miquel àngel llauger

Els paradisos fiscals són els autèntics forats negres de l'economia global. Sense recórrer a opinions d'antiglobalitzadors, podem citar l'informe de 1998 de l'OCDE afirma que "distorsionen els patrons de comerç i inversió", que "minen la justícia, neutralitat i acceptació social dels sistemes fiscals" i que "minven el benestar global". Carlos Jiménez Villarejo, en un recent article publicat a El Periódico, afirma que cal prendre totes les mesures per acabar amb aquests "anomenats paradisos, que ho són sobretot per als delinqüents, com a refugi dels capitals fruit del frau i de tota mena de tràfic il·licíts".

Doncs bé, l'amic José María Aznar acaba de ser fitxat per formar part del consell assessor de Centaurus Capital, un hedge fund, és a dir, una gestora de fons d'inversions especulatius. Un jugador en l'economia de casino mundial, vaja. Ni Centauris ni l'ex-president espanyol han dit res dels honoraris que mereixeran els savis consells d'Aznar.

Centaurus té una cartera d'inversions de 3.350 milions d'euros, quantitat superior als pressuposts generals de la nostra comunitat autònoma, o al PIB de Madagascar, un país de 18 milions d'habitants. Centaurus té la seu a Londres però opera des de les Illes Caiman, que és alguna cosa així com l'Arquetipus platònic del paradís fiscal.

Ja el veieu: reivindicant la Reconquesta, predicant la conducció alcohòlica i donant suport a l'evasió fiscal institucionalitzada!