miquel àngel llauger

Pot semblar poc cortès que aprofiti l’excel·lent servei de BalearWeb, que fa ús del terme bloc, per mostrar la meva preferència per la forma blog.

(Deman perdó, en conseqüència, i també deman perdó per un post anterior en què usava bloc. Sempre he usat blog però el joc de paraules era massa temptador)

L’Institut català de Terminologia ha donat per bona la forma bloc, i el seu derivat blocaire com a traducció de blogger. Els arguments del professor de la UIB Gabriel Bibiloni demanant rectificació en favor de blog em semblen irrefutables:

 blog o bloc.pdf

Resumint: no val dir que bloc és una adaptació fonètica de blog, perquè el català és ple de paraules acabades amb so de /k/ final que s’escriuen amb –g: pedagog, mag, etc.

Tampoc no val dir que la forma bloc està molt estesa, ja que aquest és un mal criteri filològic per acceptar termes, i (afegiria jo) perquè està igualment estès l’ús de blog.

Té més pes l’argument d’assimilar el nou sentit de blog al terme preexistent bloc (en el sentit de bloc de notes) amb el qual guarda una cert parentiu semàntic (un blog és com una llibreta de notes), com si fos una mena d’etimologia popular.

Aquest raonament, però, no pot prevaler sobre el criteri lògic d’adoptar l’anglicisme (blog és un mot anglès resultar d’abreujar weblog) tal com l’adoptaríem si no hi hagués la interferència amb la paraula bloc, i com, de fet, l’han adaptat totes les llengües europees. Com diu Bibiloni, bloc ens converteix en una raresa.

Jo vot blog.