Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Els cosins d'en Rajoy

mllauger | 23 Octubre, 2007 12:58

El cosí catedràtic de física diu que tot això del canvi climàtic són cabòries, i  que si no sabem quin temps farà demà què hem d’anar a dir del que farà d’aquí a uns segles.

El cosí catedràtic d’història diu que el franquisme va ser un període de placidesa extraordinària, i que el juliol del 36 els militars varen haver de sortir a salvar Espanya dels desordres republicans.

El cosí catedràtic de filologia romànica diu que el mallorquí és l’evolució natural de la parla dels pobladors mallorquins previs a l’arribada dels infidels sarraïns, i que qualsevol semblança amb el català és pura coincidència.

El cosí catedràtic de dret civil diu que la unió entre dues persones del mateix sexe no pot constituir matrimoni, perquè resultaria impossible establir de quin dels dos s’ha de tallar la lliga i de quins dels dos s’ha de tallar la corbata al banquet.

El cosí catedràtic de biologia diu que la teoria de l’evolució de les espècies també són cabòries, i que hi ha registres fòssils de la serp que va oferir la poma a la malèfica Eva.

El cosí catedràtic de dret constitucional diu qe la crema d’un Hola on surt la infanta de Leonor, encara que sgui per encendre la xemeneia, dóna lloc a una pena de cadena perpètua.

Riure-se'n del rei

mllauger | 09 Octubre, 2007 07:24

El PP segueix removent entusiàsticament la qüestió de la crema de fotos. Al darrer post ja m'hi he referit: ni crec que hi hagi delicte ni crec que hi hagi lloc per a tant de rebumbori ni m'agrada l'estètica de bruixeria de la crema d'imatges de persones.

En canvi, crec en la barra lliure per riure-se'n de tot i ho subvencionaria com a contribució a la salut mental de la població. Ho dic perquè el PP ara també treu una història d'un espectacle patrocinat el Consell en què es fa befa de la monarquia: em sap greu haver-m'ho perdut.

L'humor, aquest antídot contra la intolerància, aquest enemic de la barbàrie.

L'esquerra que es flagel·la

mllauger | 05 Octubre, 2007 15:27

Tot segueix un guió més que previsible: Antich pronuncia la sentència de Son Espases, i els blogs i les webs es carreguen de mossegades contra el Bloc.

L'esquerra que es flagel·la és un clàssic. La compulsió de carregar contra els que no han pres aquesta decisió, s'hi han oposat, se'n senten decebuts i han deixat meridianament clar que no és la seva, un reflex condicionat dels de Pavlov.

Comprenem, i compartim plenament, la frustració de molts. I pensam que els que s'han deixat la pell en la lluita contra el disbarat de Son Espases saben on ha estat el Bloc.

De tots els que ens escridassen les acusacions de traïció i cinisme i complicitat, seria bo saber quants n'hi ha que han estat a més mobilitzacios contra Son Espases que la gent del Bloc.

Repetesc: salut i força al Bloc.

Memorial Democràtic

mllauger | 02 Octubre, 2007 04:30

Tal com reflecteixen els mitjans, el Bloc ha registrat una iniciativa parlamentària instant al Govern a la creació del Memorial Democràtic, un organisme d'impuls i de coordinació de les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica.

Algunes preguntes i respostes, a títol personal.

Per què ara? En castellà diuen más vale tarde que nunca: és veritat que s'hauria d'haver fet abans. Ara, en qualsevol cas, ja no hi ha excuses. Tenim un deute contret, com a país, amb les persones que varen lluitar per la llibertat durant la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme.

Què podrà fer? Recuperar la memòria democràtica amb coses com: elaboració d'un cens de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, investigació i identificació de persones desaparegudes, recopilació de testimonis orals, publicacions, jornades d'estudis, actes de reconeixement als que varen defensar la democràcia, entre d'altres.

A què podrà col·laborar? Algunes coses ultrapassen el que es pot fer des de l'àmbit autonòmic. Anul·lar els judicis del franquisme o indemnitzar les víctimes de la repressió correspon a altres àmbits. En tasques com aquestes, però, el Memorial podrà fer una important feina d'acompanyament i suport per a les víctimes i els seus familiars.

Reconeixerà totes les víctimes? Cal una distinció: totes les víctimes mereixen el record i l'esforç de la preservació de la memòria. Al mateix temps, una política pública de recuperació de la memòria no pot deixar de saber qui va defensar la legalitat democràtica del moment, i qui va ser fidel al valor de la llibertat que ha de ser el fonament de la nostra convivència actual. 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS