comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 23 Octubre, 2012 11:20
(publicat al dBalears d'avui)
Els diners, ho deia Anselm Turmeda, “savi fan tornar l’hom orat”. La denúncia de la mercantilització del saber ve de més enrere: a l’Atenes clàssica, el virtuosíssim Sòcrates ja dejectava els sofistes perquè cometien el sacrilegi d’ensenyar a canvi d’una retribució. La novetat dels nostres dies és la mercantilització dels embulls que fan els alumnes per aprovar. Fer trampes ja no és gratis. La xuleta artesanal dels nostres temps, sovint tan treballada, sembla que passa a la història. Aquí en teniu dues mostres.
La primera és la plana web Nohagasnada, comentada als nostres digitals Bloko i El Periscopi, que permet als alumnes comprar a un altre internauta l’elaboració d’un treball que han d’entregar i que no saben o no volen fer. Compra i venda de feines acadèmiques. El problema, com comenta Jaume Sureda, és que Nohagasnada l’han creada dos estudiants d’administració d’empreses, que han estat ben valorats per la web: és una iniciativa empresarial ben plantejada i amb perspectives de rendibilitat. La segona mostra ens la dóna el rellotge-xuleta. Teclejau al google i en coneixereu les prestacions: capacitat d’emmagatzemar gran quantitat de documents en formats diversos, pantalla sense reflexos ni brillantors i botó d’emergència per quan s’acosta el professor. Devers setanta euros. No fa gaire em contaven la història d’un alumne d’universitat que havia suspès i que es queixava davant la professora de la seva inferioritat de condicions respecte dels que es podien permetre el gadget: no al·legava la seva major rectitud sinó el seu desavantatge econòmic.
La saviesa es compra i es ven, explica el topos literari de la crítica al poder dels diners: el Nohagasnada i el rellotge-xuleta són una manifestació nova d’una lògica vella. Potser fomenten l’engany, però és probable que l’alumne que sàpiga aprovar recorrent-hi també sabrà espavilar-se al competitiu món dels negocis per al qual, en definitiva, volen preparar-nos l’escola i la universitat d’avui. El ja esmentat Sòcrates es dedicava a ensenyar sense més intrumental pedagògic ni més criteri d’avaluació que el diàleg, un sistema davant el qual aquests dos negociets prosperarien ben poc. Però les humanitats, ja se sap, presenten cotització a la baixa.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Octubre 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |