miquel àngel llauger

No és una pel·lícula de terror de sèrie B: és una notícia de la premsa d'avui. Un infant que participava a una competició al Palma Arena va partir darrere una pilota (imaginau l'escena posant-hi música de fer por) i, quan va intentar tornar a les pistes, es va trobar perdut als soterranis de l'edifici, l'àrea que els treballadors anomenen LES CATACUMBES.

L'infant va ser localitzat mitja hora després, aterrit. Trenta minuts de baixada a les clavegueres del PP, que el perseguiran durant el temps que li queda de vida.

Aquest pobre infant ha visitat el fons de rèptils d'on surt aquest tuf de descomposició que infesta l'aire del país... 

20 milions d'euros són molts d'euros... 

... però no només de pa viu l'home, sinó de tot allò que alimenta el seu esperit.

Quantes vacunes es podrien comprar a Àfrica amb aquesta quantitat? I quantes vegades han fet la mateixa pregunta, els que ho demanen, quan es tracta de despeses armamentístiques? O de despeses de la Casa Reial? O de subvencions a les escoles de "toros"? O de tantes altres coses que estarien molt millor gastades en vacunes a Àfrica i que, per paga, alimenten molt poc l'esperit? 

"Que tornin el que han robat!", diu molta de gent, amb incontestable sentit comú, quan senten a parlar de targetes VISA gastades a bugaderies que fan feina a les tres de la matinada, de capses de Cola-Cao o de velòdroms de preus astronòmics.

Els jutges, sembla ser, comencen a participar d'aquest sentit comú. La resolució de la sentència del cas Rabasco i Lluc Tomàs, després de condemnar-los als anys de presó i inhabilitació que ja coneixeu, estableix:

"Que los acusados indemnicen conjunta y solidariamente al Ayuntamiento de Llucmajor en la suma de 681.450'76 ¬, más los intereses prevenidos en el artículo 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil." 

En podríem fer, d'aules i de quilòmetres de tren, si mitja dotzena (o una sencera!) de membres del govern Matas també rebessin sentències d'aquestes!

Que corri el vi: Baco (Dionís, per als nietzscheans) ha vist salvada la seva finca de Campos.

El vots de PP-UM (en escriure això, un aire de déjà vu m'ha corregut, com un calfred, per l'esquena) no ho han impedit: la Comissió Insular d'Urbanisme d'ahir va iniciar l'expedient de caducitat de la llicència d'aquest camp de golf amb hotel, en recta aplicació dels acords de governabilitat que parlen d'evitar nous camps de golf amb oferta residencial.

Son Real, Son Baco, Es Pujols, Cala Marçal, Cala Blanca, Cala Carbó, Muleta: algunes petjades que hem deixat, en forma de terra preservada, sobre la nostra illa malmenada.

He donat el meu suport a Luis García Montero, poeta excel·lent i home compromès.

Hi ha un blog de suport per apuntar-s'hi. Al blog mateix, hi ha informació sobre el cas.

Però, a més, i per si no voleu firmar sense estar ben informats, aquí teniu (recuperat tot d'un blog d'un alumne):

- L'article que li ha valgut a García Montero la sentència per injúries, amb el títol "Lorca era fascista" (no us espanteu: això és el que explica José Antonio Fortes, el professor "injuriat").

- El testimoni dels ex-alumnes sobre les subtileses proferides a classe per aquest erudit.

- Un delirant article del propi José Antonio Fortes, perquè us faceu una idea de la seva talla intel·lectual. Si sou capaços d'endinsar-vos en la seva prosa indigesta, arribareu a intuir l'estrambòtica argumentació segons la qual Lorca era un "señorito andaluz" que, amb la seva obra, contribuïa al domini del fascisme sobre el proletariat.