Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Tomàs Alcoverro, "El decano", el nostre Kapuscinski

mllauger | 02 Abril, 2006 23:26

Poques lectures m'agraden tant com la política internacional feta bona crònica periodística. Per això no vaig dubtar, l'altre dia, a comprar "El decano. De Beirut a Bagdad: 30 años de crónicas" (Planeta), de Tomàs Alcoverro, corresponsal de La Vanguardia a Beirut durant tots els anys de la paorosa guerra del Líban.

Alcoverro és vertaderament el degà dels corresponsals espanyols, el nostre Kapuscinski. Els cínics no serveixen per a aquest ofici, ha escrit el mestre polonès, i les pàgines d'Alcoverro ho ratifiquen. Literatura de corresponsal de la que m'agrada: rigor periodístic i proximitat emocional, coneixement profund del marc polític i gust pel detall humà, presència de la primera persona que reflexiona i amor per l'escenari en què es mou.

Tota la part dedicada al Líban (tres quartes parts del volum) és una elegia a Beirut, la ciutat alegre i confiada que es va veure arrossegada a una guerra caòtica que prefigura les guerres de després de la guerra freda: col·lapse de l'estat, fragmentació laberíntica, violència contra la societat civil, interessos estrangers, senyors de la guerra, exacerbació de les identitats. El Beirut d'Alcoverro és el Beirut màrtir, però també el Beirut que no acaba de perdre les energies i les ganes de tornar a ser una ciutat oberta i lliure.

Alcoverro és poeta, i dedica algunes pàgines, que he llegit amb devoció, al record del Josep Carner que va fer de cònsol a Beirut.

Clou el volum un poema que Joan Margarit, el millor poeta català en actiu, va escriure per a Alcoverro: "El meu amic corresponsal de premsa / s'ha fet vell sobre l'ombra de les guerres / en aquesta negror de llum fenícia..."

Tanc el llibre amb un propòsit: cercar els versos de Tomàs Alcoverro.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS