Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Suïcidi a les trinxeres

mllauger | 28 Juny, 2014 12:06

 

Avui, que fa cent anys de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, no és mal dia perquè us posi uns versos d'un d'aquells "war poets" anglesos.


SUÏCIDI A LES TRINXERES


Vaig conèixer un soldat, un noi senzill,
que somreia a la vida amb alegria,
dormia com un tronc tota la nit,
i xiulava amb l’alosa cada dia.

Un hivern de trinxeres i basarda,
ple de rampa i de polls i mort de set,
es rebentà el cervell amb una bala.
Ningú no en va parlar mai més.

. . . .

Multituds orgulloses d’ulls brillants,
que aclameu aquests nois en desfilada,
torneu i demaneu no veure mai
l’infern on moren joves i rialles.


Siegfried Sassoon
(versó catalana de MAL)

 

Siegfried Sassoon

Carner és el més gran, diu Llavina

mllauger | 27 Juny, 2014 17:17

 

Ho diu Jordi Llavina al setmanari El 3 de vuit, en un article titulat "Som migradament divins". En realitat diu que per a ell el numer one serà sempre Vinyoli, però que el millor és Carner: magnífic.

Llegiu:

 

Avui és el dia de Sant Joan, i ha plogut amb una certa aplicació, amb una tranquil·la —diguem-ne— obstinació. Ignoro si una pluja així fa bé o mal, al camp (l’hi hauré de preguntar al bon amic Ramon Fontanals, pagès i carnisser de Puigdàlber, que és, per a les qüestions de la terra i de la vida, un mestre i un conseller de primera). De cop, recordo un bell sonet del llibre Cor quiet, del Príncep, el titulat “Plou”, que fa exactament així:

 

Totes les bruixes d'aquest món perdut

són en el cel bretó, que en desvaria;

l'aigua bruny, delerosa, el punxegut

capell dels cloquerets de Normandia.

 

París regala deplorablement;

es nega Niça d'aiguarells en doina.

Miles d'esgarrifances d'un moment

punyen Sena, Garona, Rin i Roine.

 

L'aigua podreix els carrerons malalts;

gargolen per cent becs les catedrals.

La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,

 

veu solament alguna mà que es mou

fregant un vidre de finestra. Plou

a totes les estacions de França.

 

¿Es pot dir més ben dita, una cosa així (o una altra de semblant, o una de totalment diferent)? “París regala deplorablement”: ¿us n’adoneu, de la quantitat de coses que hi ha, en aquest vers? ¿I en aquest altre: “es nega Niça d’aiguarells en doina”? O en aquest: “L’aigua podreix els carrerons malalts”. Carner és el més gran poeta català del segle XX. Segurament ens posaríem d’acord, en això. El meu poeta de capçalera, però, és Vinyoli. Que consti. I que consti en acta.

El dia de Vilanova amb en Carabén, un altre ex alumne molt brillant, l’Àlex Cardona, a una pregunta meva que feia, més o menys, així: ¿oi que us en parlava molt, jo, de Vinyoli, l’any 1996?, va respondre, sense dubitacions: Jo diria que ens parlaves més de Carner. Em va deixar parat, o glaçat, o no sé com, però suposo que, si ho deia, devia ser veritat. ¿Carner? No he estat mai gaire afecte, jo, al Príncep; ni n’he estat pas gaire lector, de Carner, que recordi.

Avui és Sant Joan, i plou. Plou, potser, a totes les estacions de França, però també, i sobretot, al Penedès. Segur que, vila endins, s’ha donat en algun moment de primera hora de la tarda, quan la pluja era més forta, aquest llampec epifànic que Carner descriu magistralment: “Alguna mà que es mou fregant un vidre de finestra”. Segur que els becs (les gàrgoles) de la basílica de Santa Maria devien gorgolar d’allò més. És per això que he tornat a Carner: primer de tot al poema “Plou”, del llibre que he citat. I és per tot això que avui, a partir d’avui, em proposo de llegir (o rellegir) atentament la poesia del pare de Nabí, el més gran de tots, en la nostra llengua, des d’Ausiàs March. De lliçons ètiques i estètiques escampades pels seus versos, n’hi ha a cabassades: “Els homes som migradament divins”, escriu en el poema “Les fulles de l’abril”. Touché! Visca Carner que, a desgrat del cognom, té una poesia tan vivífica! 

 

Jubilatari

mllauger | 26 Juny, 2014 12:03

 

He dedicat aquesta mostra del noble gènere del jubilatari (composició poètica destinada a celebrar una jubilació) a l'amiga Maria Lluïsa. De combat, perquè ella ho és.

T'ho deix aquí.


MESTRA DE MESTRES

Quan vas fer els primers dies de docència,
fer classes ensenyant a raonar,
i, més encara, fer-ho en català,
era un acte civil de resistència.

¿Qui t’havia de dir que la indecència
d’uns polítics d’infame tarannà
et farien que haguessis de plegar
amb el gust de reviure l’experiència?

Però no passis pena, que el mestratge
que has deixat aquests anys serà la imatge
en què volem mirar-nos, perquè així

el nostre dia a dia de les aules,
la nostra feina amb xifres i paraules,
sigui, encara, el camí per resistir.

 

 

Poemes i sabates

mllauger | 23 Juny, 2014 17:30

 

"Sense pretendre rebaixar la il·lustre professió de sabater, que jo honoro tant com la de monarca constitucional, confessaré amb tota humilitat que m'estimaria més tenir una sabata descosida que un vers mal rimat, i que preferiria quedar-me sense botes que sense poemes."

Théophile Gautier


(i manllevat a Jaume Guiscafrè) 

Domini públic marítimo-moqueta

mllauger | 21 Juny, 2014 11:53


"La actuación administrativa sobre el dominio público marítimo-terrestre perseguirá los siguientes fines:
...
b) Garantizar el uso público del mar, de su ribera y del resto del dominio público marítimo-terrestre, sin más excepciones que las derivadas de razones de interés público debidamente justificadas."

(Ley 22/1988, de Costas)

 

 
(fotos preses ahir, per devers Llucmajor)
 
 

 

 

1 2 3  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS