comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 07 Gener, 2016 11:58
Ara que vivim temps de trencaments de fronteres (entre gèneres literaris, entre "alta" i "baixa" cultura), mirau na Maribel Servera, amb quina contundència, amb quina netedat, aprofita el dia de Reis per trencar la línia divisòria entre la glosa i la poesia "de veritat".
Existeixen?
Ha sentit nins a l'escola
que li diuen que no és ver.
Ella es demana perquè
i caviŀla tota sola.
El neguit la desconsola
però el desig la confon.
Tot seguit, s'atura el món.
Sent passes. Algú s'acosta...
I ella tanca els ulls a posta
per no saber de qui són.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Gener 2016 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |