comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 20 Maig, 2018 17:08
Lírica anglosaxona
Benaurades les mètriques, que poden
deslliurar-nos del Jo, com va dir Auden!
El gebre de gener i el sol d’agost
ens fan savis si els canta Robert Frost.
Amb ànim mig joiós mig malastruc
fa poesia hipnòtica, Louise Glück.
Qui encara no el conegui, que no tardi
a ser feliç llegint versos de Hardy.
Quan va rebre el guardó, no va dir vini,
vidi, vinci, el bonàs de Seamus Heany.
Els primers fills de Déu varen ser cucs,
diu un poema bíblic de Ted Hughes.
La tardor és un retaule d’infinits
melancòlics als versos de John Keats.
En un mas del Midwest nasqué la musa
profunda i casolana de Ted Kooser.
Perquè les hores sòrdides no us marquin
tractau-les amb l’humor de Philip Larkin.
Feia riure als infants, i així és guaria
l’esperit melancòlic, Edward Lear.
No es fixava en els roures ni en els àsters
sinó en els cors humans, Edgar Lee Masters.
Mostra el seu cor més íntim, i són molts
els lectors que s’hi veuren, Sharon Olds.
Un poema d’un corb sinistre fou
el llegat perdurable d’Allan Poe.
Amb vers punyent, ens va mostrar el desig
dels cors i els cossos lliures, Adrienne Rich.
Fes-nos viure en la ment, inventa’ns, tiba’ns
els nervis amb els mots, Wallace Stevens!
(aquest post n'amplia un d'anterior, on ja figuraven un grapat dels apariats)
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Maig 2018 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
28 | 29 | 30 | 31 |