Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

En favor d'Ant˛nia Ordinas

mllauger | 05 Desembre, 2008 10:37

Provocatiu el títol del post, no? Començaré, per tant, amb una declaració solemne: Antònia Ordinas és, peressumptament però amb molts d'indicis i amb confessió, culpable de la mena de delictes que fan de la política un fangar, i ha de caure sobre ella tot el pes de la justícia.

 

Dit això, no compartesc la reacció indignada de la classe política davant la seva sortida de la presó, amb l'anunci del seu futur llibre "La cançó del Cola-Cao". Què voleu que us digui... A mi em mereixen una certa simpatia les persones que són capaces de posar una nota d'humor sobre una situació dramàtica, i sobretot les que saben posar un toc de sarcasme sobre elles mateixes... Potser n'Ordinas se'n reia dels ciutadans, però hi vaig apreciar autoironia.

I també em va entendrir una mica que digués que tenia ganes de veure els seus canets, amb la referència implícita (no sé si intencionada o no) a l'escena en què la policia, amb l'ajuda de l'advocat, desenterrava la capsa del Cola-Cao mentre ella sostenia un canet...

Jo me'l llegire, el llibre. 

 

Mobilitzacions al facebook contra els papanoels penjats als balcons

mllauger | 03 Desembre, 2008 21:42

Si un grup creat al facebook entorn d'una determinada causa creix molt ràpidament vol dir que la qüestió preocupa. Si pràcticament tothom que veu el grup corre a apuntar-s'hi, la cosa s'acosta al clamor. Si la composició del grup trenca barreres generacionals, lingüístiques i d'interessos, vol dir que estam davant d'un fenomem d'alarma social.

És el cas dels papanoels penjats als balcons.

 

 

La cosa no pot esperar més. Les autoritats no poden mirar cap a un altre costat, com si res no succeís. És en les situacions crítiques allà on es mostra l'alçària real dels governants. Calen actuacions, ja.

Rockefeller pagava comissions?

mllauger | 02 Desembre, 2008 22:01

Rockefeller pagava comissions? (Em referesc al Rockefeller de la foto, que ens va entretenir durant tants de vespres de la nostra joventut...)

 

 

I una pregunta encara més interessant: a qui?

PERMANEZCAN ATENTOS A SUS PANTALLAS. 

Mai no se m'havia escoltat tant a les CariÓtides

mllauger | 26 Novembre, 2008 09:11

El somni d'un diputat és parlar davant un hemicicle amb els escons ocupats per persones que no entren i surten, que no llegeixen el diari, que no parlen pel mòbil...

Una al·lucinació? Ho vaig poder viure dissabte passat, fent de guia a la visita que va fer al Parlament el "Club Horizonte", una associació d'homes i dones en la cinquantena-seixantena que duen una intensa vida social, cultural i recreativa.

Durant més de mitja hora els vaig parlar de la història de l'edifici, de la composició i tasques del Parlament, del seu funcionament...

Aquelles mirades fixes en la meva persona i aquelles cares d'atenció: una sensació desconeguda.

 

 

 

Els seguidors del Facebook dels fiscals anticorrupciˇ

mllauger | 25 Novembre, 2008 11:14

"Seguidores incondicionales de los Fiscales Anticorrupción de Baleares" és el nom d'un grup del Facebook que té 108 membres. La creativitat que es manifesta en l'exuberant floració de grups del Facebook és extraordinària, i aquesta n'és una mostra.

És ben curiós el perfil dels components del grup. Gent jove, i gent que no són els seguidors habituals dels xafardeigs polítics: els fiscals han aconseguit una alta consideració social, imatge en negatiu (en positiu, més ben dit) de la deteriorada imatge que s'ha guanyat la classe política. Molts de periodistes, també, i els polítics sabem la tendència dels periodistes a la mirada escèptica cap als protagonistes de la vida pública: en Carrau i n'Horrach són el nou emblema del coratge i la decència.

 

 

 

Com a tants de grups del Facebook, s'hi monten debats de to desenfadat. En un d'ells, el cibernauta pot triar el seu "fetitxe preferit": la capsa de Cola-Cao, el maletí de De Santos, el pony d'Hidalgo... En un altre es tracta d'elegir entre Carrau i Horrach, i les opinions tenen el to de disputa entre membres de dos clubs de fans de cantants pop o estrelles del futbol. Per exemple:

El mío es Joan Carrau...Es mi petitó...Me enamoré de él durante el interrogatorio a Eugenio Hidalgo en el juicio de la primera causa del Cas Andratx...Esa voz, esa paciencia, esas preguntas... 

- Prefiero a Horrach, el Clint Eastwood de los pasillos judiciales. Ese tío es mi ídolo, silencioso pero eficaz. 

No sé si em toca, però sóc membre del grup. 

  

 

 

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS