comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 26 Febrer, 2012 17:07
Ressenya de "Poètica per a un ninot", de Jordi Julià
(publicat a L'Espira, suplement del dBalears, 26/2/12)
“La poesia no és l’expressió de la personalitat sinó una fugida de la personalitat”, va deixar escrit T.S. Eliot. Un poema de W.H.Auden, menys conegut que la frase anterior però igualment memorable, diu: “Benaurades les regles de la mètrica / que anul·len les respostes automàtiques, / ens forcen a pensar dues vegades / i ens alliberen dels grillons del Jo”. Fugida del jo i voluntat de formalització: aquestes són dues de les constants de l’obra poètica de Jordi Julià. La seva poesia és poesia de professor de Teoria de la Literatura, i això no pretén ser un judici negatiu: aquest ressenyador creu en la feina conscient. Perquè sap que la poesia no es confon amb l’expressió de la personalitat, Julià ha jugat sovint a les màscares, al nom de ploma. Ho ha fet tan a fons que de vegades ens ha donat els seus poemes més valuosos (i qui sap si els més personals) escrivint darrere d’un heterònim. Potser dic això influït pel record de Hiverns suaus (2005), un llibre de singular delicadesa i que Julià va publicar com a Alexandra March.
Jordi Julià ha guanyat premis literaris: molts i importants, no ens aturarem a ressenyar-los tots. Poètica per a un ninot, el llibre que vull comentar, va ser guardonat amb el Decàlia de Valls, un premi que es concedeix cada deu anys. Fa poc també va obtenir el 25 d’Abril Vila de Benissa amb Circumstàncies adverses, un volum d’aparició imminent. I si no hi ha res que ho impedeixi, aviat veurà la llum el poemari amb què va guanyar el darrer Ciutat de Palma. No hi ha dubte que Jordi Julià és un autor prolífic i un freqüentador de certàmens. Això no ens hauria de predisposar en contra: és una descripció objectiva que pot correspondre a poetes de diversa qualitat, i, en aquest cas, correspon a un poeta excel·lent.
Poètica per a un ninot mostra, ja des del títol, la seva temàtica metaliterària: ho mostra en el mot “poètica” i en el mot “ninot”, que el lector ràpidament identifica com allò que sovint s’anomena el “narrador poemàtc” o el “jo poètic”. És a dir, la veu que ens parla des del poema i que no coincideix amb la persona real de l’autor. De fet, un dels motius del llibre és el joc subtil que s’estableix entre ninot i autor. Hi ha una altra citació indefugible, també al·ludida (el joc intertextual és constant) per Julià: el fingidor de Pessoa, que fingeix tant que arriba a fingir que és dolor el dolor que realment sent.
El poema es planteja en forma dramàtica, amb una màscara que va proferint el seu llarg monòleg i un cor d’espectadors que de tant en tant l’interrompen, i que tant poden ser els lectors com les altres veus que sonen dins la consciència de l’autor. La funció té un cert to de farsa, i hi apareixen les vanitats de la vida literària, les referències satíriques als que es desfressen de poetes maleïts o una saludable autoironia: parlant dels premis literaris, una de les veus commina al ninot a deixar-ne algun per als altres. La ironia resta solemnitat a un discurs on Julià hi posa molt de la seva reflexió personal sobre què és la poesia. El més destacable del llibre són, al meu entendre, les consideracions diguem-ne serioses sobre aquesta peculiar activitat que és fer versos. L’autor fa una reivindicació d’una poesia feta de matèria humana: poesia que fuig de l’efusió sentimental, poesia en veu baixa (“deixeu-me cantar baix, siular per casa”), poesia de l’home comú (“perquè dins un poema també passen / els cotxes per la dreta i cau la pluja”), poesia feta de matèria de carn i ossos (“però jo tambe sóc de carn i fusta”), però sobretot poesia que ens serveix per a una millor comprensió de l’animal humà: “que el que veig , el que sento o el que llegeixo / em torni més sensible a fer-me entendre / i a comprendre que tots no som iguals, / però al cap i a la fi no del tot únics”.
Poètica per a un ninot presenta els trets característics de l’autor: concepció unitària com a llibre, treball mètric acurat i gust pels poemes llargs, que en aquest cas arriba a l’extrem del llibre de poema únic. En una entrevista de premsa, Julià afirmava que aquest és el seu llibre més ambiciós, i a l’epíleg explica que amb aquest tanca un cicle conformat per onze reculls.Té, doncs, un caràcter de recapitulació, i ens deixa una mica amb la incògnita de quin rumb prendrà a als propers llibres. Mereix que els esperem amb interès.
Jordi Julià. Poètica per a un ninot
Barcelona: Cossetània, 2011
46 pàgines
11 €
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Febrer 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 |