comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 20 Desembre, 2011 20:10
(publicat al dBalears d'avui)
Els progres i els esquerranosos (ho dic carinyosament, perquè m’hi incloc) tenim el costum d’equivocar-nos de tant en tant. Les ganes de fustigar la dreta ens poden tant que patinam. És el que ha passat amb la maternitat de Soraya Sáenz de Santamaría i de les crítiques que li han plogut per la seva ràpida incorporació puerperal a la primeríssima línia de l’activitat política. Hem patinat.
M’explic. Corre pels núvols telemàtics una “carta d’una mare” que, en un to desagradablement escridassador, acusa la futura ministra de ser massa senyora Sáenz i massa poc mamà Soraya. No ho diu així: diu que fer rodes de premsa i reunions just una setmana després de tenir la criatura és un menyspreu als esforços d’anys per aconseguir una normativa de conciliació de la vida familiar i la vida laboral, a més d’una pura exhibició de posició de privilegi. Desenes d’amics meus del facebook (i us podeu imaginar que els meus amics de facebook són esquerranosos) s’han afanyat a compartir-ho. La carta ha merescut centenars de “m’agrada” i de comentaris laudatoris, que sovint rellisquen cap a allò immemorial de la mala mare, altrament dita mare desnaturalitzada. Majoria d’homes, entre els comentaristes, tot s’ha de dir.
¿Amb un papà hauríem vist la carta, la crítica, les comentaris? ¿David Cameron és un model perquè va renunciar al despatx durant quinze dies i Sáenz de Santamaría una abominació per estar de baixa només deu dies? No ho oblideu: allà on percebem un tractament diferenciat entre homes i dones ens hauríem de posar en guàrdia. I després hi ha aquella confusió entre la lluita pels drets i l’obligació d’exercir-los. I allò de les opcions de vida de cadascú, homes i dones. Perquè és qüestió d’això, d’opcions: si algú es pensa que estic defensant una maternitat i una paternitat de l’estil del súperprofessional que no pot perdre gaire temps, estic disposat a quedar per contar-li la meva vida.
I no passeu pena, que si Soraya de Sáenz de Santamaría ha de ser vicepresidenta del govern, o semblant, segur que ens proveirà d’un bon carregament de motius per a la crítica. La crítica política, que és la que correspon a una política.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Desembre 2011 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |