miquel àngel llauger

Assassinats a l'infern 

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Onze milions de pobres absoluts a Mallorca. Imaginau-vos que a Mallorca hi visquessin catorze milions de persones. No és impossible: serien els habitants d'una Mallorca amb la mateixa densitat de població de Gaza, que, amb una superfície deu vegades més petita que la nostra illa, té un milió quatre-cents mil habitants. Imaginau ara que un 80 % d'aquesta població mira de sobreviure amb menys de dos dòlars diaris. El resultat és una Mallorca amb onze milions de persones enfonsades en la misèria absoluta: un primer exercici d'imaginació per aproximar-nos a l'infern de Gaza.

Una gran presó. Imaginau-vos ara unes condicions d'aïllament infinitament pitjors que les de la nostra illa, al cap i a la fi ben comunicada per mar i per aire. Els habitants de Gaza tenen les entrades i sortides del territori absolutament restringides, tant per una política restrictiva d'autoritzacions com pel caprici i la prepotència dels soldats que guarden els escassos passos fronterers. Una gran presó: aquesta és la imatge que se'n duen les persones que han visitat l'horror de Gaza.

La retirada dels colons. El govern israelià d'Ariel Sharon va decidir dur a terme, l'any passat, l'anomenada retirada de Gaza, és a dir, el desmantellament dels assentaments de colons d'aquesta petita porció de terra. Israel es va guanyar un cert crèdit internacional amb aquesta operació publicitària i aquesta farsa: abans de la retirada, vivien a Gaza menys de 10.000 colons, del total d'uns 400.000 que viuen al conjunt dels territoris ocupats. Israel presentava com una concessió generosa el que en realitat li servia per ocultar els plans de reforçar els assentaments a Cisjordània, una il·legalitat manifesta consentida per la comunitat internacional i el principal obstacle per assolir una pau justa a la regió. La retirada dels colons, a més, no ha servit per alleugerir l'estat de setge militar que pateix la població palestina de la franja.

Territori Hamas. No pot estranyar-nos que aquesta gran presó sotmesa als obusos israelians sigui territori Hamas. La frustració d'un procés de pau que Israel mai no ha volgut i la protesta contra una Autoritat Nacional Palestina percebuda com a corrupta han legitimitat els islamistes. La seva qualificació internacional com a «terroristes» distreu del fet bàsic del conflicte, que no és altre que l'ocupació il·legal per part d'Israel dels territoris que haurien de servir per construir una llar nacional palestina.

Mares colèriques. Dinou civils varen morir, en la matinada de dimecres, a causa de la caiguda d'obusos a la localitat de Beit Hanun. Entre ells, hi havia vuit infants que dormien. Mirau les imatges de les mares colèriques i imaginau la facilitat amb què la ira pot créixer en la gran presó del milió quatre-centes mil persones en un territori d'una desena part de Mallorca. La ira que després corre per tot els racons del món àrab i musulmà, combustible de la guerra de civilitzacions que alguns anuncien i que d'altres alimenten.

Un tràgic error. «Un tràgic error», diu el govern israelià, no sense repetir a continuació el mantra del dret a defensar-se. Parlar d'errors és una tràgica burla per als dinou civils assassinats, quan a Gaza han mort de manera violenta quatre-centes persones, la majoria civils, des del passat mes de juny. Algú pot creure en quatre-cents tràgics errors?

La cerimònia. Ara es repetirà la cerimònia de les condemnes més o menys indignades, dels intents de resolució al Consell de Seguretat de Nacions Unides vetats per Estats Units, de les paraules severes d'una Unió Europea incapaç de cap mesura seriosa de pressió cap a Israel, i de la impotència de la justícia internacional davant aquests crims de guerra. La indignació recularà quan passin les setmanes, que hauran deixat, tanmateix, un nou pòsit d'humiliació i ràbia entre els palestins i un nou glop d'amargor per als que voldrien una comunitat internacional decidida a fer valer la justícia.