Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Igual que les cançons

mllauger | 26 Abril, 2014 08:55

 

 

 

 

Igual que les cançons

 

I el llum? On és el llum?

Ho sentiu i us girau

i, com qui s’obre pas entre la boira,

apuntau amb el dit:

deixau fermat el llaç entre una síl·laba

i aquesta resplendor.

 

Les bombetes, les cases,

la claror confiada dels matins,

els cotxes, els tambors.

 

Ja ho aprendreu: la pena,

les banyes del dimoni, l’alegria,

els moixos, el perdó.

 

Tot està fet de síl·labes,

igual que les cançons.

 

 

 

 

(De La gratitud, versos nous, acabats de sortir del forn de Can Moll)

 

 

 

 

Uns creuen que creuen, i uns altres creuen que no creuen

mllauger | 19 Abril, 2014 20:59

 

  

 

Aquest de la fotografia és el polonès Stanislaw Jerzy Lec, de qui la Wikipedia diu que va ser uns dels aforistes (amb perdó) més influents del segle XX. El vaig conèixer gràcies al compte de twitter de Gómez de la Sorna, un d'aquests perfils misteriosos que convé seguir però que fan ràbia perquè no saps qui són. He aconseguit la traducció al català dels seus enlluernadors Pensaments despentinats (Edicions Brosquil, 2002). Les novetats editorials duren el que duren, i aquest volum, ja us ho dic, només el trobareu si us submergiu al món de les llibreries on-line de segona mà. Per si fracassau, us en deixaré un 1%: una dotzeneta de devers 1.200. Ja veureu que són espectacularment bons.

 

Obre't Sèsam - vull eixir!

Ens acostar-nos a la veritat, ens allunyem de la realitat.

Algunes zebres s'estarien fins i tot en una gàbia, per tal de passar per cavalls blancs.

La Terra - aquest punt sota el signe d'interrogació!

Vaig perdre la fe en la paraula, però me l'ha retornada la censura.

No es pot mirar la veritat als ulls - perquè només en té les conques.

L'ésser humà és sempre solament un epígon dels personatges dels seus propis somnis.

La política no és cosa meva. Només sospito que ella em considera cosa seva.

Sóc tan ateu com ho pot ser un poeta.

Quan el simi es va riure del seu primer reflex en l'aigua, llavors va néixer l'ésser humà.

Uns creuen que creuen, i uns altres creuen que no creuen.

No deu ser que morir-se és només una tradició?

 

La pesta de l'insomni (un homenatge)

mllauger | 18 Abril, 2014 07:22

 

 

 

Un día estaba buscando el pequeño yunque que utilizaba para laminar los metales, y no recordó su nombre. Su padre se lo dijo: “tas”. Aureliano escribió el nombre en un papel que pegó con goma a la base del yunque: tas. Así estuvo seguro de no olvidarlo en el futuro. No se le ocurrió que fuera aquella la primera manifestación del olvido…

Cien años de soledad

 

 

Llavors vingué la pesta de l’insomni,

i amb l’insomni la boira de l’oblit,

i les coses perderen el seu nom,

 

i els carrers polsegosos del poblet

es van omplir de rètols: “una acàcia”,

“el forn”, “un safareig”, “cal carnisser”;

 

i les cases es feren universos

salvats per l’escriptura: “la banyera”,

“la llar de foc”, “un pa”, “la greixonera”…

 

El que no sap ningú és que quan el son

tornà va venir un vent endiastrat

que passà tot el vespre movent rètols.

 

Per això els cants antics se’ns fan estranys,

les llegendes d’un temps són un enigma

i els mots tenen un dring de falsedat.

 

 

Pregària escèptica

mllauger | 17 Abril, 2014 21:45


 

 

Pare nostre, que estau en el cel,

sigui certificat el vostre nom,

véngui a nosaltres…

 

 

Mosaic de paraules amb elefant

mllauger | 15 Abril, 2014 15:28


 

Al meu llibret El mussol i el mixet hi tinc un elefant girat.

Se'l va inventar l'anglès A.E. Housman:


   The Elephant, or the Force of Habit
 
   A tail behind, a trunk in front,
   Complete the usual elephant.
   The tail in front, the trunk behind
   Is what you very seldom find.
 
   If you for specimens should hunt
   With trunks behind and tails in front,
   The hunt would occupy you long;
   The force of habit is so strong.

 

I jo el vaig voler fer català:

 

   L’elefant, o l’arrogància de la rutina
 

   Una cua darrere
   i una trompa davant
   conformen l’elefant
   que tothom sempre espera.
   Una cua davant
   i una trompa darrere
   ho du la primavera
   només de tant en tant.
 
   Si intentes la cacera
   d’exemplars d’elefant
   amb la cua davant
   i la trompa darrere
   ja pots anar pensant
   en una llarga espera:
   la rutina és severa
   i és així d’arrogant.

 

A l'IES  Santanyí estan fent, amb alegria gran per part meva, il·lustracions d'alguns versos meus, com per exemple aquests de l'elefant. Ho fan amb el programa WordMosaic, que dóna els resultats tan suggeridors i curiosos que us duc aquí.

Visquen els elefants, visca Housman, visquen els versos i visca l'IES Santanyí.


 

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS