Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Bona feina, José Manuel

mllauger | 18 Desembre, 2008 06:47

Toca donar l'enhorabona a Magdalena Palou, nova regidora de Palma. Els que la coneixem sabem que farà molt bona feina. Endavant, doncs, Magdalena! Els Verds seguim tenint a Palma representació de primera categoria.

Però avui sobretot vull deixar escrit el reconeixement a la feina feta per José Manuel Gómez, el regidor que deixa el càrrec. Bona feina, sense dubte. Estava a punt d'escriure que en José Manuel ha estat un excel·lent company etcètera, però ho deixaré fer, no perquè no sigui veritat, sinó perquè semblaria un obituari.

 

 

 

Has triat bé, amic. Endavant, també. Una abraçada. 

L'himne de Nacions Unides, en català

mllauger | 14 Desembre, 2008 16:22

Tenc el plaer de presentar-vos... la versió catalana de l'himne de les Nacions Unides.

 

Però... les Nacions Unides tenen himne? No el tenen, però el podrien tenir: l'any 1971, a la seu de les Nacions Unides a Nova York es va estrenar un himne, amb lletra de W.H. Auden i música de Pau Casals. L'himne, però, mai més no ha sonat a Nacions Unides, i no té, a hores d'ara, estatus oficial.

 

El mèrit d'haver recuperat la història és de Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", que ho va contar no fa gaire en un article al Diari de Balears, en què també dóna algunes pistes del perquè d'aquest oblit. Aquí teniu l'article, amb la lletra original depurada d'algunes errades: himne_NNUU_Balutxo.doc

 

 


 

 

Fidel a la vocació de servei públic que anima aquest blog, m'he entretingut a fer una versió catalana dels versos del gran W.H. Auden. No és una versió literal: les subtileses d'Auden són tan intraduïbles que hauria estat impossible no donar a raó a la frase de Robert Frost segons la qual la poesia és allò que es perd en la traducció. És una versió amb un alt grau de lleialtat a l'original, però que recorre a la música que dóna la regularitat dels hexasíl·labs, i que per tant no pot evitar el risc de complir amb l'altre gran tòpic de la traducció, la del traduttore traditore. No se us escaparà que és una versió per ser llegida, ja que no dispòs de la música de Pau Casals per fer-ne un ritme que s'hi escaigui.

 

Amb tot l’entusiasme,

sona, músic, les cordes

perquè puguem cantar.

Exultants, deleroses,

les nostres veus diverses

sabran entremesclar-se,

competint, juganeres,

sense tons dissonants,

fins ser una sola veu.

     Perquè tot el que abraça

la llaçada del so

és com terra sagrada

en què tots som germans

i no estranys sense rostre.

     Mortals, teniu present

anar amb compte amb els mots,

perquè amb els mots mentim

i amb els mots diem pau

quan volíem dir guerra,

i amagam la maldat,

i fem promeses falses.

La cançó és vertadera:

que la música sigui

un model per la pau,

perquè la pau vol dir

canviar cada cop

que ens ho marca el tic-tac

del rellotge del món.

Així doncs, que la història

de la ciutat dels homes

d’ara endavant es mogui

com la música, quan

les notes engendradres

engendren notes noves

i fan de la fluència

del temps una creixença

fins que allò que podria

haver estat s’esdevé,

i fins i tot la pena

és un mirall del goig

i el destí és llibertat

i gràcia i sorpresa.

 

 

Palma serà ciutat refugi per a escriptors perseguits

mllauger | 12 Desembre, 2008 18:00

És una d'aquelles iniciatives que ennobleixen una ciutat. Palma s'adherirà a la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi, que dóna acollida a escriptors d'arreu del món que no poden dur a terme la seva tasca perquè es troben perseguits o amenaçats. Ho farà a instàncies del PEN Català, que impulsa la iniciativa a a casa nostra, i que serà l'entitat que gestionarà el dia a dia del programa. Enhorabona als amics Eberhard i Nanda, i a Carme, Biel i Tià, amics i membres del PEN.

 

 

 

Més informació al comunicat de premsa fet des de l'Ajuntament: palma ciutat refugi.doc

Jaume Font no compta bé les emissions... ni les síl·labes!

mllauger | 10 Desembre, 2008 08:21

Ahir, al Parlament, en Jaume Font em va dedicar una glosa. En la meva intervenció, jo havia recordat la creativa manera que tenia de comptabilitzar les emissions de gasos hivernacle quan era conseller: deia que, quan ens arribi l'electricitat per cable des de la Península, minvaran les nostres emissions, perquè, com que l'electricitat vendrà de fora, doncs menys emissions que hem de comptar com a nostres.

En Font va demanar la paraula per al·lusions (forçant el reglament, ja que no hi havia al·lusió personal), i, micròfon en mà, va dir la glosa:

 

En es colzos tinc ses juntes

i cinc dits a cada mà

i paraules per contestar

a lo que tu me preguntes.

Però com que no puc xerrar

m’he d’asseure i callar.

 

Fixau-vos: els dos primers versos, i el quart, són els heptasíl·labs reglamentaris al gènere, però el tercer i el cinquè són hipermètrics (una síl·laba de més), i el darrer és hipomètric (una síl·laba de menys).

No, no són aplicacions impròpies de lletraferit a la cultura popular: a un bon glosador, dels que no compten les síl·labes més que amb l'orella, no li succeiria. És a dir, és una disciplina que requereix el mateix rigor que el còmput d'emissions contaminants. 

 

En favor d'Antònia Ordinas

mllauger | 05 Desembre, 2008 10:37

Provocatiu el títol del post, no? Començaré, per tant, amb una declaració solemne: Antònia Ordinas és, peressumptament però amb molts d'indicis i amb confessió, culpable de la mena de delictes que fan de la política un fangar, i ha de caure sobre ella tot el pes de la justícia.

 

Dit això, no compartesc la reacció indignada de la classe política davant la seva sortida de la presó, amb l'anunci del seu futur llibre "La cançó del Cola-Cao". Què voleu que us digui... A mi em mereixen una certa simpatia les persones que són capaces de posar una nota d'humor sobre una situació dramàtica, i sobretot les que saben posar un toc de sarcasme sobre elles mateixes... Potser n'Ordinas se'n reia dels ciutadans, però hi vaig apreciar autoironia.

I també em va entendrir una mica que digués que tenia ganes de veure els seus canets, amb la referència implícita (no sé si intencionada o no) a l'escena en què la policia, amb l'ajuda de l'advocat, desenterrava la capsa del Cola-Cao mentre ella sostenia un canet...

Jo me'l llegire, el llibre. 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS