comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 26 Març, 2013 06:10
(article publicat al dBalears)
Matsuo Bashô (1644-1694) és un dels més celebrats dels poetes de la tradició japonesa i és probablement el que més va excel·lir en la composició de haikus, els brevíssims poemes que tracten d'encloure tot el fulgor d'un instant en l'espai de tres versos de quatre, sis i quatre síl·labes. Una mostra:
Olor d'orquídia.la papallona.
L'any 1689, Matsuo Bashô va emprendre un recorregut de cinquanta-dos dies pel nord del Japó. Va ser una mena de pelegrinatge poètic i històric, a la recerca dels paisatges cantats als grans poemes de la tradició japonesa, de cabanes d'antics monjos i de temples mil·lenaris. A la tornada en va fer un diari de viatge, en què els seus haikus i els dels seus amics es van inserint dins de la prosa narrativa i descriptiva. L'estret camí de l'interior és un dels textos més venerats de la tradició japonesa, i ens acaba d'arribar en una acurada traducció catalana de Jordi Mas López.
Conta Bashô que una de les etapes inicials del recorregut el va dur al mont Asaka. "Com que ja gairebé érem a l'època que es cullen els katsumi, vaig preguntar a diverses persones quina era la flor d'aquesta planta, però ningú no m'ho va saber dir. A forçar de visitar aiguamolls i preguntar per la flor del katsumi a tort i a dret, el sol es va començar a amagar al caire de les muntanyes". La preocupació de Bashô és alhora d'amant dels detalls, de naturalista i de poeta: coneixia el katsumi com a planta esmentada a la poesia japonesa clàssica. Tot plegat, un joc delicat.
L'apunt d'aquell dia de viatge es clou amb una frase que obre, en el lector de l'any 2013, ressonàncies que el poeta del s. XVII no podia preveure: "A Nihonmatsu ens vam desviar cap a la dreta per passar per la cova de Kurozuka, i vam fer nit a Fukushima". Bashô no en té la culpa, però la nostra modernitat forassenyada fa que un eco de catàstrofe irrompi en la seva narració poètica: Fukushima. Més encara, si la casualitat ha volgut que el lector hagi topat amb aquest paràgraf el dia en què es complien dos anys de l'accident nuclear i que hagi llegit algun reportatge sobre els efectes devastadors de l'accident nuclear més greu del Japó.
Feu una prova: posau en un cercador d'imatges d'Internet Oku no Hosomichi, que és el nom japonès del text de Bashô, i després posau-hi Fukushima. Posau una imatge al costat de l'altra i ja tendreu feta una inquietant metàfora visual de qui som.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2013 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |