Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Matsuo Bashô a Fukushima

mllauger | 26 Març, 2013 06:10

(article publicat al dBalears

Matsuo Bashô (1644-1694) és un dels més celebrats dels poetes de la tradició japonesa i és probablement el que més va excel·lir en la composició de haikus, els brevíssims poemes que tracten d'encloure tot el fulgor d'un instant en l'espai de tres versos de quatre, sis i quatre síl·labes. Una mostra:

Olor d'orquídia.
S'hi perfuma les ales

la papallona.

L'any 1689, Matsuo Bashô va emprendre un recorregut de cinquanta-dos dies pel nord del Japó. Va ser una mena de pelegrinatge poètic i històric, a la recerca dels paisatges cantats als grans poemes de la tradició japonesa, de cabanes d'antics monjos i de temples mil·lenaris. A la tornada en va fer un diari de viatge, en què els seus haikus i els dels seus amics es van inserint dins de la prosa narrativa i descriptiva. L'estret camí de l'interior és un dels textos més venerats de la tradició japonesa, i ens acaba d'arribar en una acurada traducció catalana de Jordi Mas López.

Conta Bashô que una de les etapes inicials del recorregut el va dur al mont Asaka. "Com que ja gairebé érem a l'època que es cullen els katsumi, vaig preguntar a diverses persones quina era la flor d'aquesta planta, però ningú no m'ho va saber dir. A forçar de visitar aiguamolls i preguntar per la flor del katsumi a tort i a dret, el sol es va començar a amagar al caire de les muntanyes". La preocupació de Bashô és alhora d'amant dels detalls, de naturalista i de poeta: coneixia el katsumi com a planta esmentada a la poesia japonesa clàssica. Tot plegat, un joc delicat.

L'apunt d'aquell dia de viatge es clou amb una frase que obre, en el lector de l'any 2013, ressonàncies que el poeta del s. XVII no podia preveure: "A Nihonmatsu ens vam desviar cap a la dreta per passar per la cova de Kurozuka, i vam fer nit a Fukushima". Bashô no en té la culpa, però la nostra modernitat forassenyada fa que un eco de catàstrofe irrompi en la seva narració poètica: Fukushima. Més encara, si la casualitat ha volgut que el lector hagi topat amb aquest paràgraf el dia en què es complien dos anys de l'accident nuclear i que hagi llegit algun reportatge sobre els efectes devastadors de l'accident nuclear més greu del Japó.

Feu una prova: posau en un cercador d'imatges d'Internet Oku no Hosomichi, que és el nom japonès del text de Bashô, i després posau-hi Fukushima. Posau una imatge al costat de l'altra i ja tendreu feta una inquietant metàfora visual de qui som.

 

Ho sap dir tot

mllauger | 18 Març, 2013 17:57

Uns versos per a la campanya “Enllaçats per la llengua”,

amb un eco de Joan Alcover.

 

 

Ho sap dir tot: l’estel, l’estalactita,

el mar i l’infinit que el delimita,

 

el tramvia, la còlera, el perdó,

el silenci, l’ocell, l’acordió…

 

Diu els tres-cents esbossos del teu rostre

i diu el món i fa que sigui el nostre.

 

Diu els camins de tots els continents

i els d’aquí els diu amb aires diferents.

 

Com més s’afanyen ells a enderrocar-la,

més s’enfila la soca de la parla.

 

 

 

 

 

 

 

 

Si cal que encara et vegi...

mllauger | 17 Març, 2013 18:41

 

PER AL DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET, DE PART DEL PRÍNCEP

 

 

 

Si cal que encara et vegi, lloc meu i fe primera,

que sigui un dia de tardor i a seny d'estels,

i el llaurador, fet ombra, hagi deixat enrera

la plana ben escrita de versos paral·lels.

 

I en l'agombol del vespre, que alguna veu molt pura

desgrani la tonada que el meu bressol oí

abans que sense termes i sense afegidura

no negui mes parpelles la nit d'on vaig eixir.

 


Carner, naturally 

 


 

Comissari

mllauger | 14 Març, 2013 23:15

 

Tot envilit pel ventre, el comissari

salva els mots i en treu rèdit dinerari. 

 

 

 

Port Vell blackout

mllauger | 12 Març, 2013 08:16

(publicat al dBalears)

Hem llegit mil vegades l'anècdota de Robert Graves i Gertrude Stein. El poeta anglès cercava un racó de la Mediterrània i la nord-americana li va dir allò de "Mallorca és el Paradís, sempre que puguis suportar-lo". Robert Graves, com sabem, el va suportar durant més de cinquanta anys. Som els mallorquins els que sembla que ho hàgim suportat, i ens hem dedicat, amb minuciositat i perseverança dignes de moltíssim millor causa, a enviar el Paradís a fer punyetes. També ho recordam en les paraules melancòlices del Príncep de Salinas, criatura de Lampedusa, de Visconti i de Burt Lancaster: a les terres carregades de tanta bellesa hi creixen criatures humanes amb dificultats per fer res de gaire millor que el deixar fer.

La guerra contra el bocí de Jardí que ens ha tocat no s'atura. La llista dels fronts de batalla del moment ens la donen el GOB i Miquel Barceló al Mallorca blackout, el vídeo que no ha agradat al conseller dels orgues: ses Fontanelles, Palau de Congressos, es Molinar, Vallgornera, s'Arenal, sa Ràpita, ses Covetes, sa Vinyola, Cala Figuera, Estany d'en Mas, Canyamel, Molí d'en Regalat, sa Canova, Son Bosc, s'Albufera, Formentor, Cala Carbó, Cala Llamp, es Vilar, es Guix, Monport, Cala Blanca, Mondragó, Portocolom, puig de Santa Magdalena, es Carnatge. Llegits així, en forma de lletania, els topònims tenen alguna cosa de llista de caiguts, o de comunicat mèdic de malalt greu: fractures, contusions, hemorràgies i traumatismes de diversa consideració.

Hi afegiré un nom: el Port Vell, a Son Servera. És un racó preciós de la costa del Llevant de Mallorca. No és ben bé litoral verge, però fins ara no havia acabat de perdre els tons edènics, enfosquits per una altra de les nostres típiques baluernes de ciment abandonades a mig fer. Roques baixes, cocons, tamarells a dos metres de l'aigua, platges breus d'arena mesclada amb algues i pedres. L'altre dia, passejant-hi, em vaig endur la sorpresa, inicialment agradable, de l'esbucament de l'embalum de ciment. Una vegada a casa, em vaig endur el disgust de saber que serà substituït per dos edificis de 68 habitatges i 12 unitats de xalets adosados. Una altra contusió. Continuam, infatigables, en aquest afany nostre de fer del Paradís de Gertrude Stein i Robert Graves una terra grisa, trista, vulgar, irreparablement malmesa.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS