Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Cruspir-se els infants

mllauger | 10 Juny, 2014 20:46

(publicat a L'altra mirada)

 

Si una obra literària actual parlàs de menjar-se infants, i es recreàs en detalls com la millor manera de cuinar-los o la utilització de la seva pell, una vegada engolits, per a la confecció de vestits, ¿de què parlaríem, d'humor negre, de terror gòtic o directament de gore? Seria fàcil, en tot cas, que pensàssim que es tracta d'una mostra més dels excessos d'una postmodernitat que ja no sap amb quina originalitat ha d'intentar épater le bourgeois: potser ens recordaria el vestit de carn de vedella que no fa gaire lluïa Lady Gaga.

 

Qui ens parla d’aquesta forma d’antropofàgia, però, és ni més ni menys que Jonathan Swift, un autor que els capricis de la fortuna literària han convertit en un clàssic de la narrativa juvenil i infantil. Tots tenim el nom de Swift associat a imatges com la de Gulliver estès a terra, fermat amb cordes i estaques, i envoltat pels hiperactius lil·liputencs. Tanmateix, la nostra imatge del gran irlandès canviaria si tenguéssim present el conjunt del meravellós Els viatges de Gulliver, que és una crítica virulenta dels vicis dels humans. Swift és un dels millors escriptors satírics de tots els temps i, a més de ser l’autor del clàssic immortal, ho és  d’aquest Una humil proposta.

 

No es tracta, ara, d'un relat fantàstic, sinó d'un delirant tractat sobre com acabar amb la dramàtica situació de fam que devastava la Irlanda del segle XVIII. La idea de fer servir els infants dels pobres com a aliment dels benestants constitueix, per dir-ho així, el clímax argumentatiu de la proposta. Aquest fragment us en donarà el to: "Un americà molt experimentat, que vaig conèixer a Londres, em va assegurar que un infant sa, ben nodrit, a l'edat d'un any és l'aliment més deliciós, nutritiu i saludable que un pugui imaginar; ja sigui estofat, rostit, cuit al forn o bullit. I no dubt que deu ser igual de recomanable servit en fricasé o guisat." La violència de la idea, naturalment, està al servei de la mordacitat de la crítica de Swift a les desigualtats socials del seu país i del seu temps.

 

El llibret ens arriba en excel.lent traducció de Joan Melià i Cathy Sweeney, amb il.lustracions d'Andreu Terrades i amb una més que correcta introducció dels traductors, que ens situen la peça en el seu context històric. La informació que ens forneixen ens permet apreciar, per exemple, el valor especial que li dóna a aquesta diatriba el fet de venir de qui ve. Una humil proposta denuncia les dramàtiques condicions de vida que pateix una població pobre que és molt majoritàriament catòlica, i qui posa el dit a la ferida és ni mens ni menys que un pastor anglicà molt poc sospitós de simpatia amb els “papistes”. El sentit de la més elemental justícia i l’horror davant la indignitat estan per damunt les diferències de religió: un dels principis fonamentals de l’humanisme.

 

 

Jonathan SWIFT.

Una humil proposta.

Traducció de Joan Melià  Cathy Sweeney

Ed. Ensiola.

 

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS