Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

El paleoencèfal del conseller

mllauger | 20 Novembre, 2012 03:56

(publicat al dBalears

 

 

 

 

Al fons del fons del nostre cervell hi tenim el paleoencèfal, altrament anomenat cervell reptilià. Us podeu imaginar de què s’encarrega: les funcions primàries, tot allò. Ens fa parents de les criatures més arrossegades: el paleoencèfal que tenien William Shakespeare o J.S.Bach no era gaire diferent del que tenen els dragons o les iguanes. Però només era un bocí del seu encèfal. Allò que fa especial el cervell d’algú que es retrata amb els ous d’un cérvol per capell és l’absència gairebé absoluta de qualsevol altra capa cerebral. Una persona així desconeix les funcions reguladores que poden exercir sobre el paleoncèfal les àrees del cervell que creen civilització i que són influïdes per la civilització. Tot, en algú que pateix d’hipertròfia del cervell reptilià, ho mou aquest grumoll primitiu que ja dirigia les passes del velociraptor: les seves apetències elementals, els seus moviments de caça, la seva pruïja per acréixer el poder, el seu tracte amb els congèneres, la seva política d’ordenació turística o les seves opinions en matèria lingüística.

 

Si no heu vist les dues imatges, estalviau-vos-les: habitaran els vostres malsons fins al final dels vostres dies. La història de les creacions artístiques de l’esperit humà podria ser descrita com l’afany de representar el bell i el sinistre. Les geografies infernals del Bosco i els deliris més negres de Goya són dues de les representacions canòniques d’allò que un famós personatge de Joseph Conrad en deia l’horror: El rostre petrificant de les Gorgones. Doncs bé: les dues fotografies en qüestió ho superen tot, com a representació del súmmum del súmmum del sinistre. Ja m’he referit a una de les dues instantànies: s’hi veu un home ebri de triomf, amb la cara ensangonada i la testa coronada per dues gònades masculines d’un exemplar adult d’alguna espècie de cèrvid. L’altra és encara pitjor: hi podem veure el mateix home, vestit amb americana i corbata, jurant el càrrec de Conseller de Turisme de les Illes Balears.

 

No ens callaran

mllauger | 06 Novembre, 2012 13:10

(publicat al dBalears d'avui)

El nostre govern estimat acaba de cometre un esborrany normatiu que diu que és una falta molt greu que el personal docent violi la imparcialitar, l’objectivitat i la neutralitat en l’exercici de les seves funcions. Després diu que les faltes molt greus poden ser sancionades amb penes com l’acomiadament o el trasllat a una illa diferent, no especifica si del Mediterrani o de l’Índic. Per què ho ha fet? Descartem el convenciment o la coherència ideològica com a mòbils del crim. En general, el PP en fa poc ús, d’aquests motius, però en aquest cas resulten particularment inaplicables: és el mateix partit que diu que l’educació serveix per espanyolitzar ovelles esgarriades, i el mateix partit que ha fet bandera de la llibertat de pares d’elegir el centres escolar que més els agradi segons allò que en diu el seu “ideari”, que vol dir el seu catecisme. Així doncs, el PP ha traït totes les seves professions de liberalisme i ha tornat a un clàssic de sempre: la mordassa. Per què?

Doncs per pur exercici del poder. Per ostentació d’autoritat. Per ganes d’intimidar. Perquè té un assessor que ha trobat aquella citació de Maquiavel que diu que el governant ha de ser temut i no estimat. Per fatxenderia de xèrif desafiat. Ja veieu que té un bon grapat de raons, però que es resumeixen en una, que podem formular, en la seva llengua preferida, amb un aquí mando yo. Naturalment, hi ha circumstàncies coadjuvants, que en aquest cas hem de tipificar com a agreujants del delicte: sentir al clatell l’alè de Carlos Delgado i del Sírculo Baleá deu posar nerviós a qualsevol.

El titular, al final, és que el Govern de les Illes Balears declara la guerra al col·lectiu de mestres i professors del país. El conseller ja pot omplir el twitter de reconeixements embafosos de la gran tasca del docent, però els seus actes van cap a l’altra punta del món. Els docents hem estat declarats sota sospita. Haurem de fer la nostra feina, que no és ni més ni menys que la d’intentar formar ciutadans condrets, amb el poder en contra, amb la lupa bel·ligerant del poder al damunt. També tornarem als clàssics: no ens callaran.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS