Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Per als principatins, de part de R.W. Emerson

mllauger | 14 Octubre, 2014 16:36

 

No som gaire de l'èpica, jo.

Però bé, avui n'oferiré una dosi als amics principatins, que se la poden prendre amb la distància que donen gairebé dos segles: és una versió d'un poema del romàntic nord-americà R.W. Emerson

I que cadascú hi afegeixi el que vulgui, a la llista de les coses que no fan més poderosa i elevada una nació. I que se'm perdonin les  sinèresis, sempre antipàtiques.

 

 La força d’una nació

 

Què fa més elevada una nació,

més forts els fonaments?

Què la fa poderosa per lluitar

contra exèrcits ingents?

 

No pot ser l’or: els seus regnes immensos

en la guerra es desfan;

descansen sobre arena que s’enfonsa,

no en roca que roman.

 

És l’espasa? Mireu la pols vermella

d’imperis que han passat:

la glòria ha decaigut, les seves pedres

tenen rovell de sang.

 

L’orgull? Ai, la corona que fulgura

és dolça com la mel,

però Déu li ha apagat la lluentor,

feta cendra als seus peus. 

 

No és l’or: només els homes poden fer

un poble fort i gran;

homes que resisteixen en la cerca

d’honor i veritat.

 

Els valents, que treballen més que els altres

i de nit són desperts,

posen els fonaments d’una nació

i la fan pujar al cel.

 

 


 

Una que lo sabe

mllauger | 10 Octubre, 2014 13:45


Entrant en un estanc de barriada, a la recerca d’un sobre de mida DIN A-4, sorprenc aquesta conversa:

- Está la enfermera de Madrid –explica la clienta–, que ha salido por la tele y todo, pero en Palma hay una que no lo han dicho.

- Pero eso no ha salido.

- No, porque no quieren que se sepa. Pero a mí me lo ha dicho uno que lo sabe.

L'intercanvi, naturalment, confereix a la clienta la categoria de ser una que lo sabe, una categoria amb què també s’investirà l’estanquera quan ho conti a algú altre. Cadena amunt, és fàcil que s’hi vagin afegint detalls.

Tot conegut, estudiat, vell i mal de coure.

 

Amb quŔ rima "urna"?

mllauger | 05 Octubre, 2014 12:57

 

Amb què rima "urna"? Demanant-m'ho demanant-m'ho, dimarts passat em va sortir aquest quintet d'hexasíl·labs, que vaig penjar, segons els usos reglamentaris del segle, per això que en diuen les xarxes socials.

 

Quina gent més nocturna,

funesta, taciturna,

tancada a la cofurna,

sense batec ni espurna,

que tenen por d’una urna!

 

Manel Marí, al facebook, m’hi va fer l’ocurrent comentari que segueix:

 

De lliçons, no poden dur-ne

ni a Barna ni a l'Annapurna!

 

El mateix dia, en un altre lloc de l’hiperespai poeticosatíric català, Jaume Aulet piulava:

 

D’esperança veig espurna.

Mira..., Marí..., sí... ja està:

de la gàbia ja surt l’urna

i podem anar a votar!

 

Aquest Marí no és Manel, sinó l’il·lustre Isidor, que, per cert, va respondre a la meva piulada amb la mateixa tirada himalaiana del primer Marí:

 

Tant Montserrat com Edurne

(les dues volen votar)

pujaran a l'Anapurna

o es posaran a volar

fins a l'urna.

 

Jo encara en vaig voler fer una altra:

 

És hora de treure l’urna!

I els que no ens permeten dur-ne,

que se’n vagin fins a Kurna,

embarcats a una liburna!

 

I Jaume Aulet va reblar, amb rima interna i tot:

 

Quan la cosa s’encofurna

perquè és massa diüturna,

surt l’espurna que llampurna

i ens du de pet cap a l’urna.

 

 

Ja ho diuen, que qui no s’entretén és perquè no vol.

 

«Anterior   1 2
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS