Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Khayyam, FitzGerald, Pessoa, Sampol

mllauger | 30 Octubre, 2014 15:47

Omar Khayyam va ser un poeta, filòsof, matemàtic i astrònom persa que va viure entre els segles XI i XII, i que ens va llegar els robaiyat, aquests bells poemes de quatre versos que enregistren la melangia pel pas inexorable del temps i celebren el vi i la joia efímera del present.

Edward FitzGerald, poeta i traductor, en va fer una versió anglesa (1859) que és la responsable principal de la popularitat immensa que el poeta persa va assolir a Occident. Responsable, també, que Fernand Pessoa en quedàs captivat.

Fernando Pessoa, tota una literatura ell tot sol, va començat traduint el Khayyam de FitzGerald, però aviat va començar a fer els seus propis robaiyat, seguint l’esquema mètric i de rimes adoptat per l’anglès. Els robaiyat de Pessoa enllacen, temàticament, amb els de Khayyam, però són Pessoa, pur Pessoa. Hi ha la celebració de l’instant que suggereix el subtítol, “Cançons de beure”, però, molt més que això, hi ha el desassossego que es construeix amb peces com la negació de la possibilitat de tota certesa, la incapacitat del subjecte de controlar el seu destí, el dubte sobre la irrealitat de tot, i el fons de no-res que hi ha darrere el jo i darrere el món.

I Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol ens n’ha seleccionats una vuitantena (de 182) i els ha vestit, esplèndidament, amb mètrica i amb rimes catalanes.

De la feliç col·laboració entre Khayyam, FitzGerald, Pessoa i Sampol, com una delicadesa destilada per un alè poètic que va del segle XII al XIX i al XX i al XXI, i del persa a l’anglès i al portuguès i al català, ens arriben regals com aquests:

 

 

  He fingit qui he estat, com fa la gent.

  I ningú mai, d’això, n’és conscient.

  Però, ¿qui sap si Déu i tot fingeix

  aquest món de manera inconscient?

 

 

  Tot és inútil, fins saber-ho. El dia

  va vers la nit, que un altre cop el cria.

  A les vespres sublims de la renúncia

  a renunciar i tot tu renuncia.

 

 

  Dormim, perquè la saviesa certa

  no s’ateny. La finestra mig oberta

  deixa entrar tots els sons del llogaret.

  ¿Qui sóc? En mi, ¿qui hi dorm o s’hi desperta?

 

Acaba de sortir publicat (no ho havia dit) a Edicions de la ela geminada.

 

 

Armstrong, Aldrin, Collins i un indi

mllauger | 28 Octubre, 2014 16:09


Com tots sabeu, i els cinquantons recordam, el juliol de 1969 l’Apollo 11 va aterrar a la Lluna. Allunar, diu el diccionari que hem de dir-ne. Conten que, durant els mesos previs a l’expedició, els astronautes s’entrenaven en un desert d’aspecte lunar, a l’oest dels Estats Units. Un bon dia, i durant aquest stage previ a la gran cita, els mítics Armstrong, Aldrin i Collins varen topar amb un Native American, altrament dit un indi, d’edat avançada. El bon home els va demanar què hi feien, per aquells redols, i ells varen explicar que es preparaven per a un viatge a la Lluna. L’indi, després de callar una estoneta, va demanar-los si li podrien fer un favor.

- Què voldríeu? –van dir els astronautes.

- Bé –va dir l’home–, la gent de la meva tribu creu que a la Lluna hi ha esperits sagrats. ¿Seria possible que els féssiu arribar un missatge important?

Quan els astronautes varen demanar quin era el missatge, l’home va dir unes paraules en la seva llengua, i va demanar als astronautes que les repetissin una vegada i una altra, fins haver-les memoritzat.

- I què vol dir, això?

- No us ho puc dir. És un secret entre els esperits sagrats de la Lluna i la gent de la meva tribu.

Retornats a la base, els astronautes, encuriosits, varen cercar algu que els pogués desxifrar el missatge. A la fi el varen trobar. Quan varen repetir aquels fonemes difícils, el traductor va esclafir a riure. Una vegada calmat, els va explicar el significat de la frase que s’havien escarrassat a aprendre:

- “No us cregueu una paraula del que us diu aquesta gent. Han vingut a robar-vos la terra”.

I ja se sap: se non è vero…

 

 

(Ho conta Yuvai Noah HARARI a Sàpiens. Una breu història de la Humanitat)

 

For a few friends

mllauger | 27 Octubre, 2014 09:59


"It is always for a few friends one writes", escrivia Yeats en una carta l'any 1906, i crec que n'hi ha un grapat més que ho han dit, i crec que deu ser veritat fins i tot quan un té el Nobel o va pel camí de tenir-lo.
 
 

Honor a Can Moll

mllauger | 18 Octubre, 2014 07:34

 

Si no hagués tengut Can Moll, aquest país seria molt pitjor del que és. Els devem un agraïment que no podrem pagar mai. Diuen que tanca, però continuarem essent la gota caparruda que forada la roca.

 

 

 

 

Saurˇ

mllauger | 17 Octubre, 2014 17:02


 
La criatura mitològica que la delirant expedició de Lewis Carroll encalçava era ni més ni menys que un Snark, sembla que amb Sn- de snake i -ark de shark. Per anostrar la bèstia, Sauró us agrada? Té part de saure i part de tauró, sona exòtic però no extravagant i és un mot curt i bo de manejar mètricament. Sauró, doncs? 
 
 
 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS