Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

MamÓ Noel (un conte)

mllauger | 16 Desembre, 2018 08:15

 

 

Mamà Noel


D’après Michel Tournier



La nit del vint-i-quatre cau a Mates,

un poble de mil ànimes beates


i una vintena escassa de barbuts

a qui toca el paper de descreguts.


Fins l’any passat, Nadal es repetia

amb un sainet d’olor de sagristia


que evocava la lluita entre el sagrat

i les ganes de riure d’un grapat.


Embellia la missa de matines

un gran betlem vivent on nins i nines


feien de pastorets i un infantó

era (deia el mossèn) el Salvador.


Mentrestant, els pagans feien tabola

encapçalats pel mestre de l’escola,


que, vestit com els vells papanoels,

repartia regals i caramels.


Però un sotrac sobtat de la Fortuna,

que ja sabeu com és d’inoportuna,


enguany du novetats: un cop de vent

se’n va dur el mestre enllà del sol ponent,


on va cridar un dimoni: “Peix al cove!”

Fa un mes i mig que hi ha una mestra nova,


que és mare i és fadrina: el capellà

va arrufar el nas quan ella l’hi explicà,


però va veure el cel amb la ventura

que la jove cedís la criatura


per al betlem vivent: un serafí

vingut al món per fer d’Infant Diví.


La sorpresa va ser quan na Maria

(el nom d’ella) va dir que comprenia


que desfressar-se i repartir regals

era part dels seus deures laborals.


“Però el costum és fer enfadar el prevere

amb la gresca!” I diu ella: “De primera!


Per un vespre que em guarden el menut

vull recobrar de cop el temps perdut!”


I arriba així la missa de matines.

De moment, tot és pau. Unes veus fines


fan pujar les nadales cap al cel

com pugen les sentors de l'aiguamel.


Els pastors i la cova són el signe

d’una vida que juga a ser benigna.


I de sobte se sent un ploricó

molt prim, que guanya gruixa i espessor


i es transforma en udol que desballesta

el confort tendre i místic de la festa.


És el nadó, i no hi ha cap cristià

que sàpiga el conhort que el pot callar.


Fins que al cap d’una estona que es fa eterna

entra un barbut que put com de taverna,


i arrenca el bonjesús a un escolà.

El que passa després no es pot contar


sense un estremiment. Aquell bandarra

es retira la barba i la samarra


i fa sortir, miraculós, un pit

rodó com lluna plena a mitjanit.


L’infant s’hi amorra, com si l’existència

xifràs el seu sentit en l’apetència


d’aquell fruit del fruiter de la salut.

I xucla i xucla, fins que cau retut.




Trobareu La Mère Noël, el conte original, en aquest llibre:

 

 


 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS