Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Khayyam, FitzGerald, Pessoa, Sampol

mllauger | 30 Octubre, 2014 15:47

Omar Khayyam va ser un poeta, filòsof, matemàtic i astrònom persa que va viure entre els segles XI i XII, i que ens va llegar els robaiyat, aquests bells poemes de quatre versos que enregistren la melangia pel pas inexorable del temps i celebren el vi i la joia efímera del present.

Edward FitzGerald, poeta i traductor, en va fer una versió anglesa (1859) que és la responsable principal de la popularitat immensa que el poeta persa va assolir a Occident. Responsable, també, que Fernand Pessoa en quedàs captivat.

Fernando Pessoa, tota una literatura ell tot sol, va començat traduint el Khayyam de FitzGerald, però aviat va començar a fer els seus propis robaiyat, seguint l’esquema mètric i de rimes adoptat per l’anglès. Els robaiyat de Pessoa enllacen, temàticament, amb els de Khayyam, però són Pessoa, pur Pessoa. Hi ha la celebració de l’instant que suggereix el subtítol, “Cançons de beure”, però, molt més que això, hi ha el desassossego que es construeix amb peces com la negació de la possibilitat de tota certesa, la incapacitat del subjecte de controlar el seu destí, el dubte sobre la irrealitat de tot, i el fons de no-res que hi ha darrere el jo i darrere el món.

I Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol ens n’ha seleccionats una vuitantena (de 182) i els ha vestit, esplèndidament, amb mètrica i amb rimes catalanes.

De la feliç col·laboració entre Khayyam, FitzGerald, Pessoa i Sampol, com una delicadesa destilada per un alè poètic que va del segle XII al XIX i al XX i al XXI, i del persa a l’anglès i al portuguès i al català, ens arriben regals com aquests:

 

 

  He fingit qui he estat, com fa la gent.

  I ningú mai, d’això, n’és conscient.

  Però, ¿qui sap si Déu i tot fingeix

  aquest món de manera inconscient?

 

 

  Tot és inútil, fins saber-ho. El dia

  va vers la nit, que un altre cop el cria.

  A les vespres sublims de la renúncia

  a renunciar i tot tu renuncia.

 

 

  Dormim, perquè la saviesa certa

  no s’ateny. La finestra mig oberta

  deixa entrar tots els sons del llogaret.

  ¿Qui sóc? En mi, ¿qui hi dorm o s’hi desperta?

 

Acaba de sortir publicat (no ho havia dit) a Edicions de la ela geminada.

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS