Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Sant Alonso Rodríguez, pregau pel català

mllauger | 04 Novembre, 2011 21:47

(publicat al Diari de Balears, 4/11/11)

Dilluns passat, a la façana principal de l'ajuntament de Palma, es va mostrar el quadre amb la imatge de Sant Alonso Rodríguez, amb motiu d'esdevenir-se la festivitat que el santoral li té dedicada. És un capítol més de la croada de recuperació de les essències catòliques de la ciutat en què s'ha embarcat el batle Isern. "Es tracta del primer sant mallorquí i gaudeix d'una gran devoció popular a Ciutat", resa (mai millor dit) la plana web oficial de Cort. El que segurament no sap el batle és que hi ha algun episodi de la vida del porter de Monti-sion que no va en la mateixa línia de la política lingüística que ell preconitza.

Sant Alonso Rodríguez és un sant ideal per a la gent beata: la iconografia el presenta com un vellet escanyolit, calb i d'ullons enfonsats, que agafa unes claus com qui s'aferra al sentit de la seva existència. Va néixer el 1532 a Segòvia, i quan tenia quaranta anys, després de perdre dona i fills, va voler dedicar-se a la vida religiosa. A causa de la seva edat avançada i la manca d'estudis, només va poder entrar amb els jesuïtes com a germà llec. Durant 45 anys va exercir de porter de Monti-sion de Palma, i es va guanyar la santedat gràcies a la seva bondat, la seva exemplaritat en l'obediència, la seva devoció i la seva entrega gairebé mística a l'oració. Ja ho deia: com el sant patró d'una religiositat un punt estantissa. 

Hi ha una anècdota, però, que fa que la seva figura prengui un altre caire, ni que sigui parcialment. Corria l'any 1595, quan la castellanització de les Illes encara es trobava, ai!, en un moment incipient. Alguns clergues ja predicaven en l'idioma de Castella en les ocasions més solemnes: es coneix que n'hi havia que ja sentien els efluvis borbònics. Un d'aquests pioners de la castellanització era el jesuïta valencià P. Rico, a qui Alonso Rodríguez va sentir predicar en castellà a l'església de la Misericòrdia de Ciutat. El nostre sant segovià, tan aturadet com semblava, va gosar renyar el seu superior pel seu comportament lingüístic (trec l'episodi del volum El català en els rituals de sagraments de la diòcesi de Mallorca, 1516-1847, a cura de Gabriel Seguí). La literatura ha recollit la història, com mostren aquests versos d'uns goigs dedicats al porter de Monti-sion que va escriure Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella: "Ens féreu bon adjutori / en dir a un pare quaresmer / que tendria purgatori / per predicar en foraster / sols per vana fantasia / i menyspreu del mallorquí".

Així doncs, no estaria de més que demanàssim a Sant Alonso Rodríguez que ens oferís la seva protecció contra la política lingüística que estan perpetrant els nostres governants. Potser, però, la devoció a Sant Alonso haurà de ser clandestina, en aquests temps en què la Conferència Episcopal es dedica a orientar el vot recordant als parroquians que els perills del separatisme són el segon factor a tenir en compte a l'hora de triar la papereta (el primer factor, naturalment, és el de tot allò que succeeix de cintura cap avall). De fet, no sé si he fet bé de recordar l'episodi: no seria estrany que, si aquest escrit arribàs al nostre bisbe, començassin a moure els papers del procés de desbeatificació.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS