comentaris, versos, perplexitats, troballes
Magpie
mllauger | 17 Agost, 2014 08:54
(Notes de West Cork, 7)
Algú que hagués llegit dos o tres llibres, o que hagués vist dues o tres pel.lícules, podria pensar que darrere aquest bell tapís de verds s'hi amaguen els fils del dolor, de moltíssim de dolor: fams apocalíptiques, vaixells que se'n duien tanta gent que els pobles quedaven buits, un alliberament aconseguit amb el preu de molta sang. Però el turista que fa bé el seu ofici en sap tant, d'això, i se'n preocupa tant, com aquesta garsa tan graciosa que ara s'ha aturat just enmig de la carretera.
Robin
mllauger | 15 Agost, 2014 06:05
(Notes de West Cork, 6)
Seiem en un garden café, jo he demanat un raspberry hazelnut cake i un lemon ginger tea. A la paret de just al costat s'hi posa un ropit, que em sembla com més abrigat que els nostres ropits. Ens mira, i per un moment ens mira des del fons d'un platet de pastes, des d'una estampa penjada a l'entrada d'una casa qualsevol, des de la làmina en color d'un vell volum sobre l'ornitologia d'aquests camps.
Schrödinger's weather
mllauger | 13 Agost, 2014 06:47
(Notes de West Cork, 5)
Potser a casa nostra som més de la vella física newtoniana, o de la lògica de Parmènides, que diu que el que és és i el que no és no és, i en canvi aquí poden entendre més la lògica difusa i la física de després d'Einstein. Per a nosaltres, és una cosa o l'altra. O plou o fa sol. Aquí és una cosa i l'altra.
Clonakilty Model Railway Village
mllauger | 12 Agost, 2014 05:44
(Notes de West Cork, 4)
Un tren que travessa el camp no és tan fascinant com una maqueta d'un tren a escala 1:24, una vaca que pastura en un turó verd que es retalla contra la mar no sedueix tant com una vaca de peluix o de plàstic. És curiós que el món sigui menys interessant que les seves representacions, pensam els adults, que feim fotos, admiram quadres, llegim novel·les.
Mizen Head
mllauger | 11 Agost, 2014 06:13
(Notes de West Cork, 3)
Quan algú arribava fins a aquesta punta de ponent de l'illa i mirava cap a la mar, en aquell temps que Amèrica no hi era i que ningú no podia imaginar que el món fos rodó, ¿què devia sentir? ¿Com un calfred a l'espinada, com una gran perplexitat, com un atordiment? Ara hi ha un camí que duu fins a la vella casa del torrer, entre cingles feréstecs, amb un pont que penja sobre el buit, tot fèrriament protegit amb baranes i reixa. Com si anàssim al zoo a veure aquesta fera engabiada, l'abisme.