Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

La planta d'en Tomeu

mllauger | 09 Juny, 2015 15:47

 

En un article de no fa res, us contava la història de "La planta de Bartolo", el conte infantil de l'argentina Laura Devetach, que la Junta militar va prohibir per coses com posar en qüestió l’organització del treball, la propietat privada o el principi d’autoritat. Doncs bé, aquí en teniu una versió lliure (molt lliure, de fet) en vers català. A veure si us agrada, i, sobretot, a veure si agrada als infants que teniu pel vostre redol.

 

La planta d’en Tomeu


En Tomeu era d’un  poble

que era una mica un infern,

perquè sortia caríssim

comprar-se un simple quadern.

 

Quan un quadern s’acabava,

una mare feia un plor:

- Ai Déu meu! No te’n recordes

que val més que un anell d’or?

 

En Tomeu, per sort, sabia

que enterrant unes llavors

de poma neixia un arbre

elegant i generós.

 

I va tenir la pensada

de posar en un cossiol

un quadernet, i regar-lo,

i girar-lo cap al sol.

 

I de cop, quina sorpresa!

Quin regal per als infants!

Surt una planta que dóna

uns quaderns espatarrants!

 

Són d’aquells de tapes fortes

i de fulls de cotó fluix

i que fan venir escriguera

i ganes de fer un dibuix.

 

En Tomeu sortí a la plaça

i va començar a fer bels:

- Qui vulgui quaderns que vingui!

En regal com caramels!

 

Tot allò va alçar la fúria

d’en Bossot, el potentat

que vivia del negoci

dels quaderns de preu inflat.

 

Amb unes ulleres fosques

se’n va anar a veure en Tomeu:

- Agafa aquests quatre cèntims

i el teu arbust serà meu.

 

En Tomeu li diu que gràcies,

que vol quaderns per als nins.

En Bossot no s’ho pot creure

i cerca uns altres camins.

 

- Te’n don una bicicleta

amb manillar de platí!

Te’n don un circ amb pallassos

i un trapezista diví!

 

I en Tomeu li diu que gràcies,

que la planta no se’n va,

i que si vol li regala

un quadern per dibuixar.

 

En Bossot  es posa lila

i els queixals li treuen foc

i crida el cap de l’exèrcit

perquè posi el nin a lloc.

 

En Tomeu, que no és cap ximple,

se’n va ràpid al balcó,

i crida als nins i a les nines:

- Ai, que em pega, el venedor!

 

Els nins varen ser més ràpids

que els cotxes de l’escamot,

i s’acostaren com mosques

a les cuixes d’en Bossot.

 

El deixaren cul a l’aire

i el tregueren pels carrers,

i ell fugí amb tanta vergonya

que no va tornar mai més. 

 

(conte original

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS