comentaris, versos, perplexitats, troballes
mllauger | 25 Novembre, 2008 11:14
"Seguidores incondicionales de los Fiscales Anticorrupción de Baleares" és el nom d'un grup del Facebook que té 108 membres. La creativitat que es manifesta en l'exuberant floració de grups del Facebook és extraordinària, i aquesta n'és una mostra.
És ben curiós el perfil dels components del grup. Gent jove, i gent que no són els seguidors habituals dels xafardeigs polítics: els fiscals han aconseguit una alta consideració social, imatge en negatiu (en positiu, més ben dit) de la deteriorada imatge que s'ha guanyat la classe política. Molts de periodistes, també, i els polítics sabem la tendència dels periodistes a la mirada escèptica cap als protagonistes de la vida pública: en Carrau i n'Horrach són el nou emblema del coratge i la decència.
Com a tants de grups del Facebook, s'hi monten debats de to desenfadat. En un d'ells, el cibernauta pot triar el seu "fetitxe preferit": la capsa de Cola-Cao, el maletí de De Santos, el pony d'Hidalgo... En un altre es tracta d'elegir entre Carrau i Horrach, i les opinions tenen el to de disputa entre membres de dos clubs de fans de cantants pop o estrelles del futbol. Per exemple:
- El mío es Joan Carrau...Es mi petitó...Me enamoré de él durante el interrogatorio a Eugenio Hidalgo en el juicio de la primera causa del Cas Andratx...Esa voz, esa paciencia, esas preguntas...
- Prefiero a Horrach, el Clint Eastwood de los pasillos judiciales. Ese tío es mi ídolo, silencioso pero eficaz.
No sé si em toca, però sóc membre del grup.
mllauger | 20 Novembre, 2008 22:20
No és una pel·lícula de terror de sèrie B: és una notícia de la premsa d'avui. Un infant que participava a una competició al Palma Arena va partir darrere una pilota (imaginau l'escena posant-hi música de fer por) i, quan va intentar tornar a les pistes, es va trobar perdut als soterranis de l'edifici, l'àrea que els treballadors anomenen LES CATACUMBES.
L'infant va ser localitzat mitja hora després, aterrit. Trenta minuts de baixada a les clavegueres del PP, que el perseguiran durant el temps que li queda de vida.
Aquest pobre infant ha visitat el fons de rèptils d'on surt aquest tuf de descomposició que infesta l'aire del país...
mllauger | 15 Novembre, 2008 09:30
Que corri el vi: Baco (Dionís, per als nietzscheans) ha vist salvada la seva finca de Campos.
El vots de PP-UM (en escriure això, un aire de déjà vu m'ha corregut, com un calfred, per l'esquena) no ho han impedit: la Comissió Insular d'Urbanisme d'ahir va iniciar l'expedient de caducitat de la llicència d'aquest camp de golf amb hotel, en recta aplicació dels acords de governabilitat que parlen d'evitar nous camps de golf amb oferta residencial.
Son Real, Son Baco, Es Pujols, Cala Marçal, Cala Blanca, Cala Carbó, Muleta: algunes petjades que hem deixat, en forma de terra preservada, sobre la nostra illa malmenada.
mllauger | 14 Novembre, 2008 10:06
He donat el meu suport a Luis García Montero, poeta excel·lent i home compromès.
Hi ha un blog de suport per apuntar-s'hi. Al blog mateix, hi ha informació sobre el cas.
Però, a més, i per si no voleu firmar sense estar ben informats, aquí teniu (recuperat tot d'un blog d'un alumne):
- L'article que li ha valgut a García Montero la sentència per injúries, amb el títol "Lorca era fascista" (no us espanteu: això és el que explica José Antonio Fortes, el professor "injuriat").
- El testimoni dels ex-alumnes sobre les subtileses proferides a classe per aquest erudit.
- Un delirant article del propi José Antonio Fortes, perquè us faceu una idea de la seva talla intel·lectual. Si sou capaços d'endinsar-vos en la seva prosa indigesta, arribareu a intuir l'estrambòtica argumentació segons la qual Lorca era un "señorito andaluz" que, amb la seva obra, contribuïa al domini del fascisme sobre el proletariat.
mllauger | 08 Febrer, 2008 12:38
(publicat al Diari de Balears d'avui)
De les peregrines propostes electorals del Partit Popular, la del contracte que els immigrants haurien de firmar amb l'Estat deu ser la més peregrina de totes. Diu Rajoy, en primer lloc, que mitjançant la firma del contracte els immigrants es comprometen "a complir les lleis" i a "pagar els imposts". Indocumentat com sóc, ignorava que obligacions d'aquesta mena depenguessin de la firma d'un contracte. Bo és saber-ho, en qualsevol cas: a partir d'ara deixaré de contribuir a la bossa comuna amb el meu IRPF i al·legaré, en cas que se'm vulgui imposar qualsevol mesura coercitiva, que no tenc assumida cap obligació contractual al respecte. I sort que sóc de bon natural, perquè tampoc no he firmat enlloc el meu compliment dels articles del Codi Penal.
Una altra de les clàusules del contracte diu que els immigrants s'hauran de comprometre a "respectar els nostres costums". Poca cosa aporta el contracte, una altra vegada, si per "respectar els nostres costums" s'entén fer o deixar de fer coses que ja vénen establertes per lleis, reglaments i ordenances: com abans, i per posar dos exemples, no extralimitar-se amb els decibels a les dues del matí o no practicar la mutilació genital femenina són obligacions que, afortunadament, depenen poc de contractes. En canvi, no veig per què els immigrants no han de tenir els mateixos drets que els espanyols a no "respectar els nostres costums" quan això no contravé cap norma legal. Hi ha costums ben nostrats que jo no respect (almenys en el sentit que no els practic), com són, per exemple, els de fer un cafè després de dinar, vestir-se de caperutxa per Setmana Santa, menjar botifarrons per Sant Antoni o escoltar el carroussel els diumenges. No sé per què els immigrants no han de gaudir del dret de no respectar els costums fins allà on jo puc no respectar-los.
Un altre punt: aprendre la llengua. La idea sembla raonable, d'entrada, tot i que al PP mai no se li ha acudit imposar aquesta obligació als ciutadans de la Unió Europea residents a Espanya, alguns dels quals han demostrat una extraordinària capacitat de viure aquí sense xampurrejar ni una sola paraula de cap llengua romànica. Tampoc no diuen quina llengua haurien d'aprendre els immigrants en un país com el nostre. Si l'obligació de coneixement és extensiva al català, en Rajoy ha d'explicar perquè troba que s'ha d'exigir als immigrants el que veu com una abominació que s'apliqui al conjunt de la població.
Continuem. A canvi de la firma del contracte, diu la proposta, els immigrants seran respectats i se'ls reconeixeran els drets. Curiosa concepció, per a un partit que es reclama hereu de la tradició liberal: els drets es reconeixen a canvi de la firma d'un contracte. No sé dir si és o no insconstitucional, però sí que és ofensiu per a qualsevol manera raonable d'entendre els drets de les persones.
Resumint: si el contracte obliga al mateix que obliga la llei, és irrellevant, i si obliga a coses a les quals la llei no obliga, és discriminatori. En Rajoy ho deu saber, això, però també sap que estam en campanya electora i que, sovint, de les propostes no interessa tant la lletra com la música. I la música, aquí, està clar quina és: els immigrants són una amenaça, i ell és l'home capaç d'aplicar la medecina que el problema requereix: mà dura. La resta és literatura.
M'agraden els versos, l'estiu i els dolços, no sé si per aquest ordre. M'agrada allò que va dir Auden: que tenim el deure, no el dret, de ser feliços. També crec que el més important és no creure massa en la nostra importància: Ferrater va escriure que la vida és sempre, per a tots, una lliçó de modèstia.
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |