Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Darwin, resumit

mllauger | 30 Desembre, 2013 00:29

 
 

El mapa del tiˇ

mllauger | 28 Desembre, 2013 19:08

A twitter, seguesc @Amazing_Maps, que cada dia dóna un grapat de mapes curiosos, sovint molt curiosos. Seguiu-los, per poc que la cartografia us sedueixi.

Fa pocs dies varen piular el mapa dels noms de Nadal a Europa.

 


 

Una decepció. No hi ha àrea cromàticament delimitada per a "Nadal", que apareix com una denominació secundària dins de l'àrea groga de la gent que diu "Navidad". I, tot i la indeterminació d'aquest "Nadal", seria difícil que un lector del mapa deduís que també és la forma pròpia de les Illes i del País Valencià.

Pocs dies després va aparèixer el mapa de "qui dóna els regals de Nadal".

 

 

Aquí (sorpesa!) sí que hi ha un color per al conjunt de les terres de parla catalana, diferent del de les terres de parla castellana. El problema és que ens atribueixen un costum (aquest del tió que caga) que tots els mallorquins decents trobam que no és res més que una marranada. Una il·lustre escriptora catalana observava, fa poc, que també és una salvatjada.

Els Països Catalans existeixen, digui el que digui el PP. És difícil, però.

 

 

 

 

Jordi Llavina, amic del mussol i el mixet, en vers

mllauger | 27 Desembre, 2013 07:00

Ahir em vaig trobar que els Reis havien arribat abans d'hora. I vaig experimentar un agraïment d'aquells tan carregats.

L'amic Jordi Llavina (no us perdeu el seu llibre Contrada, ni Vetlla, ni els altres, si us agraden els bons versos) feia al facebook un post sobre el meu mussol i mixet, en uns termes encomiàstics realment dignes de millor llibre. Els que teniu facebook potser ho heu vist, al seu mur, al meu o al de l'editorial Documenta. 

No em sé estar de compartir, amb una mica d'enrojolament i un molt de vanitat irreprimible, els versos que hi posa. La fotografia també és seva, que diu que els llibres que s'hi veuen són germans de sang. 

 

Car és un gran poeta, l’amic meu Miquel Àngel,

i, a desgrat del llinatge, no té res de lleuger.

Que aplega, en els seus versos, el Banyeta i l’Arcàngel.

No té, aquest vers anglès, ni cap ni centener

(prô ell torna el “non-sense verse” tot moll de llum i seny).

És tan bo, aquest volum!, i és tan ple d’alta lírica,

que el vent emprenyador que avui ens clava el reny

em sembla, al seu costat, un buf tot malaltís.

Desitjo que s’estengui, com una plaga vírica,

la nova d’aquest llibre que a mi em fa tan feliç.

 

 

 

 

Les dues galtes

mllauger | 26 Desembre, 2013 07:19

El mateix que va ens va aconsellar posar l’altra galta, el que fa festa aquests dies, ens va dir que no havia vingut a portar la pau sinó l’espasa. Potser no es va preocupar prou de la coherència dels seus ensenyaments. Ja ens va bé: així triam el missatge que més ens convé a cada tombant del camí. Esper que ningú s’equivoqui respecte de quin ens ha de fer de divisa, aquest 2014 que ja és aquí. Louis Amstrong també posava les dues galtes, però era perquè la seva trompeta sonàs més fort. Força i endavant.
 
 
@HistoricalPics Louis Armstrong plays for his wife in Giza, 1961 
 
 

Bones festes, amb puša

mllauger | 23 Desembre, 2013 23:35

1 2 3 4  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS