Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

En Mic i el bossot

mllauger | 31 Març, 2015 06:08

 

- Mumare, és veritat que hi ha un bruixot

que no vol que tornem a veure en Mic?

Li hauràs de dir que jo, quan més me’n ric,

és quan surt per la tele el meu ninot.

 

Ai, mumare, m’expliques com es pot

deixar que això ens ho faci un enemic?

I saps què diu munpare, quan l’hi dic?

Que aquest, més que bruixot, és un bossot!

 

 - Fill meu, no passis pena que d’aquí

vuit setmanes ja ens toca decidir

si volem el bruixot o l’engegam!

 

Un vot i un altre vot i un altre vot

li diran a aquest tros de pardalot:

Mac, mec, mic, patapum i patapam!

  
 
 
 
 

El rètol, per darrere

mllauger | 30 Març, 2015 10:13

Si el Divendres Sant va ser un bon dia per legalitzar el PCE, o per signar uns històrics acords de pau irlandesos, també pot ser un dia immillorable perquè MÉS faci una sortida reivindicativa demanant camins públics oberts.

 

 

La cançó “This land was made for you and me” pot fer de banda sonora. L’han cantada, entre molts d’altres, Woody Guthrie, Johnny Cash, Pete Seeger i Bruce Springsteen, que, en un video penjat en alguna banda, diu ni més ni menys que és the best song ever written.

 

Aquí en teniu la lletra, o una de les variants de la lletra. La primera estrofa i la que em fa proposar aquesta cançó com a himne de la sortida de divendres vénen a dir, en traducció barroera:

 

Aquesta terra és la teva terra, aquesta terra és la meva terra,

des de Califòrnia fins a New York Island;

des dels boscos de sequoies fins a les aigües del Golf de Mèxic,

aquesta terra la varen fer per a tu i per a mi.

 

(…)

 

Mentre caminava, vaig veure que hi havia un rètol,

i al rètol hi deia “No passar”.

Però a la banda de darrere no hi deia res:

aquesta banda la varen fer per a tu i per a mi.

 

 

Clicau en Woody Guthrie i us la cantarà.

 

 

 

 

 

 

 

 
 

D'idiomes universals

mllauger | 28 Març, 2015 18:37

 

L’idioma anglès, segons alguns, té tantes virtuts que sembla que no hi hagi aturats a Anglaterra ni negres marginats a Harlem. “Jo m’estimo més que el meu fill estudiï anglès”, em va dir un amb accent de Mieres, “i no això de l’asturià, que no té futur.” Llavors va començar a elogiar la bondat d’un món en què la humanitat s’expressés d’una única manera (…). Jo li vaig dir que es fixés en els gossos: del Japó a Galícia lladren en el mateix idioma, i ja veieu a quin grau de civilització han arribat. No em va entendre, tot i que, educat, va respondre amb un imperceptible lladruc caní.

Xuan Bello

La neu i altres complements circumstancials

Traducció de l'asturià de Jordi Raventós

Adesiara Editorial 

 

Veus baixes 3, "de re hebraica"

mllauger | 25 Març, 2015 10:22

 

Veus baixes, el nostre estimat paper digital de versos i lletres, arriba al número 3, que en realitat és el quart.

Tots quatre (en Gabriel, en Jeroni, en Joan Manuel i jo mateix) estam més que orgullosos d'aquest lliurament centrat en el món hebraic, entès d'una manera molt àmplia.

Descobriu-lo amb un clic:

 

Ararat

mllauger | 24 Març, 2015 05:52

 
Un diplomàtic turc va protestar davant de l’ONU i va preguntar com és que Armènia té a l’escut una muntanya que no és al seu territori. El representant armeni li va respondre: “¿I com és que els turcs tenen la lluna al seu escut si tampoc no és al seu territori?” 
 
(Xavier Moret, en una entrevista a l'Ara, en què ens recorda que fa un segle del primer gran genocidi del segle)
 
 
 

 
 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS