miquel àngel llauger

Ja ho dèiem: el mapa de la corrupció urbanística coincideix amb el mapa dels governs municipals del PP. Com per confirmar el teorema, van arribant informacions de corrupció urbanística de municipis que fins ara semblava que se n'escapaven.

Ara arriba Felanitx. La batlessa va retardar l'aprovació per part del Consell d'una norma urbanística que havia aprovat el Ple i que reduïa les densitats en sòl urbà. En el temps que va passar entre l'aprovació pel Ple i l'aprovació pel Consell (que feia entrar la norma en vigor) hi va haver un allau de llicències, concedides en temps rècord. Tot un entramat d'enginyeria urbanística en favor de constructors que ara s'haurà de veure quines connexions polítiques tenen.

La primera entrega de la informació és al Diario de Mallorca d'avui. La cosa donarà més de si.

La corrupció és inherent a la naturalesa humana, va dir el portaveu del PP Miquel Ramis. Sobretot, hauríem d'afegir, a la naturalesa humana dels batles del PP.

Faig feina amb l'ordinador. No sense dificultats, perquè una moixa es passeja per la taula, i s'entesta a perseguir la meva mà dreta. No pot ser d'una altra manera: el seu codi genètic fa segles que l'empeny a perseguir els ratolins.

(post dedicat a na N.)

Divendres passat, es va firmar l'acord del "Compromís pel País Valencià", entre Esquerra Unida del País Valencià, el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds-Esquerra Eciologista i Izquierda Republicana han firmat el Compromís del País Valencià.

Al País Valencià també hi ha unitat de les esquerres.

A Mallorca, el Bloc. Al País Valencià, Compromís.

El PP no governarà ni al País Valencià ni a les Illes Balears.

 Dos batles del PP processats a Eivissa

(publicat avui al Diari de Balears) 

Les Illes Balears, informativament parlant, són això: illes. La mar que ens separa és insuperable per a les notícies. Això fa que, de Mallorca estant, ens passin completament desapercebuts alguns esdeveniments que resulten necessaris per fer-se una idea adequada de qui és qui, i com actua, al panorama polític. Amb motiu del «cas Hidalgo», hi podria haver algun ingenu que es cregués el que ens vol fer creure en Matas: que això d'Andratx és un cas aïllat, que el PP actua amb diligència en els casos de corrupció que afecten els seus càrrecs públics, etc. etc. Dic que s'ha de ser ingenu, perquè basta fer una repassadeta per la geografia dels governs municipals del PP (Palma, Santa Margalida, Ses Salines, Calvià, Llucmajor...) per veure com coincideix amb la geografia de la corrupció. La prova definitiva, però, ve d'Eivissa, on els batles de Santa Eulàlia i Sant Josep estan pendents que se'ls obri judici oral, amb duríssimes peticions en contra per part de la Fiscalia. Si per Mallorca això fos una mica més conegut, potser en Matas ja no gosaria dir que el PP no permet que els membres del PP amb indicis seriosos de corrupció segueixin ocupant càrrecs públics. Un batle pendent de l'inici del judici oral, no ho oblidem, és més que un batle imputat per la Fiscalia.

El batle de Santa Eulàlia, Vicente Guasch, acumula fins a tres imputacions per possibles delictes urbanístics. Per al cas de la urbanització de Ses Torres, la jutgessa ja ha decretat l'inici del judici oral contra el batle i cinc regidors i tècnics municipals, mentre que la Fiscalia sol·licita, per al batle i dos dels altres imputats, vuit anys d'inhabilitació i 120.000 euros de multa. Fa cinc anys que es va denunciar que l'aprovació de la urbanització de Ses Torres de Talamanca en sòl rústic podria constituir un delicte contra l'ordenació del territori. El batle de Santa Eulàlia també està imputat per un delicte contra el medi ambient per haver permès que continuàs de manera il·legal el funcionament de la pedrera de «Ses Planes», que envaeix sòl rústic protegit i que ha estat denunciada pels veïns. En la seva tercera imputació, Vicente Guasch haurà de comparèixer davant el jutge pel presumpte delicte de concedir, a l'àrea de Can Castelló, llicència per a set habitatges en una superfície de 10.000 m allà on la normativa establia 15.000 m per a cada habitatge.

Al batle de Sant Josep, José Serra Escandell, se li acumulen els casos de corrupció. El jutge del Jutjat d'Instrucció número 3 d'Eivissa ha ordenat inici de judici oral contra ell i contra cinc membres de la comissió de govern de l'any 1992, per un delicte de prevaricació urbanística, per permetre la construcció d'una mansió de 300 m al cim protegit del Puig d'en Serra. La Fiscalia demana una pena de dos anys i mig de presó, i dotze anys d'inhabilitació. És la primera vegada que la Fiscalia demana presó per a un batle en exercici. El batle de Sant Josep, a més, acumula una altra imputació per haver asfaltat una gran esplanada del negoci de nàutica de la seva propietat amb aglomerat procedent de la planta asfàltica de l'empresa Matías Arrom Bibiloni (MAB), que mantenia la seva activitat de manera il·legal al municipi. La Fiscalia d'Eivissa aprecia indicis dels delictes de prevaricació i de negociacions i activitats prohibides a funcionaris i autoritats públiques en l'actuació del batle.

Amb quina diligència ha actuat el PP contra Guasch i Serra? Amb cap. Deia un portaveu d'aquest partit que la corrupció és inherent a la naturalesa humana. Potser hem de concloure que sí, però, que ho és més en el cas de la naturalesa del governant del PP balear.

Ha mort Ryszard Kapuscinski, el mestre polonès del periodisme que va fer la volta al món desenes de vegades, que entenia que contar el que succeeix al món és posar-se del costat dels desafavorits, que explicava que no es pot ser bon periodista sense ser bona persona, que va rompre la fronteres entre el periodisme i la literatura (entre periodisme excel·lent i literatura magnífica).

Al gran Kapus, gràcies: per les moltes hores de viatge lector per Etiòpia, per Iran, per Amèrica Central, per Sibèria, per Àsia Central, per l'Àfrica negra...

I als que no l'heu llegit, recordau que més val tard que mai.

L'associació Memòria de Mallorca denuncia un nou atac contra el Bosc de la Memòria. L'atac, i ja és el cinquè, ha estat perpretat aquest cap de setmana contra una vintena d'arbres del Bosc.

L'ajuntament de Calvià ha reaccionat com es podia esperar. L'associació havia sol·licitat al batle Carlos Delgado protecció per al lloc, sense obtenir cap resposta. Avui, el tinent de batle Bartolomé Bonafé minimitza els fets ("sólo se han cortado varias ramas de dos árboles pequeños") i dóna la culpa als alumnes de l'Institut de Bendinat, una acusació que ja va fer Carlos Delgado una vegada i que va donar lloc a un enèrgic desmentit del centre educatiu.

Memòria de Mallorca convoca una CONCENTRACIÓ DE CONDEMNA DELS ATACS EL PROPER DISSABTE 27 DE GENER A LES12 H., AL BOSC DE LA MEMÒRIA

Al post d'ahir us recomanava el blog Disúrbia, sobre disciplina urbanística.

Entretenint-m'hi una estona, hi he trobat un post espectacular, de març de 2006, titulat "Senyes de la fi del món". Reprodueix un e-mail enviat per algú (se suposa que un estudiant de Dret, pel que diu) al Departament de Territori del Consell de Mallorca. Aquí teniu el text:

Buenos días.

Necesitaría que me pudiera orientar en un tema de urbanismo (asignatura que aun no he cursado) y en la cual usted parece muy versado.

Mi mujer y yo queremos comprar un terreno en Sta. Maria (Carretera Sta. Eugenia) de unos 4000 m. cuadrados. Es un solar vacío (con árboles, pero vacío)

La pregunta es: ¿Qué sanción nos pueden imponer por construir (sin permiso) una casa de 35 m - 40m (digamos de "aperos") de ladrillo? (si pueden imponer alguna)

¿Seria la misma sanción si la casa fuera "prefabricada"? (la casa prefabricada seria del mismo tamaño)

¿Qué considera usted que acarrearía mas problemas? O mejor dicho ¿Qué me recomendaría, dentro de las posibilidades que le comento?

Gracias por su ayuda.

Una foto perfecta del país. Com diuen dels de Disúrbia, l'assassí professional que mira d'assessorar-se prèviament amb la policia.

Aquest blog no pot fer millor servei al país, avui, que donar a conèixer, per als que no teníeu notícia de la seva existència, un blog excel·lent: Disúrbia.

Es defineix com a "bitàcora sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears", i és un arxiu de notícies i documents sobre aquest camp. Ara mateix, mentre passava el diumenge capvespre repassant l'historial del PP en matèria de corrupció urbanística (una tasca inesgotable, ja ho sé), hi he recorregut. He tornant a quedar sorprès d'aquest blog: per la seva circumscripció a una matèria tan assenyalada i alhora la seva exhaustivitat (tres, quatre, cinc notícies diàries), i per la bona organització (arxius ben organitzats cronològicament i per illes, amb seccions especials com "Operació Voramar").

La definició que en donen els propis autors (anònims: com m'agradaria poder felicitar-los!) és tota una declaració de principis, a més d'una exacta radiografia del país:

Disúrbia vol ser el testimoni del principal problema que realment pateixen les Illes Balears: l'estesa pràctica d'un urbanisme absolutament il·legal contra el qual ningú no té voluntat ni de lluitar-hi ni de posar-li remei.

Per a Disúrbia, la fi del món balear ja fa temps que ha començat, i l'únic que succeeix és que encara no ens hem adonat. Les senyes d'aquest apocalipsi, però, les podem veure arreu, ja sia dins el sòl rústic cada cop més colonitzat, o en l'urbà de cada vegada més saturat.

Contra això, probablement ara ja només seria efectiva una solució de caire militar. Però com que no ens la podem permetre, ens limitarem a deixar a Internet la recopilació d'aquelles senyes que ningú no va sebre veure, tot i que sortien cada dia als diaris. Si hi ha supervivents, esperam que puguin aprendre qualque cosa d'elles.

La manifestació

(publicat ahir al Diari de Balears) 

L'esperàvem, l'anunci de la manifestació en defensa del territori que el GOB i altres entitats i plataformes varen fer fa dos dies. Serà a finals de febrer, i tornarem a ser moltíssims, sense dubte. És justa i necessària, que diu la litúrgia. Ens sobren els motius, que diu el títol de la pel·lícula. Més val tard que mai, que diu el refranyer castellà. A por ellos, oé, que diu l'afició.

Els del PP guaitaran un segon, des de la finestra de la sala bona, i diran, com deia Abel Matutes de les primeres manifestacions que s'autoritzaven (probablement contra el seu criteri): «són es barbuts de sempre». O diran, repetint la frase immortal de Gabriel Cañellas: «de tots aquests, no n'hi ha cap ni un des nostros». Seguint la tònica instaurada aquest estiu a la Costa dels Pins, i continuada fa algunes setmanes a Palma, no és impossible que eCírculo Balear, o algun altre aerolit de la constel·lació popular, organitzi una contra-manifestació. Alguns manifestants mostraran fotos dels seus terrenys, i cridaran fins a quedar-se afònics: «Urbanízamelo! Urbanízamelo!». D'altres aprofitaran per recordar que la manifestació ecologista demostra que Zapatero està conxorxat amb ETA.

Els d'UM ja s'han retratat amb les declaracions que han fet davant l'anunci de la mobilització: «Tenim l'obligació d'escoltar». És a dir, s'ho miraran amb un somriure simpàtic que val per un altre gest de desmarcament respecte del PP, però amb una distància que deixa les portes obertes a la reedició del pacte de l'asfalt que ha assolat Mallorca durant els darrers quatre anys. Jugaran al de sempre: a fer veure que el PP és el gran abocador de ciment, i a fer oblidar fets tan incontrovertibles com que les autopistes del Govern són les autopistes del Pla de Carreteres del Consell. És a dir, que les autopistes d'en Matas i na Cabrer són les autopistes de na Munar.

Els del PSOE hi aniran, se suposa. Quan la gent surt al carrer per desenes de milers, calculen que toca esser-hi. Quan la gent surt al carrer per centenars (com a la cacerolada de fa algunes setmanes), calculen que no els convé la imatge de radicals que dediquen les estones perdudes als aldarulls de carrer. En la seva tònica, confiaran que els altres carreguin amb l'esforç de mobilitzar gent per a una manifestació que pot desgastar el PP, i que ells ja passaran amb la bossa de recollir vots.

Els del món de l'esquerra alternativa i del nacionalisme progressista estarem entusiasmats amb l'ambient de revolta anti-PP, i un parell de dotzenes de candidats i líders de partits, corrents, plataformes i subsectors diversos farem ús dels colzes per situar-nos prop de la pancarta de capçalera. Una foto pot valer el seu pes amb or, en unes dates en què encara no haurem deixat de jugar a l'apassionant joc de les llistes i les aliances i contra-aliances possibles.

L'important són les desenes de milers de persones, en qualsevol cas. Que quedi clar que ja n'hi ha prou: d'Andratx i de cridades d'alerta a les vuit del matí, de la multiplicació de les autopistes i de les seves urbanitzacions annexes, de voler-se carregar La Real i Son Real. Això és l'important. I que l'èxit de la manifestació anunciï l'èxit electoral dels que, més enllà de petites misèries, volem el Consolat de Mar i el Consell de Mallorca governats per gent que no faci la guerra al país, al seu territori, a la seva cultura i a la democràcia.

El desenfrè urbanístic no té aturall.

A Los Ángeles, California, l'ampliació de la ciutat suposarà la demolició de la sinistra mansió d'estil victorià que Norman Bates/Anthony Perkins compartia amb la seva mare, morta al balancí. Aquest emblema per a cinèfils, visitat per milers de turistes, serà víctima, juntament amb altres decorats d'Universal Studios, d'un projecte urbanístic que preveu la construcció de 2.900 habitatges.

Víctimes possibles de Mallorca, en el futur? El Monestir de La Real, òbviament. Però també el Castell de Bellver, en situació immillorable. O la Seu, en primera línia de mar. Tothom té un preu, diuen. Doncs també deu ser veritat que qualsevol joia històrica o artística té un preu, mesurat en el valor de mercat dels pisos que es poden construir al seu lloc.