Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

Esquerra Unida-Els Verds a les eleccions

mllauger | 18 Gener, 2008 13:30

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Esquerra Unida i Els Verds hem anunciat, aquesta setmana, que concorrerem en coalició a les properes eleccions generals del mes de març. És fàcil explicar per què l'anunci arriba tard: fins fa molt poc posàvem tot l'esforç en la reedició de "Progressistes", la coalició que el 2004 va englobar Verds, PSM, EU i ERC. Enteníem que era el més coherent amb la política d'aliances de les darreres eleccions, que era el que oferia més possibilitats d'obtenir un diputat que rompés el bipartisme PP-PSOE, que era el que responia a la confluència social que es dóna entre la gent del nacionalisme progressista, l'ecologisme i l'esquerra més avançada, i que era el que permetia avançar en la consolidació del Bloc.

No ha estat possible. Tenim la voluntat de polemitzar el mínim amb PSM i ERC, companys de Bloc (i per molts d'anys!), però (i aquí acabarà qualsevol cosa que s'assembli a una acusació) convé tenir clar qui volia mantenir la política d'aliances i qui ha optat per canviar-la. En aquest sentit, recusam, per deslleial, l'explicació segons la qual EU i EV no són a la gran coalició nacionalista per "autoexclusió": tothom sap que una gran candiatura que englobàs des d'UM fins a EU i EV ni és comprensible ni ha estat mai una possibilitat real: les declaracions de Miquel Nadal de "no descartar" el vot a la investidura de Rajoy ho expliquen molt més bé del que jo ho podria fer. Els nostres socis nacionalistes de Bloc han triat, aquesta vegada, uns altres companys: res a dir.

L'electorat d'esquerres s'ho mira amb cara de no entendre res. Molt de tacticisme de curta volada i bregues inútils, deuen pensar. No és exactament així: hi ha una certa dosi de tacticisme, és cert, i, la veritat, molt poques bregues. El que hi ha sobretot són dos projectes polítics diferents. Ho explicava no fa gaire Josep Melià: des de l'altre projecte polític, hi estic d'acord.

El projecte polític de la unitat nacionalista és el d'una coalició en què la qüestió nacional és el factor d'unitat gairebé exclusiu, davant el qual qualsevol altre element (progressisme, ecologisme) queda deliberadament difuminat. "El nacionalisme superador de l'eix dreta-esquerra" esdevé la teorització de la renúncia al llegat de l'esquerra. "Defensar els interessos de les Illes a Madrid" és la nova divisa que justifica la indefinició davant de qüestions candents del debat polític estatal (política fiscal, laïcisme, serveis públics, política exterior, política d'infraestructures, canvi climàtic…) que, com a ciutadans de l'Estat, ens afecten de manera evident.

Des del respecte (que no ens cansarem de practicar, i d'exigir per a tots), les persones d'esquerres sentim que aquest no és el nostre projecte. I no perquè sigui "massa nacionalista": EU-EV vàrem votar contra el nou Estatut per insuficient (mentre UM el votava a favor, per cert), i tenim poca cosa a demostrar en qüestió de defensa de l'autogovern, de la identitat o de la llengua. No és el nostre projecte perquè no compartim la simplificació extrema d'una política estatal reduïda a pugna entre el Madrid centralista i les nacions que volen més autogovern. Perquè no volem sacrificar a l'altar de la unitat nacionalista les nostres posicions d'esquerres i ecologistes: a la política estatal també s'hi va per defensar coses (polítiques de pau, polítiques a favor de la dona, serveis públics, protecció per al clima) respecte de les quals dubtam molt que tenguem les mateixes opinions que tots els membres de la "Unitat per les Illes". I perquè defensam un espai que es vol al mateix temps compromès amb els interessos de les Illes Balears i nítidament d'esquerres: amb aquesta voluntat, Esquerra Unida i Els Verds feim coalició.

En Miquel Nadal ho explica per nosaltres

mllauger | 17 Gener, 2008 09:27

En Miquel Nadal ha dit que la coalició "Unitat per les Illes Balears" "no descarta" votar la investidura de Rajoy, i que hi ha un acord de coalició de "mantenir l'equidistància". En una tertúlia de ràdio d'avui matí, Josep Lliteres, membre d'UM, incidia en la tesi del marge de llibertat per pactar cap a la dreta i cap a l'esquerra.

Noblesa obliga: em sap greu pels amics del PSM, que no es deuen trobar còmodes amb aquestes declaracions, i he de dir que no veig en Pere Sampol votant la investidura de Rajoy.

En qualsevol cas, estic agraït a Miquel Nadal: les seves declaracions expliquen, molt millor del que jo ho pogués fer, perquè Els Verds no hi tenim res a fer, en aquesta coalició.

Una imatge per a la nostÓlgia

mllauger | 13 Gener, 2008 09:58

Feis ulls de nostàlgia, cantussejau allò de Cuéntame cómo pasó i abandonau-vos a la dolçor de la nostàlgia, tot contemplant aquesta imatge:

 

M., a Son LlÓtzer

mllauger | 12 Gener, 2008 12:17

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

El meu amic M. ha patit un còlic biliar: una bufeta de la fel plena de pedres, inflamada i amb unes ganes terribles de donar mala vida. M. ha estat diagnosticat, ingressat i tractat a l'hospital de Son Llàtzer, on ha rebut una atenció de la qual m'ha dit que vol deixar constància: exhaustivitat en les exploracions, seguiment continuat i bon tracte per part de tot el personal. M., que és conscient de les mancances del nostre sistema sanitari públic, també vol contribuir a la defensa de la seva dignitat i la seva adequació com a instrument de protecció universal de la salut. Amb la bufeta de la fel manifestament pacificada, M. està a punt de ser donat d'alta, a l'espera de tornar a passar-hi per a l'extracció completa del tan incòmode i, aparentment, superflu òrgan de l'aparell digestiu.

Una vesícula biliar empedrada i inflamada no és, potser, una afecció de gravetat extrema, però és impossible subestimar la importància que la cosa rebi tractament: es lleva el mal, es descarten altres problemes i s'eliminen els riscos que suposen tenir alguna cosa infectada per devers el budellam. És per tot això que, al meu amic M., l'estada a Son Llàtzer li ha revifat la consciència d'aquest miracle que és la bona atenció sanitària per a tothom. Miracle perquè, encara que de vegades hi pensem com un fet natural, és, històricament (considerats els segles de trajectòria de la Humanitat) i geogràficament (considerats els pobles de la Terra), una conquesta d'excepció.

M. sortirà de Son Llàtzer més convençut del que ja estava de la necessitat de defensar els serveis públics davant de l'onada de la liberalització, la privatització, l'externalització, l'outsourcing i els seus cosins. El temps de convalescència, a més a més, li ha servit per pensar en la necessitat de fer que aquesta prestació sigui vertaderament universal: no universal en el sentit d'arribar a totes les persones d'un país determinat, sinó universal en el sentit de planetària. Tampoc no és que els antibiòtics hagin donat una especial lucidesa a M.: simplement ha tingut temps de fer voltes a idees que havia llegit o sentit a d'altres.

L'objectiu, simplificat, és aquest: que el camperol de Moçambic atacat per un còlic hepàtic pugui ser diagnosticat, ingressat i tractat en un Son Llàtzer moçambiqueny, i que hi hagi alguna mena de compromís de la comunitat de les nacions per fer-ho possible. Una Seguretat Social mundial? No exactament, perquè no hi ha estat mundial. Però sí un sistema de serveis públics derivats d'objectius establerts per la comunitat internacional, que hauria d'anar lligat a mecanismes de redistribució de la renda a escala global (tal com n'hi ha dins de cada estat) i instruments fiscals a escala global (tal com n'hi ha, també, dins de cada estat).

El meu amic M., mentre veia degotar el sèrum cap a les seves venes, pensava que era la solidaritat dels altres la que li pagava el llit. Però no la solidaritat voluntària de les aportacions que desgraven i netegen consciències, sinó la solidaritat institucionalment organitzada que és el sistema sanitari públic. Hauríem de defensar que la salut d'un infant malalt de Mali, del Nepal o d'Haití no depengui de l'atzar de si alguna ONG hi té un projecte d'hospital pels voltants, sinó d'un sistema planetari de protecció de la salut de totes les persones. La bufeta de la fel d'M., mentrestant, millora.

La metamorfosi proteccionista del PP

mllauger | 21 Desembre, 2007 10:06

(publicat al Diari de Balears d'avui) 

Benvinguda sigui, només faltaria, la metamorfosi proteccionista del PP. Veure'ls als seus escons del Parlament exhibint cartells que reclamaven la protecció completa de cala Blanca, de cala Marçal i del Pujol va resultar commovedor. Veure'ls, després, manifestar-se a cala Blanca, en un matí de diumenge de fred i aigua, va resultar una escena de les que fan recuperar la confiança en la capacitat humana de redimir-se dels errors més contumaços. És veritat que si haguessin arribat al camí recte quatre anys abans, potser ara no tindríem Mallorca i Eivissa convertides en un scalextric, ni els parcs naturals esborrats del mapa, ni un hospital ubicat per afavorir negocis urbanístics de restaurant, però en fi: més val tard que mai, quan d'una bona causa es tracta.

La darrera consigna de PP és pregonar que ells són tan defensors del territori com qualsevol altre, o, millor encara, que qualsevol altre ho és tan poc com ells. Per demostrar-ho, si fa falta, recorren a l'exigència de protecció d'àrees naturals per les quals no han mogut un dit ni des de governs municipals, ni des del Consell ni des del Govern quan hi governaven. Serveixi com a exemple recordar que cap dels dos batles populars d'Andratx de l'anterior legislatura, ni l'exguàrdia civil a qui se'n varen dur els seus excompanys ni el seu successor, no va fer res per incloure la protecció de cala Blanca en una revisió de planejament que estava en marxa. Una història massa llarga com per explicar-la en una pancarta.

Ja n'hi ha prou, però, de repassos històrics: al cap i a la fi, tot és massa conegut, i el PP tampoc no ho té fàcil, per fer creure que són els abanderats de la defensa de la terra. A més, ara estan iniciant un procés de rehabilitació que, com és ben sabut, sempre és llarg i difícil i mai no està lliure ni de recaigudes ocasionals ni de risc de fracàs. I el darrer que necessita algú que vol superar les conductes esgarriades del passat és que se li recordi la seva vida de vici anterior. No: el PP té per davant una vida carregada de noves oportunitats i és el nostre deure socórrer-lo en els seus bons propòsits.

Com a reforç positiu, des del Bloc li agraïm la seva demanda de millorar la llei de mesures de protecció de territori amb la inclusió de tota cala Blanca, tota cala Marçal i el Pujol: la tramitació parlamentària de la llei permetrà salvar-les i tendrem una llista de noves àrees naturals conservades més completa. I si també, per la via d'aquesta llei o de la modificació del Pla Territorial de Mallorca, podem eliminar les colossals operacions d'urbanisme a la carta de les Àrees de Reconversió Territorial, molt millor encara.

Això sí: qui ajuda algú altre a millorar el seu comportament també té el deure de ser exigent i de marcar-li nous objectius que serveixin d'estímul. La metamorfosi proteccionista del PP serà mes creïble com més els dugui a posicionaments que suposin una modificació nítida de posicions anteriors i que no siguin purs instruments de tacticisme partidista. Se m'ocorren dos reptes immediats per als amics del PP. El primer, votar favorablement a la totalitat de llei de mesures de protecció del territori: és a dir, de les àrees de les quals ara els agrada parlar, però també de la protecció de les Fontanelles i de la derogació de les mesures d'excepció urbanística inventades pel govern anterior. I el segon, posar els seus batles a protegir: els de Santanyí i Felanitx, naturament, però també el d'Escorca, per exemple, que té en la qüestió del Guix una bona ocasió de demostrar que la conversió va de veres.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS