Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Port Vell blackout

mllauger | 12 Marš, 2013 08:16

(publicat al dBalears)

Hem llegit mil vegades l'anècdota de Robert Graves i Gertrude Stein. El poeta anglès cercava un racó de la Mediterrània i la nord-americana li va dir allò de "Mallorca és el Paradís, sempre que puguis suportar-lo". Robert Graves, com sabem, el va suportar durant més de cinquanta anys. Som els mallorquins els que sembla que ho hàgim suportat, i ens hem dedicat, amb minuciositat i perseverança dignes de moltíssim millor causa, a enviar el Paradís a fer punyetes. També ho recordam en les paraules melancòlices del Príncep de Salinas, criatura de Lampedusa, de Visconti i de Burt Lancaster: a les terres carregades de tanta bellesa hi creixen criatures humanes amb dificultats per fer res de gaire millor que el deixar fer.

La guerra contra el bocí de Jardí que ens ha tocat no s'atura. La llista dels fronts de batalla del moment ens la donen el GOB i Miquel Barceló al Mallorca blackout, el vídeo que no ha agradat al conseller dels orgues: ses Fontanelles, Palau de Congressos, es Molinar, Vallgornera, s'Arenal, sa Ràpita, ses Covetes, sa Vinyola, Cala Figuera, Estany d'en Mas, Canyamel, Molí d'en Regalat, sa Canova, Son Bosc, s'Albufera, Formentor, Cala Carbó, Cala Llamp, es Vilar, es Guix, Monport, Cala Blanca, Mondragó, Portocolom, puig de Santa Magdalena, es Carnatge. Llegits així, en forma de lletania, els topònims tenen alguna cosa de llista de caiguts, o de comunicat mèdic de malalt greu: fractures, contusions, hemorràgies i traumatismes de diversa consideració.

Hi afegiré un nom: el Port Vell, a Son Servera. És un racó preciós de la costa del Llevant de Mallorca. No és ben bé litoral verge, però fins ara no havia acabat de perdre els tons edènics, enfosquits per una altra de les nostres típiques baluernes de ciment abandonades a mig fer. Roques baixes, cocons, tamarells a dos metres de l'aigua, platges breus d'arena mesclada amb algues i pedres. L'altre dia, passejant-hi, em vaig endur la sorpresa, inicialment agradable, de l'esbucament de l'embalum de ciment. Una vegada a casa, em vaig endur el disgust de saber que serà substituït per dos edificis de 68 habitatges i 12 unitats de xalets adosados. Una altra contusió. Continuam, infatigables, en aquest afany nostre de fer del Paradís de Gertrude Stein i Robert Graves una terra grisa, trista, vulgar, irreparablement malmesa.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS