comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 31 Juliol, 2012 13:08
(publicat al dBalears)
No sé si la Humanitat progressa, però sé que si em fessin definir el progrés diria que és l’avanç en l’alleujament del sofriment humà. És una definició poc solemne, i que no parla de grans conquestes en el terreny intel:lectual o espiritual, però que té la virtut de xifrar l’existència o no de progrés en un bé tangible i subjecte a poca discussió: la disminució del patiment. Segons aquesta idea, és progrés allò que fa que en aquest vall de llàgrimes hi hagi menys llàgrimes. Hi hauria, naturalment, una ètica associada a aquesta concepció i que inevitablement seria d’arrels liberals. Basta amb un retoc lleuger de Bentham i Stuart Mill per definir el bé com la recerca del mínim patiment per al màxim nombre de persones.
Louis Pasteur i Alexander Fleming vindrien a ser els models de benefactors de la Humanitat. Els enemics del progrés, a l’altra banda, serien els que vénen al món a escampar-hi dolor. Entre aquests, hi ha els de la família d’Herodes, els tacats de sang: no fa falta us en doni noms més propers. Però també hi ha els que han oposat les raons de l’obscurantisme a l’alleujament del patiment. Per tornar a exemples clàssics: l’ús del cloroform com a anestèsia per a les dones en el moment de parir va provocar, a la Gran Bretanya del s.XIX, l’oposició irada de sectors del clergat que invocaven el “Pariràs amb dolor” del Gènesi.
Doncs bé: entre la tropa dels obscurantistes hi hem de comptar, a partir d’ara, el progressista i liberal Alberto Ruiz Gallardón, ministre de Justícia del Regne d’Espanya. Gallardón ha anunciat la seva intenció de reformar la legislació sobre avortament. En la modificació anunciada, el risc de malformacions greus no serà un supòsit per a la interrupció de l’embaràs. S’invoca un dret a la vida del nasciturus que preval sobre la decisió de les mares. El naixement d’infants amb síndrome de Down ha minvat espectacularment a Espanya durant els darrers anys. El Ministre vol que n’hi torni a haver tants com abans, i que també hi hagi infants amb malformacions congènites encara més greus, condemnats a una vida de patiment sense sentit. Seran els fills de Gallardón, l’obscurantista.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Juliol 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |