comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 01 Juliol, 2012 13:40
(publicat a L'Espira, 1/7/12)
Saviesa grega arcaica és un impressionant aplec dels fragments dels pensadors grecs més antics, que hem d’agrair a la saviesa catalana contemporània de Jaume Pòrtulas i Sergi Grau. Per situar el lector, és com un d’aquells reculls de “fragments i testimonis dels presocràtics”, però amb diferències molt importants, la primera de les quals és el marc temporal de referència, que els editors situen bàsicament entre el s.VII i el primer terç del s.V abans de Crist: és a dir, queden fora figures tan fascinants com Empèdocles o Anaxàgores. Fins i tot amb aquesta restricció, el volum s’acosta al milenar de planes, que recullen o reconstrueixen els bocins dispersos que ens han arribat d’aquests savis arcais, juntament amb les principals citacions o comentaris que en fan els autors de l’Antiguitat. La combinació de fragmentarietat i prolixitat no deixa de tenir riscos: quatre o cinc planes de variants i comentaris sobre una línia incerta de Tales de Milet (posem per cas) poden semblar una costa mala de pujar per al lector comú.
Però Saviesa grega arcaica no és un llibre per a l’especialista. O no només. Perquè està ple, pleníssim, de sorpreses per al lector amb paciència i amb curiositat per la cultura grega antiga. Destaquem primer que, de l’imponent recull, se’n desprèn perfectament la idea de conjunt que Pòrtulas i Grau anuncien al pròleg, i que és bàsicament el qüestionament de les ratlles divisòries que els manuals convencionals col·loquen entre filosofia i poesia, o, per anar a la formulació clàssica, entre Mite i Logos. També en això el llibre s’allunya dels reculls sobre presocràtics. Ho podem il·lustrar tornant a Tales: tal com ja va notar Aristòtil, la seva afirmació segons la qual tot prové de l’aigua és ben propera al saber homèric que feia d’Oceà el pare i origen de tot. O agafem un Parmènides que a COU estudiàvem com una mena de protoracionalista: les seves afirmacons sobre l’ésser es troben inserides en un poema proper al gènere del “descens als inferns” i de ressonàncies òrfiques.
Feu l’esforç de llegir-lo, i hi trobareu saviesa vertadera. Llegiu-vos les llistes de màximes que condensen la saviesa dels llegendaris Set Savis, i us estalviareu tot el temps i els doblers que ara dedicau als llibres d’autoajuda. O buscau Xenòfanes, l’il·lustrat del grup, que ironitzava sobre la forma i els vicis humans que les antigues llegendes atribuïen als déus i, en una nota que ens resulta d’absoluta actualitat, carregava contra els honors excessius i absurds que la societat dispensa als seus millors atletes. Capbussau-vos en Heràclit, el savi a qui el volum dedica més planes, l’autor dels fragments més suggerents i més enigmàtics de tota la literatura presocràtica. O descobriu els perfils originals, en el sentit que provenen de les referències més antigues, de dues figures que probablement tenen molt més de llegenda que d’història i que segur que tenen més de poesia que de filosofia: Orfeu i Museu.
El volum és una font de deliciós gossip erudit. Coneixem el fascinant Epamènides de Creta, que va tenir un perllongat somni de 57 anys, que s’alimentava d’un preparat de malva i asfòdel, sense fer mai excrements, i que va viure 157 anys. I llegim l’extravagant versió de la mort d’Homer deguda al pseudo-Plutarc. Homer, en aquest relat, arriba a l’illa d’Ios i troba uns pescadors, que no havien pescat res i que s’havien dedicat a espollar-se. Quan Homer s’interessa per la seva pesca, responen: “Tot el que hem pescat ho hem deixat; portem el que no hem pogut pescar”. El gran bard, incapaç de desxifrar la frase, mor del disgust.
Pòrtulas i Grau ens ofereixen tot això amb rigor exemplar: amb un elaborat sistema de referències a les fonts utilitzades per als fragments; amb una ordenació que respon al principi de la claredat en la presentació de la informació; amb traduccions noves, per descomptat; amb inclusió de l’original grec en els cas dels fragments més significatius, i amb una nota biogràfica, en forma d’epíleg, dels autors de les citacions i comentaris que s’inclouen al volum. Comprau-lo, per llegir-lo una plana darrere l’altra, o per anar espigolant. A la platja, per exemple, com una celebració de la mediterraneïtat.
Jaume PÒRTULAS i Sergi GRAU (editors). Saviesa grega arcaica.
Adesiara. Barcelona 2011.
929 pàgines
36 €
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Juliol 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |