Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Escriptors perseguits: les tisores, o la bena als ulls

mllauger | 01 Desembre, 2012 18:31


(article publicat a L'Altra Mirada)

La història de la literatura és la història dels escriptors que han cercat l’ombra agomboladora del poder, i també la història dels escriptors que han fet sabut fet d’agulló i han parlar de les arbitrarietats dels que comanden, de la brutalitat dels que duen armes o de la injustícia de tot plegat. El poder, normalment, no ha tingut contemplacions amb els del segon grup: res no molesta tant com un que diu la veritat, sobretot si la diu ben dita o l’escriu ben escrita. Per això, la història de l’escriptor perseguit és una història molt, molt vella… i molt, molt moderna. Salman Rushdie, Taslima Nasreen o Anna Politkòvskaia són noms que han merescut ressò global i han esdevingut emblemes, però són només tres noms de l’univers immens de les veus perseguides.

El PEN Català ha estat l’impulsor als Països Catalans de l’acollida d’escriptors perseguits. Ja fa cinc anys que coordina el programa “Escriptor Acollit”, que té com a finalitat oferir refugi durant dos anys un escriptor amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat com a conseqüència del que ha escrit. El programa es duu a terme sota l’aixopluc de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN, en les seves sigles angleses), impulsada per un grapat de ciutats, europees sobretot, entre les quals hi ha Barcelona.

Barcelona ja porta anys d’experiència com a port de refugi d’escriptors que veuen amenaçada la seva llibertat d’expressió o la seva vida. El primer escriptor que s’hi va acollir en la forma actual del programa, l’any 2007, va ser Salem Zenia, novel•lista, poeta i activista cultural, de nacionalitat algeriana però d’identitat i de llengua amazic: un home incòmode tant per al règim com per als islamistes.

 

L’any 2009 Barcelona acollia, a través del PEN Català, Sihem Bensedrine, periodista i escriptora tunisiana, compromesa amb la causa de la llibertat i dels drets humans, a qui el règim dictatorial del país sempre ha tractat d’impedir l’exercici de la seva tasca. L’escriptor actualment acollit a Barcelona és el palestí Basem Al-Nabriss, que ha denunciat amb fermesa l’ocupació israeliana però que també ha patit greus atacs i amenaces per part de les autoritats fonamentalistes de Hamàs.

Palma també va formar part, de manera efímera, del programa “Escriptor Acollit”. Els escriptors mallorquins del PEN varen impulsar la iniciativa, que va comptar amb el suport de les regidories de Cultura i Benestar Social: eren els temps de Nanda Ramon i Eberhard Grosske. Només una persona es va poder acollir a l’hospitalitat que Palma oferia als escriptors perseguits: la jove periodista de Zimbabwe Rhodah Mashavave, lluitadora pel canvi democràtic al seu país, defensora de les dones i dels desposseïts, i, per tot això, implacablement perseguida pel règim.

El que va succeir amb l’arribada del govern municipal del PP és bo d’endevinar: el programa va ser víctima de les retallades. Sense cap intent d’aproximació a l’entitat promotora, sense cap recerca de si existia la possibilitat de mantenir-lo amb alguna altra aportació o en una forma més austera: escapçat. La llibertat d’expressió no és cap prioritat. Les tisores funcionen així: com una bena als ulls. La crisi voldrà dir, entre moltíssimes altres coses, que centenars d’escriptors d’Algèria, de Tunísia, de Palestina o de Zimbabwe, i també de Xina, de Birmània o de Cuba, podran ser silenciats, amenaçats i qui sap si assassinats amb més impunitat.

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS