Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Viva Zapata

mllauger | 05 Marš, 2010 08:05

Viva Zapata 

(publicat al DdB d'avui)

Em sap greu, companys de l'esquerra, però si em fessin triar entre les declaracions de Mariano Rajoy sobre el dissident cubà Orlando Zapata ("constitueix una mostra de l'afecció del poble cubà a la llibertat", "és un exemple de coherència per als demòcrates del món") i les de l'actor Guillermo Toledo ("no era res més que un delinqüent comú", "la major part dels dissidents cubans empresonats són terroristes"), em quedaria amb les del líder del PP. Si voleu explicacions d'aquesta preferència, em remeto a l'autoritat d'Aministia Internacional, que tenia Orlando Zapata acollit com a pres de consciència, i que afirma que "el seu únic delicte va ser treballar pels drets humans a Cuba".


Cuba surt malparada dels informes d'Aministia Internacional: l'informe anual de l'organització parla de 58 presos de consciència, empresonats pel simple fet d'haver expressat opinions polítiques, de la vigència de la pena de mort (això sí, en l'actualitat s'opta per la commutació per cadena perpètua), de mitjans de comunicació sota control estatal i de la utilització del sistema judicial per assetjar els dissidents polítics. Cuba tampoc no surt gaire afavorida al retrat que en fa Reporters Sense Fronteres, que denuncia una situació, pel que fa a la llibertat d'informació, equiparable a la de qualsevol dels totalitarismes que infesten el planeta. 

Transparency International (una ONG global especialitzada en la denúncia de la corrupció) també suspèn Cuba amb un 4,4 (entre 1 i 10), una nota que posa l'illa caribenya a la zona mitjana de la classificació mundial. Al·legar que Amnisia Internacional, Reporters Sense Fronteres o Transparency International són agents de l'imperalisme resultaria un exemple de l'argumentació circular característica dels dogmatismes: qualsevol que em qüestioni està al servei de l'enemic.

Que el PP utilitza la qüestió de Cuba per desgastar el govern Zapatero i que no té credibilitat com a defensor de les democràcies? Correcte, però això no té gaire valor com a circumstància atenuant dels excessos del règim castrista. Que l'embargament nord-americà és una mesura errònia i injusta, i que contribueix a fer encara més gran la privació en què viu la població cubana? Correcte, també, i també molt pobre com a argumentació de defensa d'una política de repressió. Que Cuba ha construït un notable sistema públic d'atenció educativa i sanitària? És possible, però inacceptable com a justificació de l'existència de presos de consciència o del control ferri de la premsa per part del partit-estat.

L'esquerra del s. XXI no pot ser altra cosa que inequívocament i rotundament democràtica. És clar que això pot significar haver de revisar mites del passat, com el de Cuba. No fer-ho suposa mostrar conviccions democràtiques incertes, o subordinades a fixacions sentimentals dubtoses. Davant fets com la mort d'Orlando Zapata, fer els discursos de la matisació, o donar-ne totes les culpes al Gran Enemic del Nord, és una greu dimissió de la voluntat de defensar, sempre i en tot lloc, els valors que donen sentit a l'esquerra. La qüestió de Cuba és important com a símptoma i com a pedra de toc: l'esquerra s'hi juga (ens hi jugam) la coherència i la credibilitat. Al segle XXI, amb la democràcia, les llibertats i els drets humans no hi ha excuses. 

El cap de Marisa Go˝i

mllauger | 26 Febrer, 2010 07:43

(publicat avui al Diari de Balears)

 

El cap de Marisa Goñi

 

 

Jaume Font ha anunciat la intenció del complex PP-UM de “governar des de l’oposició”, benèvol eufemisme per anunciar un continuat boicoteig de l’acció de govern. El PPUM, ja plenament reinstal·lat a l’escena política, ha decidit no triar cap dels dos camins que raonablement podien prendre: rellevar el govern en minoria utilitzant la moció de censura o afavorir la governabilitat exercint una oposició constructiva. Han optat per l’erosió per l’erosió.

 

Al Regne Unit existeix la tradició del “shadow cabinet”, el govern a l’ombra. Aquí se’ns proposa una cosa ben diferent: un govern de la tenebra, el primer punt del programa del qual és la destitució de la directora general de la Radiotelevisió de Mallorca. El que el PPUM rebutja no és Marisa Goñi: és la idea que la direcció dels ens públics de radiotelevisió pugui correspondre a professionals sense filiació partidària. A la regeneració democràtica hi oposen la degeneració democràtica.

 

El Partit Popular de Jaume Matas va definir la seva línia d’actuació quan va dessignar com a directora d’IB3 Maria Umbert, una persona unida al propi Matas per un estret lligam polític que ara es perllonga pels gruixuts toms del sumari del Palma Arena. Televisió pública vol dir televisió governamental: aquesta és la fórmula. Unió Mallorquina no s’allunya massa d’aquesta doctrina, tal com va demostrar quan es va queixar pel tractament informatiu que rep el partit per part de la Televisió de Mallorca: si som del govern, la televisió de govern sempre ens ha de treure afavorits, pensen. Si els problemes judicials que hi ha entorn de les “carreteres a la mallorquina” (per posar un exemple) és o no una qüestió que mereix ser reflectida als informatius no ho ha de decidir el criteri professional de l’informador, que, en tot cas, hauria de fer alguna cridada abans de gosar fer segons quins reportatges. Al Regne Unit, ja que en parlàvem, deu ser inconcebible que un partit de govern es queixi de com el tracta un informatiu de la BBC, però aquí encara ens falten anys d’estudi per assolir un adequat nivell de cultura democràtica.

 

Seria divertit veure com argumenta el PPUM el seu intent de derrocar la directora de RTVM, si no fos perquè tot és massa previsible: ho desfressaran de necessitat de reflexionar sobre el model etcètera. En realitat hi ha poca cosa més que una versió tragicòmica de la història de Salomé i el Baptista. El Baptista que acabarà amb el cap sobre la safata de plata està clar qui és. UM fa de Salomé i d’Herodies: les criatures vel·leïdoses que no poden consentir que el profeta pugui anar pels camins dient les veritats i clamant contra els poderosos. I el PP fa el paper d’Herodes: desfressa de concessió el que en realitat desitjava de manera tan ardent com la seva esposa i la seva fillastra. La història de Salomé és una història sobre els capricis dels que usen el poder perquè no es parli malament d’ells: ben igual que aquesta història actual en què els perdedors, a més d’una directora general i una ràdio i televisió públiques, són Mallorca i la democràcia. 

Carrer "Miquel └ngel Llauger, enginyer"

mllauger | 28 Desembre, 2009 17:34

Avui matí s'ha descobert la placa que converteix l'antic carrer 7, d'Es Jonquet, en el "Carrer Miquel Àngel Llauger, enginyer". Ha estat un acte senzill i emotiu, amb presència de familiars i de bons amics. El carrer és una monada. La batlessa i el degà del Col·legi d'Enginyers han parlat molt bé, però l'estrella ha estat, sense dubte, mumare.

Aquí teniu les paraules que ha llegit: discurs28desembre.pdf

I aquí teniu algunes fotos:

 

  

Viatge al Sahara ocupat

mllauger | 23 Novembre, 2009 19:12

Acabam de tornar (Catalina Rosselló, Andreu Fuster, membres de l'Associació d'Amics i Amigues del Poble Sahrauí, i jo) d'El Aaiun, al Sàhara ocupat. Hi hem constatat com l'espiral de la repressió marroquina intenta esborrar del mapa qualsevol rastre visible dels legítims propietaris del país: els sahrauís. Aquí ens teniu, reunits amb els representants de les associacions que articulen la resistència.

 

Les persones que veieu aquí estan permanetment controlats per la policia, i pertanyen a associacions que tenen molts dels seus dirigents empresonats. Entre els retrats hi ha Sidi Mohammed Dadach, que ha estat 24 anys a la presó; Djimi Elghalia i el seu home Dafa Ahmed Babo, que varen passar quatre anys com a desapareguts forçosos, en un antic quarter, amb els ulls embenats; Laarbi Messaoud, Secretari General del grup que presideix Aminetu Haidar; Hmad Hamad, empresonat i torturat diverses vegades...

Llegiu aquí l'informe complet del nostre viatge: informe_aaiun_balears09.pdf

I aquí teniu la platja d'El Aaiun, la mar que els marroquins han robat als sahrauís:

 

Parla un profeta

mllauger | 21 Octubre, 2009 12:04

 

Deixeu que el dret brolli com l'aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable. (Amós 5, 24)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS