Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Prop de Klamath, amb Carver

mllauger | 15 Marš, 2018 15:05

 

 

Avui podríem anar a pescar salmons per Oregon amb Raymond Carver. Per allà, pel wilderness.

Ell no hi va arribar, però passat el colze dels 55, miram de seguir trepitjant neus i roques, cap als estanys tranquils.

 

 

Prop de Klamath

 

 

Som al voltant del bidó de benzina amb foc

i ens escalfem, ens escalfem mans

i cares, en les seves llepades de calor pura.

 

Ens portem als llavis tasses

de cafè fumejant i en bevem

amb les dues mans. Però som pescadors

 

de salmons. I ara trepitgem amb força

la neu i les roques i anem corrent amunt,

a poc a poc, plens d’amor, cap als estanys tranquils.

 

 

 

traducció mallauger

(més Carver, aquí o aquí)

 

 

 

Una dona fenomenal, de Maya Angelou

mllauger | 07 Marš, 2018 23:33

 

 

“Phenomenal woman”, de Maya Angelou, deu ser el poema nord-americà més popular de la segona meitat del segle XX. Aquí el teniu en la nostra llengua: un present per al 8 de març.


Deixau-me captar la vostra benevolència dient que, malgrat el vers lliure i la transparència, no és gens fàcil de traduir. He cregut que ser-hi lleial em demanava, de vegades, un punt de gosadia.





Una dona fenomenal



Les dones guapes volen saber on és el meu secret.

No sóc maca ni em van bé les talles de les models,

però quan els ho començo a explicar

es pensen que dic mentides.

Dic,

són els meus braços quan s’obren,

l’amplada del meus costats,

les meves gambades,

el rínxol que fan els meus llavis.

Sóc una dona

fenomenalment.

Una dona fenomenal,

això sóc jo.


Entro en una sala,

més fresca que una rosa,

i m’acosto a un home,

i els col·legues es posen drets

o cauen de genolls.

Després comencen a papallonejar al meu voltant,

un eixam d’abelles.

Dic,

és el foc dels meus ulls,

el llampec de les meves dents,

el vaivé de la meva cintura,

la joia dels meus peus.

Sóc una dona

fenomenalment.

Una dona fenomenal,

això sóc jo.


Els homes també voldrien saber

què hi veuen, en mi.

Bé que s’hi esforcen,

però no arriben a tocar

el misteri dins meu.

Quan miro de mostrar-los on és

diuen que segueixen sense veure’l.

Dic,

és l’arc de la meva esquena,

el sol del meu somriure,

el trot dels meus pits,

la gràcia del meu estil.

Sóc una dona

fenomenalment.

Una dona fenomenal,

això sóc jo.


Ara ja enteneu

per què no he acotat el cap.

No faig crits ni faig salts

ni em cal parlar molt fort.

Quan em veieu passar,

us hauríeu de sentir orgulloses.

Dic,

és el clec dels meus talons,

els revolts dels meus cabells,

la palma de la meva mà,

la falta que fa la meva cura.

Perquè sóc una dona

fenomenalment.

Una dona fenomenal,

això sóc jo.




Maya Angelou


 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS