiu de clonació, es tracta només de comptar amb una infanta de reserva per a l'eventualitat de desaparició prematura?

7. O bé es tracta d'una mesura de pressió sobre la infanta, que sempre veurà com pesa sobre ella l'amenaça de substitució per la germana clònica en cas de comportament inadequat per a una membre de la Casa Reial?

8. És, tot plegat, una maniobra de l'astuta Letízia, que podrà donar a la seva filla una vida regalada de balnearis i diversió mentre la fotocòpia made in Arizona s'ha d'empassar totes les recepcions, inauguracions i audiències?

9. Hi ha una estratègia de multiplicació de les infantes a fi de poder oferir reines pata negra a totes les nacions sorgides del trencament d'Espanya que està començant amb l'Estatut?

10. Cal una modificació de la Constitució perquè una reina passada pel taller mecànic de Tucson pugui exercir la prefectura de l'Estat?

Abel Matutes. Roda de premsa a Eivissa, dijous passat.

Missatge explícit: Oferesc 300.000 euros a qui pugui donar una prova concloent de la relació de les meves empreses amb les constructores de les autopistes. És cert que sóc conseller de FCC, però no compta. És cert que una empresa meva té a mitges amb MAB, una altra de les adjudicatàries, una pedrera, però no compta. També és cert que aquesta pedrera subministra materials per a les obres de les autopistes, però, naturalment, tampoc no compta.

Missatge implícit: Sí, les meves empreses tenen connexions amb les obres de les autopistes. I què? No em vingueu a empipar, ara!

Abel Matutes ha oferit una "recompensa" de 300.000 euros a la primera persona que pugui aportar alguna prova concloent de la participació de qualsevol de les Empreses Matutes en les empreses constructores de les autovies d'Eivissa.

En aquesta versió siciliana del "¿Quién quiere ser millonario?", la banca sempre guanya, perquè fixa les regles. Que Abel Matutes sigui conseller de FCC, una de les empreses adjudicatàries, no compta. Que tingui a mitges amb MAB, una altra de les constructores adjudicatàries, la pedrera de Cas Capità, que és la que subministra grava per a les obres de les autopistes, tampoc no compta.

Abel Matutes, d'altra banda, no ha oferit ni un sol euro a qui demostri que el projecte de l'accés a l'aeroport resulta més que interessant per als seus interessos: a qui demostri que els passos subterranis estan col·locats a benefici d'una indústria seva, a qui demostri que el projecte inclou vials d'accés a determinades urbanitzacions, o a qui demostri que inclou boulevards d'embelliment d'altres urbanitzacions.

Les regles del joc del concurs són, per tant, la prova més concloent de la vinculació.

Reclam els 300.000 euros.

Avui he estat a Can Malalt, la casa on dimarts passat varen entrar les màquines de l’empresa que fa l’autopista d’Eivissa a l’aeroport, i a Ca na Palleva, el fortí de la resistència. És difícil resumir el que està succeint a Eivissa.

El projecte de l’autopista està fet a mida dels interessos d’Abel Matutes, a qui la gent es refereix, baixant la veu, com a “ell”. No és una afirmació gratuïta: el projecte crea túnels per respectar les seves propietats, fa vials d’accés a les seves urbanitzacions en construcció, i inventa boulevards d’embelliment de les seves urbanitzacions ja construïdes.

Les constructores entren dins de les propietats amb actes d’ocupació que són un bunyol legal.

Les màquines fan atacs selectius i intimidatoris contra les propietats de militants d’esquerra i membres destacats de la plataforma. El cas de Can Malalt és ben clar: les màquines no segueixen cap ordre, ni toquen cap de les finques adjacents. Simplement es llança un míssil intel·ligent, teledirigit des dels despatxos.

I el delegat del Govern, del PSOE, envia policies i guàrdies civils per desenes, que detenen activistes i fan cordons de protecció per on avancen les excavadores de l’arbitrarietat.

Divendres també va passar que 22.000 persones es varen manifestar contra les autopistes.

A http://www.eivissaconfidencial.com teniu informació cada dia.

Llegiu la informació a El Pais d'avui sobre els informes que li feien a l'Honorable Jordi Pujol amb detalls sobre si els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio eren afins o no, o fins i tot sobre si ho eren els seus familiars.

La frase més grollera és la que es lamenta que no s'hagués fet "una bona purga per poder accedir a un treball en aquesta casa".

La perla és el comentari sobre el presentador de 30 minuts: "Intenta ser neutral. Ho és massa. No dóna opinions compromeses".

Rellegim: ho és massa.

Good night and good luck.

Abel Matutes: "Esta carretera también me machaca a mí" (El País, 19 de febrer)

Miquel Àngel Borràs: "Nuestros forestales repartieron propaganda de UM voluntariamente" (El Mundo-El Día de Baleares, 17 de febrer)

Supera això, Buenafuente. Si pots.

 L'eurodiputat d'ICV Raül Romeva ha formulat una pregunta a La Comissió Europea i al Consell de Ministres de la Unió Europea demanant si la UE pensa pensa alguna mesura sobre la prohibició d'una edició del diari El Mundo que portava un article d'Ali Lmrabet. Igualment ho ha fet el diputat Joan Herrera, que ha fet una pregunta al govern espanyol.

Alternativa EU-EV va tenir Ali com a convidat fa poc, i vàrem quedar encantats amb la seva presència. Em permetreu que digui que hem pres part en la iniciativa d'aquesta pregunta. El text de la pregunta és (el català encara no és llengua oficial de la Unió Europea ni del Congrés, però tot arribarà):

El pasado 2 de febrero, el gobierno de Marruecos prohibió la circulación en el país de la edición del día del diario español El Mundo. El Mundo publicaba, bajo el título "Mohamed VI confinó a su madre por tener una amante", una entrevista a un antiguo agente de los servicios secretos marroquíes. El título de la entrevista no era más que la trascripción de unas declaraciones hechas por alguien que se identificaba con su nombre.

La entrevista la firmaba Ali Lmrabet, ciudadano marroquí actualmente residente en España, que ejerce como corresponsal de El Mundo en el área del Magrib. Ali Lmrabet ha visto cómo las autoridades marroquíes cerraban sus publicaciones por supuestas injurias contra la monarquía, ha sufrido penas de cárcel, y actualmente pesa sobre él una prohibición de ejercer el periodismo en su país durante diez años.

El caso de Ali Lmrabet ha tenido un gran eco internacional, y organizaciones como Reporteros Sin Fronteras han denunciado que las penas que le han sido impuestas constituyen un atentado contra la libertad de expresión. Reporteros Sin Fronteras ha vuelto a expresar su condena, con motivo de la prohibición de la circulación de la citada edición de El Mundo.

¿Qué actuaciones tiene previsto llevar a cabo la Comisión/ el Consejo ante la prohibición en Marruecos de la circulación de un medio de comunicación editado en un país miembro de la Unión Europea?

En el cas de la pregunta el govern, les preguntes finals són:

¿Qué opinión le merece al Gobierno este ataque a la libertad de prensa en Marruecos?

¿Qué actuaciones de protesta tiene previsto Gobierno ante la prohibición en Marruecos de la circulación de un medio de comunicación editado en España?

¿Qué gestiones tiene previsto el Gobierno para proteger la libertad de circulación en Marruecos de los medios de comunicación