miquel àngel llauger

Pinochet se'n duu els seus crims impunes a la tomba...

Efectivament, els ritmes dels processos biològics semblen ser més ràpids (i més previsibles) que els ritmes dels processos judicials, i el dictador xilè se n'ha anat a l'altre món sense una condemna pels seus crims de guerra. N'hi haurà que confiaran que la justícia divina pugui completar allò que la justícia humana no ha sabut completar, però la impressió que preval és la de la decepció de no haver-lo vist escoltar, dret al banquet dels acusats, una sentència condemnatòria.

Pinochet és ja, per a la història, tant el dictador atroç com el "cas Pinochet", un episodi judicial que ens deixa un gust agredolç.

Un gust agre, perquè resulta una humiliació per a les víctimes que un ministre britànic denegui una extradició al·legant el fràgil estat de salut de qui encara havia de sobreviure nou anys a la petició d'extradició. Un gust agre, per l'oportunitat perduda de superar el desinterès interessant que els estats mostren a l'hora de posar en pràctica mecanismes de justícia universal. Un gust agre, perquè és difícil evitar la sensació que el sistema judicial protegeix més als botxins que a les víctimes.

Però els que no abandonam del tot les ganes de veure la botella mig plena, també podem quedar-nos amb el gust dolç d'un cas que ha fet que la justícia universal deixi de ser una curolla per a acadèmics per esdevenir un assumpte de l'agenda i de l'actualitat polítiques. Amb el gust dolç d'un tribunal britànic que concedeix una extradició (denegada després pel govern) al·legant que la immunitat del cap d'estat no és aplicable perquè torturar, ordenar tortures o tolerar tortures no són coses que es puguin considerar que entren dins de les funcions d'un cap d'estat. Amb el gust dolç de veure avanços en la lluita contra la impunitat, com la consideració de les desaparicions forçades com a tortures dels familiars dels desapareguts o com l'aplicació de la imprescriptibilitat dels delictes de tortura.

"Que en la mort el persegueixi la nostra memòria", que deia la cançó.