Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Nivell E

mllauger | 28 Novembre, 2013 22:57

Propòs un nivell E de català per als que tinguin el nivell C i, a més a més, sàpiguen distingir "sinó" i "si no".

Al facebook i al twitter, que exigeixen o prefereixen la cosa aforística, ho he deixat així. Aquí us puc contar que, tot i que la piulada em rondava, l'esperó final me'l va donat un escrit d'un bon amic. I aquí també faré justícia: és el mateix amic que, poc abans, m'havia corregit un "Tokio" (pecador de mi) per un "Tòquio". Un nivell F, per tant, per als que, a més a més, se sàpiguen els topònims internacionals catalanitzats.

Avui s'ha aprovat la llei Wert: un altre bon dia per defensar la civilització.

 

 

 

Ammonit

mllauger | 27 Novembre, 2013 15:54

 

Language is fossil poetry, diu R.W. Emerson. Cada una de les paraules nostres de cada dia va ser, una vegada, una metàfora que refulgia al sol d'una primavera pristina. Avui mateix, encastats dins la pedra calcària d'una prosa administrativa, hi he distingit un ammonit i dos trilobits.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Murs

mllauger | 26 Novembre, 2013 15:39

(publicat al dBalears)

Avui (avui que escric aquest article, no avui que el llegiu) fa mig segle de l’assassinat de J.F. Kennedy. Pocs mesos abans de morir, havia pronunciat el seu discurs més recordat, davant el mur de Berlín: «Ich bin ein Berliner», va proclamar. En aquella visita a la capital alemanya, recorrent el mur, el president havia citat uns mots d’una de les peces més cèlebres de la poesia nordamericana: “Something there is that doesn't love a wall.” És el vers inicial de “Mending Wall”, del poeta nacional Robert Frost, i el podríem traduir per una cosa així com “Hi ha alguna cosa que no és amiga dels murs”. El més curiós és que el propi Robert Frost, en una visita a Moscou, es va trobar que el seu poema també hi era citat, en aquest cas amb el primer vers escapçat, i amb tot l’èmfasi en el vers final: “Good fences make good neighbours”. “Les bones tanques fan els bons veïnats”, que potser és tot un axioma per a un determinat fora vila dels Estats Units. Naturament, el poema de Frost, com a bon poema que és, no estableix doctrina en un sentit ni en l’altre. L’ episodi doble és una bona paràbola de com les lectures polítiques sovint fan la literatura molt més pobra.

El 1989, la caiguda del mur de Berlín ens va fer creure que la lectura de Kennedy triomfava sobre la moscovita. El món és millor sense murs, i aquella caiguda inaugurava el temps d’un món millor. Una il·lusió fútil: un quart de segle més tard, vivim en un món de murs. Ens ho recordava, fa només un parell de dies, un esplèndid reportatge de l’edició digital de “The guardian”, tot retratant un planeta amb una desena murs (que no són tots els que hi ha, naturalment) que sumen 5.097 milles, o 8.202 quilòmetres, de fossats, tanques de formigó i barreres electrificades. El text perodístic comença amb una llarga ratlla, de més de 500 quilòmetres, que té el seu nucli a El Paso-Ciudad Juárez, i que deu ser la més salvatge línia de fractura que hi ha entre el Nord i el Sud. Això sí: si la classificació és en termes d’abisme Nord-Sud, aquesta frontera comparteix el primer lloc amb un mur que ens és ben proper i familiar: Melilla, els ganivets, la sang. El rècord mesurat en quilòmetres, amb més de 2.700, també ens toca de prop: el mur d’arena i terres minades amb què Marroc protegeix el territori ocupat del que va ser una colònia espanyola ignominiosament abandonada. Hi ha, naturalment, el Mur de Jerusalem i Cisjordània, una brutal operació d’alteració de fronteres reconegudes, d’annexió i d’ofegament davant la qual el món tanca els ulls. I hi ha sis murs més: aquell residu de la Guerra Freda que separa dues Corees, nous murs urbans que la guerra civil ha obert a les ciutats de Síria, una altra tanca faraònica amb què una Índia puixant es defensa d’un Bangladesh empobrit, murs de divisió que tracen fortaleses de benestar envoltades de la misèria de Sao Paulo, noves barreres amb què els grecs volen evitar l’entrada dels enemics seculars turcs, i tanques de divisió (encara) a Belfast. I a la llista no hi ha aquest altre gran mur que és la mar: Lampedusa…

Que els bons murs facin els bons veïnats pot ser un principi d’organització social rural. Si voleu, algú s’ho pot prendre per una directriu saludable per a les relacions personals. I, naturalment, un gran poeta pot tractar la frase amb ambivalència i fer un gran poema. Dels grans murs reals, físics, només podem dir que Kennedy va triar bé el vers i que, en realitat, “bad fences make bad neighbours”. Amb misèria i tragèdia i vergonya nostra pel mig.

 

 

Amor vincit omnia

mllauger | 23 Novembre, 2013 00:21

 

Me l'imagín a classe de llatí, demanant al professor el significat d'aquella paraula estranya que li impedeix la comprensió d'una frase tan breu.

- És un adjectiu de dues terminacions de la tercera declinació, omnis omne, que vol dit tot, i en aquesta forma de neutre plural és com dir tot en el sentit de totes les coses.

Descobreix de cop que aquesta serà la divisa de la seva vida. I quan acaba la classe, agafa un retolador permanent i comença a pintar uns vidres que hi ha al parc de davant l'institut.

Ella també era a classe. Quan ho vegi, sabrà que ha estat ell, que ho ha escrit. 

 

 

 

 

(foto feta davant de l'institut Ses Estacions, de Palma) 

Cançons de llibertat

mllauger | 19 Novembre, 2013 23:34

 
El PEN Català ha donat la IV edició del seu premi Veu Lliure a Easterine Kire Iralu, una escriptora de la Terra dels Naga, a l'extrem més oriental de l'Índia. El premi reconeix, cada any, un escriptor o una escriptora que s'hagi vist empresonat, perseguit o amenaçat a causa dels seus escrits. 
 
I avui vespre, a la Llibreria Embat, l'hem poguda sentir recitar tres poemes. Aquí en teniu un:
 
 
Freedom Rainbow
 
Doves perch gingerly
on Freedom rainbow
afraid they would fall off
if they veered to the left or to the right
but blue lions
race up and down
fearlessly
because that is where thay are meant to be
Gipsy kings
holding out freedom songs
like proud sceptres.

 

En català, traduït per Francesc Parcerisas, i llegit aquesta nit per Pau Sif:

 

L'arc iris de la llibertat

 

Els coloms s’aferren amb força
a l’arc iris de la llibertat
amb por de caure
si belluguessin a dreta o esquerra
però els lleons blaus
corren amunt i avall
sense por
perquè són allà on els pertoca
Reis gitanos
que reparteixen cançons de llibertat
com ceptres orgullosos.

 

El poema és una bella il·lustració a l'altra bona notícia de la jornada: l'Assemblea de Docents de les Illes Balears ha estat guardonada pel PEN amb una segona distinció, atorgada de manera excepcional. Els motius, ja els sabeu, però el comunicat enllaçat més a dalt els explica. 

 

Easterine Kire 

  

1 2 3  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS