comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 15 Març, 2018 15:05
Avui podríem anar a pescar salmons per Oregon amb Raymond Carver. Per allà, pel wilderness.
Ell no hi va arribar, però passat el colze dels 55, miram de seguir trepitjant neus i roques, cap als estanys tranquils.
Prop de Klamath
Som al voltant del bidó de benzina amb foc
i ens escalfem, ens escalfem mans
i cares, en les seves llepades de calor pura.
Ens portem als llavis tasses
de cafè fumejant i en bevem
amb les dues mans. Però som pescadors
de salmons. I ara trepitgem amb força
la neu i les roques i anem corrent amunt,
a poc a poc, plens d’amor, cap als estanys tranquils.
traducció mallauger
mllauger | 07 Març, 2018 23:33
“Phenomenal woman”, de Maya Angelou, deu ser el poema nord-americà més popular de la segona meitat del segle XX. Aquí el teniu en la nostra llengua: un present per al 8 de març.
Deixau-me captar la vostra benevolència dient que, malgrat el vers lliure i la transparència, no és gens fàcil de traduir. He cregut que ser-hi lleial em demanava, de vegades, un punt de gosadia.
Una dona fenomenal
Les dones guapes volen saber on és el meu secret.
No sóc maca ni em van bé les talles de les models,
però quan els ho començo a explicar
es pensen que dic mentides.
Dic,
són els meus braços quan s’obren,
l’amplada del meus costats,
les meves gambades,
el rínxol que fan els meus llavis.
Sóc una dona
fenomenalment.
Una dona fenomenal,
això sóc jo.
Entro en una sala,
més fresca que una rosa,
i m’acosto a un home,
i els col·legues es posen drets
o cauen de genolls.
Després comencen a papallonejar al meu voltant,
un eixam d’abelles.
Dic,
és el foc dels meus ulls,
el llampec de les meves dents,
el vaivé de la meva cintura,
la joia dels meus peus.
Sóc una dona
fenomenalment.
Una dona fenomenal,
això sóc jo.
Els homes també voldrien saber
què hi veuen, en mi.
Bé que s’hi esforcen,
però no arriben a tocar
el misteri dins meu.
Quan miro de mostrar-los on és
diuen que segueixen sense veure’l.
Dic,
és l’arc de la meva esquena,
el sol del meu somriure,
el trot dels meus pits,
la gràcia del meu estil.
Sóc una dona
fenomenalment.
Una dona fenomenal,
això sóc jo.
Ara ja enteneu
per què no he acotat el cap.
No faig crits ni faig salts
ni em cal parlar molt fort.
Quan em veieu passar,
us hauríeu de sentir orgulloses.
Dic,
és el clec dels meus talons,
els revolts dels meus cabells,
la palma de la meva mà,
la falta que fa la meva cura.
Perquè sóc una dona
fenomenalment.
Una dona fenomenal,
això sóc jo.
Maya Angelou
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2018 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |