miquel àngel llauger

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

José María Aznar, proferidor professional d'advertències sobre l'islamofascisme i expresident del govern espanyol, va enviar policies a Guantánamo. Aznar, que no era tan llest com per saber que a Iraq no hi havia armes de destrucció massiva, tampoc no tenia prou informació i intel·ligència com per saber que la base nord-americana incrustada als dominis de Fidel Castro és un forat negre de la legalitat internacional. Respecte de les armes químiques o bacteriològiques de Saddam Hussein, els anys han duit l'expresident al reconeixement de la seva inexistència, la qual cosa no ha estat un impediment perquè celebri la condemna a mort del dictador iraquià com un acte de justícia. Respecte de Guantánamo, els anys no han fet altra cosa que fer créixer el fervor d'Aznar pel seu valor com a icona de la fortalesa i la determinació de les democràcies occidentals enfront de la perfídia dels musulmans, altrament anomenats terrroristes.

Una vegada desvetllada la notícia, els antics responsables del Ministeri de l'Interior han interromput un segon la seva laboriosa recerca de connexions entre terroristes islamistes, terroristes bascos, terroristes del Servei Secret marroquí i terroristes de Ferraz, per explicar l'objectiu de la missió amb què les forces de seguretat espanyola es varen desplaçar al Carib. Anaven a comprovar com es trobaven els presos espanyols, han manifestat, sense oferir còpia de l'informe que certificàs que l'Imperi de George W. Bush tractava els nostres sospitosos de terrorisme amb cortesia exquisida i respecte escrupolós de les normes internacionals sobre drets humans. Tampoc no han estat capaços de justificar per què, per a tan humanitària missió, no hi destacaven un equip de treballadors socials o de monges de la caritat.

El que encara no ha sortit a la llum pública és si José María Aznar es va desplaçar en persona a la base. És un viatge difícil de rastrejar, ja que podria haver utilitzat un vol secret de la companya Air-CIA, que oferia els trajectes Torrejón de Ardoz-Guantánamo, Morón de la Frontera-Guantánamo i Rota-Guantánamo, totes tres amb tarifes especials per a presidents de governs amics. Compartir el vol amb un membre d'Al Qaeda encaputxat, per a José María Aznar, no devia suposar tant un inconvenient com la satisfacció de veure l'efectivitat amb què actua l'Imperi del Bé. En qualsevol cas, si Aznar hi va anar se sabrà sense que calgui cap filtració insidiosa: ell mateix ho amollarà, en un accés d'incontinència verbal i amb poc dissimulat orgull, en una propera lliçó magistral a la universitat de Georgetown.

Sense prova concloent, podem donar per fet aquest viatge d'Aznar a Guantánamo, que no necessita més demostració que la impossibilitat que l'expresident s'hagués pogut resistir a la temptació d'aquesta peregrinació al santuari de la lluita contra el Mal. Aznar hi degué poder aprendre coses del que els nord-americans anomenen mètodes innovadors d'interrogatori, i segurament va poder ordenar als policies espanyols que participaven a les operacions que intentassin arrencar dels infidels una declaració de penediment i una petició de perdó per haver envaït Espanya el segle VIII i haver-hi estat fins al segle XV. Podem imaginar-lo, abans d'anar a dormir, sospirar emocionat pensant en aquest fil conductor que havia pogut traçar des de Covadonga a Guantánamo, alfa i omega del combat immemorial de la Cristiandat contra els seus enemics.

Avui es comença a emetre a IB3 "IB Confidencial", que es presenta com un programa informatiu destinat a tractar en profunditat temes d'actualitat, mostrant tots els punts de vista. Fa ganes de tremolar, no?

Deu ser el programa en què està treballant la productora El Mundo TV per a IB3?

Fa algunes setmanes que els partits polítics d'esquerres i gent de moviments socials hem detectat com una productora més aviat dubtosa mira de fer-nos entrevistes grollerament dirigides a arrencar-nos declaracions que ens deixin en mal lloc. Diuen que són IB3, i, si fas cara d'estranyat, corregeixen i diuen que són una productra que fa feina per a IB3. En altres casos, hem sabut d'entrevistes aconseguides amb enganys descarats: presentant-se com a estudiants o explicant que treballen per a televisions estrangeres...

Pel que ens hem ensumat, preparen, com a mínim:

- un reportatge sobre les autopistes d'Eivissa, en què es tracta de caracteritzar els "anti-autopistes" com uns radicals que es dediquen a l'insult.

- un reportatge sobre Son Espases, en el qual s'identifica al Bloc i la Plataforma Salvem La real i amb els Maulets, vists com una adaptació local de la kale borroka.

- un reportatge sobre el turisme, en el qual es volen destacar la qüestió de l'ecotaxa, presentada com un fracàs del Pacte de Progrés que ha donat lloc a marxes enrere del PSOE i discrepàncies entre els partits de l'esquerra.

IB3 pot estar en camí de superar el seu propi llistó de manipulació i intoxicació. No podem concedir al nou programa la pressumpció d'imparcialitat i respecte al pluralisme: l'historial d'IB3 no ens deixa.

Mahoma, Oleguer, Grosske, Miquel Angel Maria

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Avui, per a mi (redactor d'aquest article), és dijous, i ja sé que avui, per a tu (lector d'aquest article), és divendres. I precisament perquè és dijous, i no és dia de treure article al Diari de Balears, m'ha sorprès rebre, aquest matí, un sms que em felicitava de manera prou entusiasta pel meu article. Quin article?, he escrit a l'sms de resposta. El del Balears, m'han contestat. L'origen de la confusió no era altre que una errada: l'article que l'edició de paper atribuïa, de manera correcta, a Miquel Àngel Maria, apareixia a l'edició digital del diari com si fos obra meva. Una cridada al passeig Mallorca ha permès que devers les onze del matí l'equivocació estigués subsanada. El que era més mal d'arreglar era la coïssor que m'ha causat l'incident: pels articles que són realment meus, no sol rebre enhorabones amb signes d'exclamació. Dec, per tant, un reconeixement a l'amic Miquel Àngel Maria, encara que sigui com a compensació per les hores en què els lectors telemàtics d'aquest diari hauran admirat en mi una lucidesa i un coratge que només són seus. Compartim onomàstica, fervor pel Bloc per Mallorca i ganes de viure en un país millor, però els seus mèrits no tenim perquè compartir-los. (Permeteu-me que aclareixi que aquestes errades són molt poc freqüents, i que només m'ha succeït dues vegades en vuit anys d'article setmanal: en l'altra ocasió va aparèixer com a meu un article de Miquel Àngel Limón, pel qual també vaig rebre comentaris elogiosos, en aquest cas pels meus insospitats coneixements de la situació de la ramaderia menorquina).

Una vegada destinada la meitat del meu espai setmanal a restituir a l'amic Miquel Àngel Maria els guardons literaris i cívics que li corresponen, aprofitaré per dedicar l'altra meitat a adherir-me a la seva preocupació per la situació en què queda la llibertat d'expressió quan es combinen l'agressivitat sense escrúpols dels dolents amb la manca de determinació dels bons. L'article en qüestió es titula Mahoma, Oleguer, Grosske. Mahoma, perquè comença fent referència a les defenses a la llibertat d'expressió que suscita el judici, a França, als responsables del setmanari humorístic que ha reproduït les famoses vinyetes daneses. Són manifestacions correctes, encara que no requereixin un especial coratge: hi estic d'acord. Oleguer, perquè continua parlant del futbolista del Barça que ha vist rescindit el seu contracte comercial per atrevir-se a opinar sobre la situació del membre d'ETA De Juana Chaos. En aquest cas, ja és més difícil manifestar-se sobre la qüestió: ens arriscam que ens acusin de ser amics dels terroristes. I Grosske, finalment, perquè l'article dedica el seu tram final a constatar com una vergonyosa campanya de difamació queda pràcticament sense resposta per part dels opinadors. Aquí ningú no s'atreveix a expressar-se, no fos cosa que ens prenguessin per partidaris del Bloc, diu Miquel Àngel Maria. O per por de ser objecte de la propera campanya personalitzada de desinformació dels mitjans de comunicació que li fan el joc brut al PP, afegiria jo.

Efectivament, vivim temps en què hi ha periodistes que prefereixen les mentides que serveixen als seus objectius polítics a la recerca de la veritat, i en què als decents ens falta energia per deixar clar que no ens enganyaran. El PP, amb els seus batles imputats, les seves construccions il·legals, les seves tèrboles concessions d'hamaques de platja, les seves llicències-express i les seves «gratificacions» pagades per constructors no ens farà creure que tots són iguals. I don les gràcies per una errada digital que m'ha donat una contundència manllevada a un company de Bloc.

D'una banda, hi ha el PP, amb els seus batles imputats, les seves construccions il·legals, les seves tèrboles concessions d'hamaques de platja, les seves llicències-express, les seves "gratificacions" pagades per constructors...

D'una altra banda, hi ha la gent sana i combativa que ahir va omplir la sala d'actes del col·legi La Salle per demanar, una vegada més, que salvem Mallorca.

L'acte va ser un èxit: molta gent, bon ambient, bones intervencions, bona música, bons audiovisuals.

Amics del GOB i de Salvem Mallorca: endavant. Més.

"Thank you Lt. Ehren Watada" és el títol de la plana web de suport a aquest tinent de l'exèrcit dels Estats Units, que s'enfronta a un consell de guerra per negar-se a participar a la guerra d'Iraq.

Watada és un militar de carrera. No és un pacifista, en el sentit que rebutgi qualsevol recurs a les armes. Es nega a participar en l'ocupació d'Iraq no només per motius morals sinó perquè entén que és una guerra il·legal.

S'enfronta a una petició de quatre anys de presó, per haver posat el rebuig a participar en una guerra manifestament injusta i il·legal per davant de l'obediència deguda. Una història més que interessant.

És molt comentada la darrera línia d'autobús regular que ha posat en marxa el Govern de les Illes Balears: va des d'Andratx als jutjats, gratuïta, sense aturades i amb serveis diaris. S'està estudiant la possibilitat de posar altres línies de característiques semblants des d'altres localitats balears.

Facem recompte. Quants de membres del govern Matas tenen a veure alguna cosa amb el cas Andratx?

1. El president Matas, que es va reunir amb Hidalgo dos dies abans de la seva detenció, en una reunió que encara no ha sabut explicar.

2. El conseller d'Interior José María Rodríguez, que va avisar Hidalgo de la seva detenció el mateix dia.

3. El conseller de Medi Ambient Jaume Font, que va retenir als calaixos de la conselleria una denúncia dels seus agents contra les edificacions il·legals de Monport.

4. La consellera d'Agricultura Margalida Moner que va ser batlessa d'Andratx, amb Eugenio Hidalgo a l'equip de govern, quan es varen concedir algunes de les llicències irregulars.

5. La consellera de Foment Mabel Cabrer, superior del director general d'Ordenació del Territori Jaume Massot, un dels cervells de la trama.

6. La Consellera de Presidència, Rosa Puig, que manté com a director general de la seva conselleria un altre dels imputats, Juan Carmel Massot.

Mig govern, literalment.

Deveu haver llegit la informació a tota plana a El País d'ahir, segons la qual la conselleria de Medi Ambient va retenir durant mesos una denúncia d'un dels seus agents de medi ambient relativa a la urbanització de Montport, al Port d'Andratx, una de les il·legalitats més flagrants d'Eugenio Hidalgo. Des del Bloc per Mallorca ja vàrem denunciar el gust d'aquesta conselleria per deixar al calaix papers que haurien d'anar als jutjats o a la Fiscalia. El conseller Font va modificar la normativa anterior a fi que els agents forestals no poguessin dur les seves denúncies directament davant la Justícia. Ara es veu d'on venia l'interès...

Amb aquesta informació in mente, llegiu l'article 408 del Codi Penal, que parla de l'omissió del deure de perseguir delictes i diu que "la autoridad o funcionario que, faltando a la obligación de su cargo, dejare intencionadamente de promover la persecución de los delitos de que tenga noticia o de sus responsables, incurrirá en la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de seis meses a dos años". No li ve com anell al dit, aquest article, al conseller Jaume Font?

Llegiu la carta que vàrem enviar al Fiscal de Medi Ambient sobre la qüestió:

carta_al_fiscal_sobre_agents_de_medi_ambient.rtf

El canvi climàtic i els negacionistes

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

La pel·lícula d'Al Gore, els rècords continuats de temperatures altes, l'informe dels economistes britànics sobre els efectes econòmics de l'escalfament global, la reunió a París del Panell Intergovernamental contra el Canvi Climàtic (IPCC)... És evident que el canvi climàtic avança a les totes: avança en termes físics (en concentració de gasos hivernacle a l'atmosfera, en augment de les temperatures), avança en consens de la comunitat científica entorn de la seva gravetat i de la responsabilitat humana, avança en presència als mitjans, i avança en el rànquing de les preocupacions ciutadanes. Les proves de l'escalfament global són cada vegada més irrefutables, i les previsions sobre els impactes (en onades de calor, en sequeres, en danys a l'agricultura, en pujada del nivell de la mar) tendeixen a l'alça de manera continuada.

Malgrat que no es fa ni la meitat de la meitat del que s'hauria de fer, sembla que n'hi ha que es preocupen davant la possibilitat que els governs arribin a fer alguna cosa que tingui incidència real. D'aquí que els negacionistes contraataquin. Coincidint amb la reunió de l'IPCC a París, en què es va parlar de la realitat incontrovertible de l'escalfament del planeta i de la responsabilitat humana, i es varen fer previsions alarmants sobre una pujada de la temperatura global de fins a quatre graus, ha aparegut a la premsa internacional la notícia que l'American Enterprise Institute (AEI) ha escrit cartes a científics oferint 10.000 dòlars a canvi d'escriure articles que desacreditin els informes de l'IPCC. L'AEI és un think-tank (és a dir un centre de difusió d'ideologia) fundat per la companyia petroliera Exxon Mobile, amb la qual, dit sia de passada, té vinculacions el president Bush.

Els arguments dels negacionistes són coneguts: que si el canvi climàtic és una hipòtesi sense demostrar, que si les altes temperatures responen a variacions climàtiques naturals i no a l'activitat humana, que si els que parlen d'escalfament global són uns catastrofistes. En fi: ens volen fer creure que la Mare de Déu nom Joana. Són les mateixes frases que moltes vegades han constituït la doctrina oficial de diferents Administracions dels Estats Units i que ara els neocon tan empastifats de connexions comercials com embriagats de militarisme tracten de propagar mitjançant pseudociència finançada més que generosament amb petrodòlars.

Hi ha els negacionistes del canvi climàtic com hi ha els negacionistes de l'Holocaust o, més a prop, els que neguen que la Guerra Civil espanyola va començar amb un cop militar contra un règim democràtic legítimament instituït. Les seves estratègies s'assemblen: sacrifiquen la veritat científica als seus interessos o a les seves patologies ideològiques, i revesteixen les seves mentides amb ropatges de falsa investigació física o històrica. N'hi ha d'altres: hi ha els negacionistes de l'evolució de les espècies. Entre aquests, n'hi ha que han substituït el Creacionisme que defensa la literalitat del relat bíblic de la Creació per una sofisticada parauleria pseudocientífica a la qual anomenen la teoria del disseny intel·ligent. Desfressar la mentida. O, entre nosaltres, els que per negar la unitat del català s'inventen estrafolaris diccionaris o gramàtiques pintoresques. Revestir la impostura.

Els opinadors i ideòlegs d'aquesta dreta dura que patim s'omplen la boca de progrés i d'adoració de la ciència i de la tècnica. En realitat, ja ho veieu, són els obscurantistes de sempre. Els valors de la raó, del coneixement i de l'estimació de la veritat segueixen estant del costat dels vertaders progressistes. Els reaccionaris, mentrestant, continuen apostant pels dogmes, per l'ocultació i per les impostures.

La premsa d'avui és un festival de corruPPció: Antonio del Olmo, ex-batle de Santa Margalida, s'autoadjudicava el negoci de les hamaques i les sombrilles (pressumptament, no hi pensava!), a Andratx ja es detenen constructors acusats de pagar suborns, la batlessa de Felanitx suspèn un ple perquè no vol respondre de l'afer del PPelotasso de les llicències...

El PP d'aquesta legislatura supera tots els llistons que s'ha marcat un partit amb un gloriós historials de brokervals, túnels de Sóller, casos Calvià, mapaus, bitels i altres herbes.

Ja ho va dir aquell: la corrupció és inherent a la PPersona humana.

Estic ansiós per veure què diu de tot això l'amo de Son Magraner, que em fa simpàtics comentaris, em fa pujar al comptador de visites i ha col·locat aquest blog al ranking dels "més actius" de Balearweb.