Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

"Exportando paraísos", lectura obligatòria

mllauger | 24 Abril, 2007 20:50

Exportando paraísos. La colonización turística del planeta, de Joan Buades, editat a La Lucerna, Palma, el desembre de 2006: lectura obligatòria.

De Exportando paraísos es pot dir amb tota justícia que era necessari. El podem descriure com un estudi del paper de les empreses transnacionals turístiques balears (Sol Meliá, Barceló, Riu, Iberostar, Fiesta) en l'expansió internacional del negoci turístic.

El model de la balearització és exportat a la República Dominicana, a Cuba, a Mèxic, al Marroc. La globalització liberal, amb tots els seus efectes col·laterals d'aprofundiment en l'abisme Nord-Sud, d'avantatges per a les grans empreses per davant de qualsevol garantia ambiental o social, d'aculturació, de dèficit democràtic, es propaga pel món de la mà del reclam somrient i assolellat del turisme. I més coses que explica Joan Buades: també hi ha la connexió de la globalització turística amb l'economia de casino global, o amb l'economia que escapa a qualsevol control estatal.

Joan Buades ens mostra la poderosa contribució balear, per la via de la multiplicació planetària dels llits turístics, al triomf global del liberalisme. L'exhaustivitat i pertinència de la informació són indubtables. Els plantejaments són susceptibles de debat, naturalment, però sòlidament construïts.

Per conèixer bé el turisme, i per conèixer bé el país, s'ha de llegir.   

Meir, Sergio i Gila

mllauger | 20 Abril, 2007 11:15

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

Meir és Meir Margalit, israelià, coordinador del Comitè Israelià contra la Demolició de Cases, un grup pacifista que ha fet de la denúncia de les demolicions de cases palestines per part d'Israel la seva modalitat de lluita contra l'ocupació. Sergio és Sergio Yahni, israelià, director de l'oficina de Jerusalem de l'Alternative Information Center, una entitat conjunta israeliana i palestina que genera i difon informació crítica sobre el conflicte, amb la perspectiva d'una pau construïda sobre la justícia. Gila és Gila Svirsky, israeliana, fundadora de la Coalició de Dones per la Pau, una plataforma de grups pacifistes de dones que aporta la imprescindible òptica feminista a l'exigència de finalitzar amb l'ocupació. Constitueixen una esplèndida mostra de la pluralitat d'accents i perspectives d'un moviment pacifista que aporta claror a la fosca de l'anomenat consens israelià. Tots tres han estat a Palma, participant en un Seminari i mantenint contactes amb moviments ciutadans, institucions i instàncies acadèmiques. Per als que hem tengut el privilegi de passar tres dies amb ells, ha estat una ocasió per tocar amb les mans l'ideal de la intel·ligència com a lucidesa enmig de la indigència mental de la simple identificació entre palestins i terroristes, o l'ideal del compromís com a coratge enfront de la comoditat de no veure el que realment succeeix a pocs quilòmetres de Tel Aviv o de Jerusalem Occidental.

A Israel hi ha homes i dones que es col·loquen davant els bulldozers que tomen una casa de famílies innocents, construïda sense una llicència que se'ls denegava pel simple fet de ser palestins. Hi ha homes i dones que cada setmana es traslladen als territoris ocupats per manifestar-se contra el Mur de la vergonya i per patir els gasos lacrimògens i les pilotes de goma de l'exèrcit israelià. Que es passen hores cada dia als check-points (els llocs de control), per poder documentar i denunciar les humiliacions a què són sotmesos els palestins. Que es neguen a servir amb un exèrcit ocupant. Que intenten presentar davant tribunals estrangers les denúncies per crims de guerra que cap tribunal israelià no jutjarà. Que elaboren, editen i difonen estadístiques de palestins assassinats, d'arbres arrencats, d'hectàrees annexionades o de l'escalada imparable de la pobresa. Que organitzen visites al Mur perquè la ciutadania israeliana conegui que no és una barrera de seguretat sinó una tragèdia per a milers de poblacions i una colossal operació de modificació de les fronteres.

Són, com ha escrit alguna vegada Vargas Llosa, els «justos» d'Israel. Més enllà de la polèmica, un punt estèril, entre els que volen seguir considerant-se sionistes, els que es declaren antisionistes i els que afirmen que són únicament «no sionistes», continuen sentint-se part de la societat israeliana. Sovint, amb un sentit del deure moral personal que em fa l'efecte de ser molt jueu, viuen l'entrega a les tasques de denúncia com la seva manera d'intentar reconciliar-se amb el seu país. Com la seva negativa a formar part d'una societat que accepta una ocupació que fa la democràcia impossible, tant per al país ocupat com per a l'ocupant. Tal com ens deia a Jerusalem Mikhael Manekin, un altre home just, dirigent d'una associació de joves que, acabat el servei militar, denuncien quina és l'actuació de l'exèrcit als territoris ocupats: «Si jo pensàs que tothom sap el que jo sé i que ho accepten, probablement ara no viuria en aquest país. La meva esperança és que la gent ho ignora. Perquè jo vull tenir el meu futur aquí, i vull que els meus fills creixin aquí».

El PP fitxa una independentista

mllauger | 16 Abril, 2007 08:20

La foto ho demostra: el PP ha fitxat una independentista.

Els únics que conserven la dignitat, davant aquesta traïció, són els del Círculo Balear, que han recordat que Maria de la Pau Janer «comulga con el nacional-catalanismo» i que es tracta de "un mal golpe de efecto para la mayoría social de Baleares que no comulga con el ideario político de la escritora entusiasta del nacionalismo catalán. El Círculo, pel que es veu, fixa posicions polítiques en termes de qui combrega i qui no combrega.

Si no fos perquè encara no estam en campanya, demanaria el vot pel Círculo.

Campanya bruta

mllauger | 15 Abril, 2007 15:44

 (publicat a Diari de Balears divendres 13)

Campanya bruta són, per exemple, els escuts oficials de la comunitat autònoma a les tanques electorals del PP. Els heu vist: hi ha una gran foto d'algun equipament públic (un centre per a discapacitats, un hospital, una dessaladora) a la façana del qual hi ha l'escut institucional. A baix, el logo del partit, el llapis de fuster i la llegenda amb què ens volen entabanar: «complit». En més d'un cas, l'equipament duia més anys en funcionament que aquest govern al poder, i l'escut no va ser col·locat a l'edifici fins que se'n va haver de fer la foto electoral. L'État, c'est moi, va dir el monarca absolut Lluís XIV. La CAIB, c'est moi, diria un Jaume Matas que si pogués col·locaria la insígnia autonòmica a les paperetes electorals del PP.

Campanya bruta són els informatius de la televisió pública tallats segons el patró d'aquell No-Do en què un senyor grassonet sempre inaugurava pantans. Uns informatius per als quals la manifestació en què 60.000 ciutadans varen sortir a denunciar la destrucció de Mallorca mereix menys segons que la manifestació en què Rajoy fa onejar la bandera de l'espanyolitat de Navarra per seguir pescant en les tèrboles aigües de l'aprofitament electoral del terrorisme. O per als quals la valoració de Jaume Matas de la manifestació mereix més segons que la pròpia manifestació.

Campanya bruta és utilitzar IB3 per fer passar spots publicitaris de trenta minuts per reportatges. La televisió pública ha pagat, amb els doblers de les nostres butxaques, programes en què els que s'oposen al Govern Matas (enregistrats amb càmeres ocultes o no) mereixen un tractament visual propi d'una associació de delinqüents, i en què les obres i miracles del Govern són presentats en una acurada forma de publireportatge amb escenografia bucòlica i música celestial.

Campanya bruta és aprofitar-se de les mentides del diari més mentider. El nostre PP ha mostrat una marcada inclinació a fer-se ressò de les difamacions escampades pel seu diari de capçalera, i ha callat com un mort quan s'ha trobat amb sentències judicials i informes amb segells d'institucions que certifiquen les mentides. Davant la l'espectacle de la multiplicació de batles imputats, pretenen fer-nos creure que tots són iguals, i que, com que la corrupció és inherent a la persona humana, fer-se milionari practicant el suborn des del despatx de batle és el mateix que fer un canvi d'ús o reformar irregularment un galliner. Si a més resulta ni tan sols això era veritat, l'únic que saben fer és callar.

Campanya bruta és parlar de «l'impuls» des de les tanques de propaganda del partit i parlar de «l'impuls» des de la propaganda oficial de la institució. Le Consell, c'est moi, diuen altres, amb un sentit patrimonial de la institució insular que els duu a equiparar l'impuls del candidat a la batlia de Palma amb l'impuls de la institució, a confondre promeses de partit amb realitzacions de la institució, o a fer un simple «retalla i enganxa» amb el color de fons (aquest blau elèctric que mai no pot atreure cap vot progressista?) de les campanyes institucionals i les de partit.

República passada per aigua

mllauger | 14 Abril, 2007 15:33

Dia de la República passat per aigua...

A Pollença, Pepe García, ha relacionat l'aigua que queiua a pots i barrals, impededint actes esquerranosos previstos per ser fets a l'aire lliure, amb les crítiques que Alternativa EU-EV havia fet contra les subvencions desmesurades a les processons.

Després ha recordat, però, que dia 27 de maig són les persones humanes les que voten.

Candidats amb "xispa"? Cercau per Alternativa EU-EV.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS