Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Hardy i la culpa

mllauger | 27 Febrer, 2015 11:59

 

Thomas Hardy va escriure alguns poemes, després de la mort de la seva esposa, en què deixa veure com el rosega el corcó de la culpa per no haver estat el bon espòs que hauria volgut ser. En aquest, imagina els retrets que li adreça la difunta des del més enllà.

Forma part d'una petita antologia de poemes sobre la culpa i el perdó, que apareix al darrer número de la revista Qüestions de vida cristiana i que em va demanar que preparàs l'amic Carles Torner. Hardy hi està acompanyat pel rei Salomó (és ell, que va escriure els salms bíblics, no?), Quevedo, John Milton, Hölderlin, Baudelaire,  Bécquer, Verdaguer, Maragall, W.B Yeats, Edgar Lee Masters, Espriu, Ferrater, M.M.Marçal, Comadira i Parcerisas. Com veieu, poesia antiga i moderna, nostra i de més lluny, i amb aproximacions ben diferents a això de tenir la culpa i de perdonar.

 

La teva darrera passejada

 

 

Tornaves per aquest camí de l’erm,

i vas veure, al davant, els llums del poble

resplendint-te a la cara, sens saber

que seria la cara d’una morta,

i digueres l’encís d’aquella llum

que mai més brillaria damunt tu.

 

I a l’esquerra et quedava aquest indret

on vuit dies més tard reposaries

i on dirien de tu que ja no ets;

i el veies amb mirada deseixida:

un lloc estrany, mes sota aquell arbrat

per sempre més havies de restar.

 

Jo no hi era, però si hagués estat

amb tu no hauria vist que aquesta cara

que mirava tenia, en el captard,

un aire com d’una última vegada,

ni hauria vist que al rostre hi era escrit:

“D’aquí me’n vaig cap a la meva fi;

 

potser m’enyoraràs, mes no sabré

quantes vegades véns a visitar-me 

o què penses quan véns, o si no véns

ni un dia. I no m’importa poc ni massa.

Si em retreus res, no en podré fer cabal

i si em fas un encomi em serà igual.”

 

És cert: no ho sabràs mai, i tant serà.

Però això podrà fer que jo et menystingui?

Vas trobar mai, espectre benamat,

que jo em mogués segons què m’aprofiti?

I així i tot queda el fet: ets més enllà

d’amor, desdenys, encomis i inculpats.

 


 

 

Thomas Hardy (1840-1928). Poems of 1912-13. Traducció de M.A. Llauger

 

El país del tres per cent

mllauger | 26 Febrer, 2015 06:44


(Quatre apariats de final de legislatura)

1
Viu de l’erari públic i l’erari,
que mai no ha desatès, d’apotecari.

2
És molt bo d’explicar: com més ciment
posen aquí i allà, més tres per cent.

3
Diu “sa Seu”, diu “es bisbe”, diu “es món”,
i solla el nom excels del foll Ramon.

4
Dispensa medecines, governant:
tot el que fa té efectes de laxant.

 

 

Descobrim l'homonímia

mllauger | 23 Febrer, 2015 21:59

 

- Va, sopa -li dic.
I ell em diu:
- Papà, hi ha paraules que estan repetides.
- ?
- Sí: si jo te dic "sopa" vol dir que vull sopa, i si tu me dius "sopa" vol dir que he de sopar.
Així degué començar Saussure.

 
 

 

Màrius Sampere: tres pensaments

mllauger | 21 Febrer, 2015 10:00

 
 
"El silenci se sap resposta. I, encara, la deixa per a més tard."
 
"Tenien raó els qui afirmaven que la Terra era el centre de l'univers. Ho era: són les coses, les que canvien."
 
"Res no és escrit, tret de les preguntes."
 
 
               Màrius Sampere. L'escala de cargol. 
 

Ho ha trobat poc

mllauger | 17 Febrer, 2015 17:39


Avui a classe tocava fer una mica d'història. Quan surt la dada que a la Primera Guerra Mundial hi varen morir vuit milions de persones, un alumne salta:
- Només?
Li deman de si està segur del que diu, i em respon:
- Si hi ha canals de youtube que tenen més de vint milions de followers!
 
 
 
 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS