Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

El toro de Montu´ri

mllauger | 29 Abril, 2011 11:33

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Estic decididament a favor de la protecció del toro de Montuïri. Em referesc, ja m'heu entès, a l'anunci d'Osborne en forma de silueta de brau situat entre Algaida i Montuïri, i ben visible des de la carretera de Manacor. I el que vull demanar, supòs que també ho heu entès, és la seva preservació tal com es troba avui mateix: pintat amb els alegres colors de l'arc de Sant Martí.



¿Quines són les característiques que fan que un edifici o un altre element del paisatge urbà o rural sigui mereixedor de protecció patrimonial? Jo diria, improvisant una mica, que tres: l'excel·lència artística, la singularitat i la representativitat d'algun angle de la realitat social d'un moment determinat. El toro gay de Montuïri puntua alt en les tres categories.


L'excel·lència artística és evident. Les franges verticals sobre la silueta adusta del brau donen com a resultat una policromia paradoxal, un joc de contrastos entre allò a què remet la silueta original (l'Espanya antiga, la societat que fa de la crueltat un espectacle, el brandy para hombres) i l'alegria subversiva i moderna que ens encomana la bandera dels colorins. Segur que un bon crític d'art hi podria descriure influències del pop art i de l'art conceptual.

La singularitat no necessita més demostració. Com tampoc no en necessita gaire el seu poder com a icona representativa d'una societat que ha viscut una ràpida transició des del patriarcalisme ranci en blanc i negre a l'acceptació despreocupada de la diversitat en les maneres d'estimar i de ser estimat (per part d'un percentatge molt important de la població, no de tothom, és clar). I, per descomptat, que sigui una obra molt recent no li lleva mèrit: no fa gaire el col·legi d'arquitectes feia pública la petició de protecció per a un grapat d'edificis contemporanis, alguns de fa quatre dies.

Se'm pot contestar que els toros d'Osborne el que mereixen és una protecció patrimonial tal com són originalment, és a dir, com a braus pintats de negre sotana, o negre ulleres de sol dels anys quaranta. N'hi ha que argumenten que aquest brau, a part de ser un emblema d'un moment històric d'una societat donada, és un prodigi del disseny avant la lettre. Tot això deu ser cert, i ha de servir per protegir les siluetes bovines que tan perfectament es compenetren amb els paisatges peninsulars d'immenses planes àrides. Jamón jamón, si us en recordau. Però al nostre dolç paisatge de turons, de pobles propers i de superfícies de conreu petites, segur que s'hi troba molt millor aquest toro enjogassat.

Aquest dissabte, diuen els papers, la Federació de Penyes Taurines, amb la col·laboració inestimable del Círculo Balear, restituiran el toro de Montuïri al seu estat anterior a l'acció benèfica de la policromia. No sé si hi som a temps, perquè algú hi posi remei. En cas contrari, el que es farà dissabte serà desfigurar sense remei un element ornamental singular d'indubtable valor artístic, que mereixeria ser preservat per al gaudi de mallorquins i de visitants. És a dir, el que es farà dissabte pot entrar dins la categoria de l'acte de vandalisme.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS