Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Bauzá al Marroc: ofrena i sacrifici

mllauger | 29 Gener, 2013 09:55

(article publicat al dBalears)

De cada vegada més, els governants adequadament globalitzats fan de viatjants de comerç de les grans empreses del seu país. Els viatjants de comerç, diguem-ho de passada, solen anar a comissió. Fa aquesta funció, per exemple, Juan Carlos I de Botswana, quan posa càrrec i contactes reials al servei de l'objectiu que Aràbia Saudita, aquell gran règim democràtic, amolli 3.000 milions de petroeuros per comprar tancs de fabricació espanyola. El nostre Bauzá, que no vol ser menys, se n'ha anat al Marroc per allò de donar impuls a la internacionalització de l'economia. Marroc és, per a Espanya, el backyard, altrament dit el patio de atrás, altrament dit el corral: allà on va a parar la brutor. Per exemple, tallers de l'imperi Inditex on les marroquines fan feina 65 hores setmanals per menys de 200 euros al mes. Els nostres empresaris també ho han descobert: el grup Barceló hi ha erigit un complex turístic que ha merescut el premi Atila de l'organització Ecologistas en Acción.

Els dirigents del Marroc deuen pensar que aquestes visites convenen al seu país, però saben que sobretot convenen als espanyols i per això es permeten demanar el peatge d'una mica de blanqueig democràtic. Bauzá va complir escrupulosament: va dipositar ofrenes florals als mausoleus del padrí i al pare del reietó actual, que passaran a la història com els sàtrapes Mohammed V i Hassan II, i va proferir l'obligatòria lloança del règim. Va voler ser molt encomiàstic, i va dir que el govern marroquí i el balear són molt semblants, perquè tots dos són "reformistes" i pensen "en una altra manera de fer les coses". És difícil dir si la comparació és més preocupant per als balears o per als marroquins.

I els sahrauís? Sí: aquell poble a qui el Parlament de les Illes Balears ha mostrat un suport unànime, afirmant el seu dret d'autodeterminació i denunciant les violacions dels drets humans que pateix. Els sahrauís han estat sacrificats en el mateix acte ritual de l'ofrena floral als reis que els varen massacrar. Per a Bauzá no deu haver estat un sacrifici dolorós: al cap i a la fi, això del dret a decidir li resulta una cosa molt antipàtica, i a l’antic Sahara espanyol hi ha centenars de quilòmetres de costa verge que podrien esdevenir objecte del desig dels nostres hotelers.

 

La meva fada, amb sorpresa

mllauger | 20 Gener, 2013 21:18

 

(Versos llegits al "Sant Sebastià literari" de l'AELC, l'OCB i el PEN)

 

La meva fada

 

 

Versió d'un poema de Lewis Carroll

amb un apariat final que no és de Lewis Carroll

 

 

Tinc una fada sempre amb mi

que em repeteix: “No et pots dormir”.

Quan el dolor em va trasbalsar

em va advertir: “No pots plorar”.

Si em sent alegre i falaguer

em diu: “No riguis, no està bé”.

I si em conviden a un cremat

em diu: “Ni un glop, què t’has pensat”.

 

Quan vaig voler fer un bon repàs

em va dir : “Això ni ho tastaràs”.

Si a l’aventura vull partir

m’ho deixa clar: “Queda’t aquí”

 

“I què puc fer?”, dic finalment,

cansat de tant d’impediment.

La fada es queda com està

i em diu: “No ho pots ni demanar”.

 

Fins que al final ho endevín:

veig que és en Bosch fent de drag queen.

 

 

A través dels destrempaments

mllauger | 16 Gener, 2013 15:36

 La cançoneta de felicitació "Des del cim dels cinquanta" ha rebut el premi de ser contestada pel destinatari, amb uns versos preciosos que superen l'original, tot reprenent el motiu ferraterià del vent tot podrit de queixes. Aquí els teniu: 

 

A través dels destrempaments 

 

Ja veig el bosc. El pins,

tots esbullats, s’obstinen en llaments,

n’infecten la ventada.

Amb tot, potser es delati ajagut al darrere,

regusts de saladina, el mar.

No sé si és prop o lluny, ni si té port amb barca.

Ni si la barca és d’Ella o cal pagar al barquer.

No sé on ens duu quan ens convenç que és l’hora.

Però no desistim, dat el moment.

La ment i el cos ja ho tenen,

això: a cops imiten els brots frenètics

que empudeguen la veu del vent al bosc.

 

Joan Manuel

Micromecenau i se us micromecenarà

mllauger | 15 Gener, 2013 06:54

(article publicat al dBalears)

 

A l’eclosió de les microformes d’expressió intel·lectual i artística (microblogs, microrelats, microteatre, ara Antònia Font hi afefeix les microcançons) li hauria de correspondre l’èxit de les microformes de finançament. El mecenes clàssic no existeix, o existeix només en forma d’institució financera que cerca un oripell que no es mereix. Les subvencions són carn de tisorada. I el mercat, en la seva forma convencional, no ho resol tot. El micromecenatge és una resposta intel·ligent a aquest estat de coses. No és l’aportació solidària que fem a una ONG, sinó una forma de consum cultural, perquè totes les aportacions són adequadament recompensades. Però sí que té, és clar, un component de compromís amb les bones produccions de l’esperit humà.

 

La forma més habitual de micromecenatge ofereix opcions per a totes les butxaques, i fita un termini de temps dins del qual el projecte ha d’assolir, o no, la quantitat que s’ha marcat com a objectiu. Si no heu practicat mai aquest hàbit saludable, el moment us ofereix, entre d’altres, dos projectes que mereixen el gest. Un és el documental L’Obra de tots, impulsat per Antoni Mir Marí, que vol contar en una horeta, ben contada, la història dels cinquanta anys de l’Obra Cultural Balear, aquesta casa sense la qual aquest bocí del món seria pitjor del que és. L’altre és l’edició del sisè volum de l’Aplec de Rondalles Mallorquines, promoguda per Editorial Moll: la flor romanial i altres històries, presentades amb criteri científic per la mà sàvia del professor Josep A. Grimalt.

 

Ara mateix, les dues iniciatives van ben bon camí però no han arribat a la meta. Totes dues es gestionen des de la plataforma Verkami. Si li donau al sr. Google aquest nom i el dels projectes en qüestió, segur que us hi menarà. La vostra aportació servirà per fer realitat dues produccions que ho mereixen. Servirà, també, per reforçar la cultura del micromecenatge, aquesta manera que tenim de decidir entre tots que hi ha coses que han de sortir endavant. Potser, si un dia voleu aportar al món un disc, un video, un llibre o qui sap què, us en beneficiareu.  

Des del cim dels cinquanta...

mllauger | 14 Gener, 2013 05:51

Per a l'estimat amic Joan Manuel,

el primer de la corrua dels que anirem passant la meta volant del mig segle. 

 

No dominion 

 

Des del cim dels cinquanta

intuïm els penyals,

suposam el mollet, la ferum d’algues,

les barques que preparen els fanals.

 

Hi arribaràs amb fosca

i et faran embarcar,

com va escriure un poeta d’un poeta,

amb la Desconeguda, ja t’ho saps.

 

Però el pendent t’hi porta

pel secret d’uns pinars

que l’embat descambuixa fent arpegis

que fins ara no havies reparat.

 

També ho diu un poema:

no tindrà cap domini. Ja ho veuràs. 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS