comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 27 Febrer, 2014 13:23
A la meva col·lecció d’anècdotes de profe hi caben la diversió i la desgràcia, que no sempre arriben destriades del tot. Al capítol d’avui, una tutora rep la mare d’Edgardo Luis, de setze anys i natural de per allà on indica el seu nom tan eufònic. La bona dona està preocupada per l’actitud del jove, que, sense ser un bon estudiant, mai no s’havia mostrat rebel ni llunyà. La tutora coincidex amb l’observació: fa devers dos mesos que Edgardo Luis desatén obligacions escolars tan elementals com l’assistència regular a classe, i devers una setmana que mostra una hostilitat desconeguda. Tot va canviar quan va començar a sortir amb na Soraya, explica la mare. Sí, na Soraya, del mateix institut, segur que la tutora l’ha de conèixer: amb els cabells molt negres i llisos, muy mujercita… La tutora no associa el nom i la descripció a cap alumna que hagi tengut o conegui. La mare, que vol que se sàpiga d’on vénen tots els mals, treu el mòbil.
- Ahora le enseño la foto que tiene en el whatsapp.
Fa lliscar el dit sobre la pantalla. Primer, no entén què és allò que na Soraya ha posat de foto de perfil. Després ho veuen bé, totes dues. Sorpresa: una ecografia.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Febrer 2014 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 |