Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Foto al·legòrica

mllauger | 24 Agost, 2006 14:34

Mirau aquesta foto: la tanca anunciant el camp de golf i, just darrere, la tanca que ens convida a l'estalvi d'aigua. Tota una al·legoria d'aquest país nostre.

Me la fa arribar, per cert, G.R., amic de l'ànima i pessemero de pura raça: el Bloc funciona.

Fundida en su regazo (incògnites sobre el "posado" reial)

mllauger | 13 Agost, 2006 09:44

Primera: Qui va demanar a Miguel Urdangarín de Borbón si estava còmode? Llegiu la versió de Yahoo notícies: "A un primer momento más ordenado, con los Reyes en mitad del grupo familiar y sus hijos, yernos, nuera y nietos rodeándoles, siguieron otros más distendidos, después de que Miguel, el tercer hijo de los Duques de Palma, decidiera que ya estaba bien de fotos y que él estaba cansado. «¿Estás cómodo?», preguntó don Juan Carlos a su nieto, después de que el pequeño abandonase el grupo familiar y se sentara en una piedra cercana". Ara llegiu la versió de El Mundo: "Los flashes no paran y el click perpetuo no cesa. Miguel, de cuatro años, se cansa y se sienta. Va por libre. «¿Estás cómodo ahí?», le dice Doña Sofía, pero su nieto ya está donde esperan los redactores". Serà imprescindible la creació d'una comissió d'investigació al Congrés per esbrinar si va ser el monarca o la monarquessa qui va pronunicar la pregunta. No podem descartar una trama conspiratòria per part de qui escampa notícies contradictòries amb la versió de El Mundo.

Segona: Froilán i Juan Valentín, qui va començar? La qüestió de les "tiritas" que lluïen Froilán i Juan Valentín s'aclareix si aplicam la màxima llatina que resa Excusatio non petita, acusatio manifesta. Cristina (i això que és la llesta!) va ser la delatora involuntària: "Victoria Federica, hija de los Duques de Lugo, lucía en el pelo un enorme lazo azul turquesa, mientras que su hermano Froilán, esta tarde más formal que en sus apariciones la semana pasada en el Club Náutico de Palma, ya no lleva en la frente la tirita que días atrás tapaba una brecha. Por el contrario, su primo Juan Valentín, el mayor de los cuatro hijos de los Duques de Palma, con numerosas calcomanías en una pierna, sí lleva todavía una tirita en la barbilla. Su madre, la Infanta Cristina, dejó muy claro que las heridas de ambos no eran consecuencia de una pelea entre primos". (Yahoo notícies) Queda aclarir (no sabem si en la mateixa Comissió d'investigació o en una altra) quin dels dos va començar, una qüestió que pot tenir la seva importància en eventuals disputes successòries.

Tercera: què els donen als periodistes en aquestes sessions fotogràfiques? Alguna cosa deu circular pels jardins de Marivent, que no deu ser coca-cola, perquè, a l'hora de fer la crònica, als redactors els surti aquella prosa poètica que ens posa a tots les llàgrimes als ulls. Apreciau aquest fragment: Letizia, por su parte, se suma al blanco y al rosa del vestido de Leonor, fundida en su regazo. (El Mundo).

Quarta: podrem dormir, fins que no tinguem la foto de Letizia en biquini? La resposta hauria de ser negativa, almenys per al redactor d'aquest passatge: "Con la imagen conjunta de la familia, la tensión informativa en la isla de Mallorca se rebaja a la espera de que a la tercera sea la vencida y Letizia (en su tercer verano balear) tome el sol en biquini. Esta estampa, dicen los paparazis, alcanzaría el millón de euros en el mercado". (El Periódico)

Cinquena: qui tria els calçons del rei? És la pregunta més important de totes. En cas que fos el propi Juan Carlos, caldria plantejar la reforma urgent de l'article 56.3 de la Constitució, que estableix que la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Algú ha de respondre de la tria d'aquests calçons.

Propòs la creació de l'ADLA

mllauger | 12 Agost, 2006 08:20

Davant les notícies aparegudes a la premsa, que especulen amb la possibilitat que no puguem dur, amb l'equipatge de mà que se'ns permeti entrar dins l'avió, un llibre, propòs la creació de l'Associació per a la Defensa de la Lectura a l'Avió (ADLA). L'objectiu no és ser un grupuscle testimonial, sinó un poderós lobby planetari amb capacitat d'influència sobre els organismes de regulació de l'aviació internacional.

Un viatge en avió sense llibre és com una illa deserta sense nàufrag. Els feixucs viatges d'anada i tornada en un mateix dia esdevenen un pur càstig sense l'al·licient d'aprofitar el temps d'espera i el temps de vol per cabpussar-se en una novel·la o en un assaig. Un llarg vol internacional és un temps perdut sense la companyia d'un llibre, i no em vingueu amb pel·lícules dolentes vistes en una pantalla petita i llunyana i sentides amb uns incordiants auriculars.

En aquest combat internacional de la intel·ligència contra la hipertròfia de la seguretat mal entesa, de la cultura amb majúscules contra les horripilants revistes de companyia aèria (aquells reportatges sobre artesania regional abans de les pàgines de venda de perfums...), lectors d'avió del món, uniu-vos!

Fan cara de terroristes?

Per a un museu d'objectes absurds

mllauger | 09 Agost, 2006 10:28

Mirau la foto i intentau endevinar què és. Una obra per a una exposició d'objectes absurds ideada per un artista dadaista? O una cadira amb les potes davanteres que volen traspassar la boirada i arrelar dins l'altura, com el pi de Formentor, disconformes amb la seva humil missió de punt de suport per al millor descans de les natges humanes? Resposta correcta: és el resultat de posar un d'aquests mobles que es venen desmuntats en mans d'un monstre del bricolatge com jo.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS