Administrar

comentaris, versos, perplexitats, troballes

A les generals, sumant

mllauger | 07 Desembre, 2007 13:53

(publicat al Diari de Balears d'avui)

Volia començar dient que el compte enrere cap a les eleccions generals del proper mes de març ja ha començat, però aviat m’he adonat de la inexactitud: el compte enrere fa temps que corre, i a hores d’ara comença a resultar apremiant. Quan manquen quatre mesos, amb Nadal pel mig, per a la cita amb les urnes, comença a ser ben hora que les forces polítiques de l’ecologisme, de l’esquerra i del nacionalisme progressista acabin de perfilar una candidatura conjunta i engrescadora per als milers de ciutadans que l’any 2004 varen votar Progressistes i que l’any 2007, a Mallorca, han votat el Bloc. Una candidatura amb capacitat, naturalment, d’atreure nous votants.

La referència a les experiències de coalició de les darreres convocatòries no és gratuïta: la continuïtat respecte del que s’ha fet els darrers anys és un primer element a prendre en consideració. Una trajectòria coherent té més possibilitats de ser entesa per l’electorat que una d’erràtica. Una novetat, en aquest sentit, puntua favorablement si suposa sumar, però és mal vista pels votants si suposa fracturar el que abans ja s’havia presentat de manera conjunta.

L’altre element bàsic a valorar a l’hora de fer una candidatura de suma és l’objectiu assolible de trencar el bipatidisme històric en què sembla encallat aquest país pel que fa a la seva representació al Congrés dels Diputats. Poca gent dubta que l’any 2004 Progressistes hauria obtingut un diputat si no hagués estat pel tràgic atemptat d’Atocha. I ningú no pot dubtar, perquè són matemàtiques, que els resultats del Bloc, extrapolats a les generals, ens situen al Congrés. Cal, per tant, no perdre l’ocasió de tenir el primer diputat que pogués posar l’obediència als interessos de les Illes Balears per davant de la disciplina dels dos grans grups parlamentaris espanyols. L’experiència del senador autonòmic Pere Sampol és ben il·lustrativa: en quatre mesos se l’ha vist més defensant els nostres interessos a Madrid que el que s’ha vist en quatre anys als vuits diputats del PP i del PSOE. Poder tenir al Congrés, la principal cambra de representació de l’estat, un diputat de vertadera obediència al país significaria una passa històrica per a la nostra autoestima i per a les nostres possibilitats de ser més entesos, més respectats i millor finançats.

Els partits que hem fet possibles les experiències de Progressistes i del Bloc hem de renovar els vots, tornar-nos a comprometre amb la idea que els que compartim allò essencial en programa i en discurs polític hem d’oferir a l’electorat propostes d’unitat. L’esperit de suma que ha fet possible les coalicions anteriors (i que ha permès, per exemple, que ara tinguem governs progressistes a les Balears, als consells i a municipis com Palma o Eivissa) ens ha de dur a estar oberts a incorporar més gent que comparteixi la nostra aposta pel progressisme, pel nacionalisme i per l’ecologisme. Partint del que ja hem construït, tenim les portes obertes. Les exclusions no formen part de la nostra manera de fer: menys encara, les exclusions de ningú amb qui ja compartim grups institucionals. Vistes les coses així, les eleccions generals poden deixar de ser un trencaclosques i un mal de cap i esdevenir, en la realitat i no en la retòrica, una oportunitat.

La crŔme vota Bloc

mllauger | 04 Desembre, 2007 12:56

D'acord amb la macro-enquesta de la "Fundación Audiencias de la Comunicación y la Cultura", els votants del Bloc són els que més llegeixen: 9,3 llibres cada any, ben per damunt de la mitjana (7,9) i més que duplicant els votants d'Unió Mallorquina (4,3 llibres), situats a la cua.

Som també líders en assistència al cinema, a concerts i a exposicions. La intel·ligència està amb el Bloc: sempre ho havia sospitat.

Això sí: en una societat que de cada vegada llegeix menys (la que llegeix pitjor, diu el darrer inorme PISA sobre educació, però en aquest terreny la qualitat sí que va lligada a la quantitat), no sé si això és un bon auguri de futur.

Sigui com sigui, sempre tindrem l'orgull de representar la crème il·lustrada.

Aquest pont, llegiu llibres, anau a veure pel·lícules i anau a concerts: hem de mantenir el lideratge.

Camina per Mallorca

mllauger | 02 Desembre, 2007 17:50

Crea itineraris de GR ("Gran Recorregut"), perquè després vinguin els propietaris i les sentències judicials i te'ls facin intransitables!

Mirau aquest cartell que el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Banyalbufat han posat al començament del camí de muntanya que duu a Estellencs.

L'eslògan final, després d'advertir del tancament, hauria d'haver estat:"CAMINA PER MALLORCA, SI POTS!" 

Els cosins d'en Rajoy

mllauger | 23 Octubre, 2007 12:58

El cosí catedràtic de física diu que tot això del canvi climàtic són cabòries, i  que si no sabem quin temps farà demà què hem d’anar a dir del que farà d’aquí a uns segles.

El cosí catedràtic d’història diu que el franquisme va ser un període de placidesa extraordinària, i que el juliol del 36 els militars varen haver de sortir a salvar Espanya dels desordres republicans.

El cosí catedràtic de filologia romànica diu que el mallorquí és l’evolució natural de la parla dels pobladors mallorquins previs a l’arribada dels infidels sarraïns, i que qualsevol semblança amb el català és pura coincidència.

El cosí catedràtic de dret civil diu que la unió entre dues persones del mateix sexe no pot constituir matrimoni, perquè resultaria impossible establir de quin dels dos s’ha de tallar la lliga i de quins dels dos s’ha de tallar la corbata al banquet.

El cosí catedràtic de biologia diu que la teoria de l’evolució de les espècies també són cabòries, i que hi ha registres fòssils de la serp que va oferir la poma a la malèfica Eva.

El cosí catedràtic de dret constitucional diu qe la crema d’un Hola on surt la infanta de Leonor, encara que sgui per encendre la xemeneia, dóna lloc a una pena de cadena perpètua.

Riure-se'n del rei

mllauger | 09 Octubre, 2007 07:24

El PP segueix removent entusiàsticament la qüestió de la crema de fotos. Al darrer post ja m'hi he referit: ni crec que hi hagi delicte ni crec que hi hagi lloc per a tant de rebumbori ni m'agrada l'estètica de bruixeria de la crema d'imatges de persones.

En canvi, crec en la barra lliure per riure-se'n de tot i ho subvencionaria com a contribució a la salut mental de la població. Ho dic perquè el PP ara també treu una història d'un espectacle patrocinat el Consell en què es fa befa de la monarquia: em sap greu haver-m'ho perdut.

L'humor, aquest antídot contra la intolerància, aquest enemic de la barbàrie.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS