comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 11 Setembre, 2012 14:19
(publicat al dBalears d'avui)
Escric aquest article amb faringitis. Però no amb una faringitis vulgar, sinó amb una mena de faringitis que jo em pensava que no existia, com si una colla de nanets haguessin decidir fer fogueres vivíssimes i perpètues a la meva gargamella. I decidesc anar al metge, jo que no som d'anar al metge, cercant confirmació diagnòstica, tractament adequat (jo tampoc no sé mai si toca antibiòtic o no) i potser alguna indicació per a la millora simptomàtica. Anant cap a la farmàcia, ja una mica alleujat només amb la visita, em pega per pensar que no és res greu, ni urgentíssim, de manera que si jo fos un immigrant dels anomenats irregulars, no hauria pogut accedir a les indicacions reconfortants del doctor. Els que em coneixeu sabeu que no som ni un menor ni una embarassada, ni m'hi puc fer passar fàcilment, o sigui que està clar: hauria quedat sense tarjeta sanitària. I he posat l'exemple de la faringitis perquè és el que tinc a mà, però la cosa pot ser molt pitjor.
Després he recordat que el PP de l’apartheid sanitari ha recorregut sovint a la retòrica de la tradició humanística que inspira les seves polítiques, però ignora que el bessó de l'humanisme és la consideració de tots els éssers humans com a mereixedors de les formes bàsiques de la dignitat. També n'hi ha, al PP, que reivindiquen molt l'herència cristiana, però probablement el dia que tocava explicar la paràbola del bon samarità tenien faringitis i varen faltar a catequesi.
Ja a casa, mentre llegesc el prospecte del fàrmac prescrit, pens en la gent valenta de Metges del Món i de les associacions de metges de família, entre d'altres. Els que han dit que ells tracten persones, i no assegurats. Els que han dit que no són capaços de deixar d'atendre els seus pacients de fa molts d'anys. Els que resolen bé la disjuntiva de Sòfocles entre l'obediència al deure sentit íntimament o a la llei injusta. Els que diuen que és qüestió de justícia, no de beneficència. Els que honoren el qualificatiu d'objector de consciència. I he fet un esforç per fer passar el comprimit entre els filferros de la meva gargamella, a la seva salut.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Setembre 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |