Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Quarteta per a Felip Puig

mllauger | 27 Maig, 2011 22:04

 

 

Mirau si l'ha encertada, en Felip Puig,
que ha fet que aquest jovent tan engagé
que diu que tot plegat és un merder
tingui mil motius més per a l'enuig.

 

Dos microrelats per empeltar a les fotografies d'en TiÓ Perellˇ

mllauger | 24 Maig, 2011 21:20

En Tià Perelló em va convidar a participar a l'exposició Empelts (http://www.uib.es/noticies/?contentId=217131&languageId=100000) en què onze escriptors hem cosit les nostres paraules amb les imatges amb què, armat d'una petita càmera fotogràfica, ell s'havia anat trobant. Dos textos per a dues fotografies i, a partir d'aquí, tota la llibertat: aquesta era la consigna. Jo vaig voler aprofitar l'ocasió per provar un camí diferent, i les imatges em varen suggerir les dues minúscles històries que teniu aquí, cadascuna amb la seva fotografia.

 

Pins

El cas és que em varen cridar de la immobiliària, que els urgia la foto de la casa, que l’havien de penjar a la web, i no trobava la càmera. Vaig recordar la que em va regalar la meva padrina jove el dia que vaig fer la primera comunió. Era al calaix, dins l’estoig, amb un rodet en blanc i negre del mateix 1961. Vaig fer una única foto: una presa frontal de la façana. La sorpresa va venir quan la varen haver revelada: aquells pins agrisats que semblaven sorgir de la inexistència que s’havia empassat la casa.

Els de la immobiliària m’apressaven, i vàrem posar la foto a Buscocasa.com. Talment. I la descripció: quatre banys, vistes a la mar, etcètera. L’endemà va cridar un senyor. En pessetes, em repetia, em pessetes. Volia la casa, i la podia pagar en efectiu. Em va citar en un cafè que no coneixia, però vaig entendre que era a la plaça d’Espanya.

De camí, em va semblar que per les Avingudes passaven cada vegada més pocs cotxes, i de models més antics. Fins que va passar un tramvia en blanc i negre. Dues beates comentaven la feta que tenia tota Mallorca trasbalsada: l’infant que, tres dies després de combregar, s’havia enfilat a un pi i havia pegat per terra.

No saben si en sortirà, deia una, o si quedarà que no hi és tot per tota la vida.

No som res, Magdaleneta, no som res.

 

  

 

Gnomònica

Es varen conèixer en un encontre internacional de gnomònica a Birmingham. Tots dos venim de terres beneïdes pel sol, varen comentar, i justament ens hem de reunir a parlar de rellotges de sol en aquest país ombrívol. Una altra coincidència els va acostar definitivament: tots dos duien ponències sobre els lemes dels rellotges. Estaven assaciats de recordatoris lúgubres, de totes fereixen però la darrera mata, i celebraven qualsevol troballa de la família del Carpe Diem.

Fent la copa de després del sopar, ell li va mostrar la foto de l’ombra que una canal esquifida projectava sobre el mur de la casa de la seva infantesa. Vaig ser un nin contemplatiu, li contava, i les hores se me n’anaven espiant com aquest branquilló de fosca feia camí entre els cruis i els regruixos de la paret enlluernada.

No espero els que van a poc a poc, diuen alguns rellotges de la meva Emilia-Romagna, va interrompre ella.

Fes allò que en morir voldries haver fet, diu un que vaig veure prop d’Avignon, va contestar ell.

Va ser una nit, vés per on, assolellada. Una vegada a casa, les coincidències varen continuar. Tot dos varen cercar una foto d’un gnòmon per enviar-se, com a record d’aquell vespre i com a cita per al proper congrés. El lema era el mateix, un clàssic.

Només compto les hores serenes. 

Porno a Can Bin Laden

mllauger | 20 Maig, 2011 06:46

(publicat avui al Diari de Balears
 
La notícia diu que a la mansió on s'amagava Ossama Bin Laden s'hi va trobar abundant material pornogràfic. Fonts oficials nord-americanes informen que es tractava de material de bona qualitat i en suport digital, és a dir, relativament recent, i expliquen que no se sap, tenint en compte que l'habitatge no disposava de línia telefònica ni d'Internet, com l'havia obtingut. Aclareixen que no tenen cap constància de si Bin Laden himself entretenia les hores mortes amb el visionat (que es diu ara) del material. I, comen una nota final, recorden que no és infreqüent trobar material pornogràfic entre la documentació que es troba en poder dels islamistes.

La notícia pot ser vertadera o pot ser falsa. En la hipòtesi que anomenarem A, és vertadera. L'articulista que opta per creure-ho així pot escriure uns paràgrafs que apunten cap a la hipocresia immensa que s'amaga al cor mateix del fanatisme islamista. Les cintes pornogràfiques demostrarien que Bin Laden és un monstre assedegat de poder que no dubta a atiar entre les masses un fervor religiós del qual secretament se'n fot. En aquesta hipòtesi, Bin Laden no és tant un il·luminat que es creu les animalades que predica com un home que juga amb gèlida perversió amb el ressentiment dels altres.

En la hipòtesi que anomenarem B, la notícia és falsa. L'articulista que així ho pensa també té terreny per córrer en el territori de les conspiracions de la CIA, l'exèrcit i el govern nord-americans. Pot parlar de la construcció de ficcions informatives com a instrument en el tauler global de la guerra contra el terrorisme, pot dir que en la guerra la primera víctima és la veritat, etc. La hipòtesi B té l'avantatge de disposar del precedent, reconegut per membres de la mateixa CIA, dels plans que ha tengut l'Agència de difondre un vídeo en què un actor disfressat de Bin Laden comenta amb els seus col·legues com gaudeix de les seves sessions carnals amb jovenets seguidors de les seves doctrines. Entre parèntesis: també podria ser que els que varen explicar aquests plans mentissin, potser per perjudicar els americans en la guerra mundial de la propaganda.

A mi, què voleu que us digui, tant la hipòtesi del líder islamista lliurat hipòcritament a les cintes porno com la hipòtesi dels experts en comunicació de la CIA fabricant una enèsima falòrnia per caricaturitzar l'enemic em semblen d'una versemblança incontestable. No sabria decantar-me per la hipòtesi A o per la hipòtesi B. El que sí que puc fer és formular una hipòtesi C que podria retratar tant el barbut com els justiciers universals. En aquesta hipòtesi, Bin Laden tenia cintes porno, i s'hi donava cada vespre, amb els seus col·laboradors, i qui sap si de tant en tant cercaven la manera d'anar més enllà de la ficció. Aquestes cintes, els nord-americans no les varen trobar. Això sí, varen fabricar una història d'intencionalitat propagandística que va anar a coincidir amb la realitat, ben igual que la femta de dos desconeguts acaba per mesclar-se a la mateixa claveguera.

Babil˛nia a l'Espai Mallorca

mllauger | 18 Maig, 2011 13:56

"Habitar la mar" és el nom del ménage à trois que ahir vàrem oferir Miquel Cardell ("Les barques de la boira"), Ricard Martínez Pinyol ("La inspiració i el cadàver") i jo mateix ("A la Gran Babilònia") a l'Espai Mallorca de Barcelona. No està bé que ho digui jo, però, provectes i tot com som, vàrem donar un espectacle ben agradós. I ens va agradar fer-ho...

Hi tornarem: dia 30 serem a la Fira del Llibre de Palma.

 

 

 

 

 

 

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS